Notícia
Roger Heredia. Els desapareguts en la Guerra Civil Espanyola
Ponent:
Roger Heredia Jornet (President de la Associació del Banc de ADN dels desapareguts de la Guerra Civil).
No us perdeu el video "ENTRE PÀNDOLS I CAVALLS" que adjuntem a continuació.
En aquesta ocasió hem pogut assistir mitjançant videoconferència a una molt interessant ponència feta per Roger Heredia, besnét de soldat desaparegut en la guerra civil, que ha treballat per la creació d'una efectiva política de memòria i així aconseguir que les fosses de la guerra existents siguin obertes a l'efecte de poder identificar els cossos que allí es trobessin.
Després de destacar que mai hem de deixar que ens robin el discurs en tema de memòria democràtica, ha explicat que el seu treball ha consistit no sols en aconseguir que s'obrin aquestes fosses, sinó que es puguin identificar els cossos, per el que és clau disposar d'un important banc d'ADN així com establir un protocol per extreure’l a aquelles persones més adequades.
La seva lluita va començar fa anys i va arrivar a contactar amb tots els diputats del Parlament de Catalunya per aconseguir que la Generalitat apliqués polítiques de memòria tot i els anys transcorreguts després de la finalització de la dictadura i tenint en compte que Espanya és la segona nació del món darrere de Cambodja en nombre de desapareguts en la guerra, destacant el suport que va rebre de Gemma Calvet..
No va ser fins l'any 2016 quan 3 Concelleries de la Generalitat es van posar d'acord per a la creació d'un projecte d'identificació genètica, amb l'existència d'una dotació econòmica (fins a la data els interessats havien de pagar-se l'obtenció de l'ADN) i amb la assignació d'un hospital de referència com és el de la Vall d'Hebron, per al seu emmagatzematge.
També ens ha explicat que des de l'any 1999 fins al 2016 només s'havien efectuat 23 actuacions trobant 57 cossos dels que es van identificar 7.
Posteriorment, gràcies a la feina feta pel conseller Raül Romeva, en els últims anys s'han obert 38 fosses, que contenien 308 cossos, identificant-se a 8.
Tot i que darrerament Catalunya ha demostrat tenir la consciència democràtica necessària, reconeix que hi ha molta feina per fer (actualment unes 500 fosses localitzades encara no han estat analitzades), per revertir aquesta anomalia i silenci aquí existent fins ara, pero tambè i principalment al regne d'Espanya, que amb la llei d'amnistia, va tancar la porta a jutjar els crims de la dictadura, i que amb una impròpia protecció del franquisme, ha obligat a les seves víctimes a cercar justícia fora d'Espanya, destacant el procediment que se segueix a l'Argentina.
En aquest sentit, ha fet referència a l'avantprojecte, recentment aprovat, de la Llei de Memòria Democràtica de govern d'Espanya que arriba tard i malament, sense saber-se molt bé el seu àmbit d'actuació, en el qual sembla que es resignificará el Valle de los Caidos, es podran il·legalitzar fundacions enaltidores del franquisme, obrir fosses o declarar nuls els judicis sumaríssims i sense garanties processals de la dictadura, cosa que d'altra banda, ja es va fer al Parlament de Catalunya fa anys.
Són moltes les fosses que encara no han estat obertes i les persones per identificar, per això recomana a totes les que es trobin en la situació de tenir un familiar desaparegut a la guerra d' Espanya, no dubtin en posar-se en contacte amb la Generalitat de Catalunya, i ho poden fer a través de la página web del “Departament de Justícia”, a la pestanya “Àmbits d'actuació”, apartat "Localització de persones desaparegudes".
Finalment ha destacat la necessitat d'una major implicació de tots en aquest treball, indicant que seria bo que experts com historiadors, arqueòlegs o antropòlegs unissin esforços en aquest projecte que ha de considerar-se un repte de país.
Roger Heredia Jornet (President de la Associació del Banc de ADN dels desapareguts de la Guerra Civil).
No us perdeu el video "ENTRE PÀNDOLS I CAVALLS" que adjuntem a continuació.
En aquesta ocasió hem pogut assistir mitjançant videoconferència a una molt interessant ponència feta per Roger Heredia, besnét de soldat desaparegut en la guerra civil, que ha treballat per la creació d'una efectiva política de memòria i així aconseguir que les fosses de la guerra existents siguin obertes a l'efecte de poder identificar els cossos que allí es trobessin.
Després de destacar que mai hem de deixar que ens robin el discurs en tema de memòria democràtica, ha explicat que el seu treball ha consistit no sols en aconseguir que s'obrin aquestes fosses, sinó que es puguin identificar els cossos, per el que és clau disposar d'un important banc d'ADN així com establir un protocol per extreure’l a aquelles persones més adequades.
La seva lluita va començar fa anys i va arrivar a contactar amb tots els diputats del Parlament de Catalunya per aconseguir que la Generalitat apliqués polítiques de memòria tot i els anys transcorreguts després de la finalització de la dictadura i tenint en compte que Espanya és la segona nació del món darrere de Cambodja en nombre de desapareguts en la guerra, destacant el suport que va rebre de Gemma Calvet..
No va ser fins l'any 2016 quan 3 Concelleries de la Generalitat es van posar d'acord per a la creació d'un projecte d'identificació genètica, amb l'existència d'una dotació econòmica (fins a la data els interessats havien de pagar-se l'obtenció de l'ADN) i amb la assignació d'un hospital de referència com és el de la Vall d'Hebron, per al seu emmagatzematge.
També ens ha explicat que des de l'any 1999 fins al 2016 només s'havien efectuat 23 actuacions trobant 57 cossos dels que es van identificar 7.
Posteriorment, gràcies a la feina feta pel conseller Raül Romeva, en els últims anys s'han obert 38 fosses, que contenien 308 cossos, identificant-se a 8.
Tot i que darrerament Catalunya ha demostrat tenir la consciència democràtica necessària, reconeix que hi ha molta feina per fer (actualment unes 500 fosses localitzades encara no han estat analitzades), per revertir aquesta anomalia i silenci aquí existent fins ara, pero tambè i principalment al regne d'Espanya, que amb la llei d'amnistia, va tancar la porta a jutjar els crims de la dictadura, i que amb una impròpia protecció del franquisme, ha obligat a les seves víctimes a cercar justícia fora d'Espanya, destacant el procediment que se segueix a l'Argentina.
En aquest sentit, ha fet referència a l'avantprojecte, recentment aprovat, de la Llei de Memòria Democràtica de govern d'Espanya que arriba tard i malament, sense saber-se molt bé el seu àmbit d'actuació, en el qual sembla que es resignificará el Valle de los Caidos, es podran il·legalitzar fundacions enaltidores del franquisme, obrir fosses o declarar nuls els judicis sumaríssims i sense garanties processals de la dictadura, cosa que d'altra banda, ja es va fer al Parlament de Catalunya fa anys.
Són moltes les fosses que encara no han estat obertes i les persones per identificar, per això recomana a totes les que es trobin en la situació de tenir un familiar desaparegut a la guerra d' Espanya, no dubtin en posar-se en contacte amb la Generalitat de Catalunya, i ho poden fer a través de la página web del “Departament de Justícia”, a la pestanya “Àmbits d'actuació”, apartat "Localització de persones desaparegudes".
Finalment ha destacat la necessitat d'una major implicació de tots en aquest treball, indicant que seria bo que experts com historiadors, arqueòlegs o antropòlegs unissin esforços en aquest projecte que ha de considerar-se un repte de país.
