Notícia
Diada 2020
El proper dia 11 de setembre celebrem la Diada Nacional de Catalunya, ocasió per fer una mica d'història.
A continuació una breu explicació sobre el monument a Rafael Casanova, sobre el de Josep Moragues i referència a Magdalena de Giralt, per acabar amb unes píndoles sobre la Diada de l’11 de setembre.
MONUMENT A RAFAEL CASANOVA
És una obra de Rossend Nobas que es va fabricar en 1888 en ocasió de l’Exposició Universal i es va col·locar en el Saló de Sant Joan, el solar després de l’Arc de Triomf que portava al Parc de la Ciutadella i que actualment és el passeig Lluís Companys, juntament a 7 estàtues que representaven il·lustres catalans. A diferència de les altres estàtues és una escultura que representa el personatge amb un intens patetisme utilitzant els cànons del romanticisme, del realisme i del simbolisme ja que volia ser un homenatge als catalans morts durant el setge: hem de pensar que va ser només en 1912 quan es va descobrir que Rafael Casanova no havia mort durant el setge.
En 1914, en ocasió del bicentenari de l’11 de setembre, l’escultura va ser traslladada on actualment es troba i a més col·locada sobre un pedestal realitzat per Alexandre Soler amb relleus de Josep Llimona que representen dues dones, una dempeus serena que posa la mà sobre l’altra, que els diaris de l’època van dir que representava “l’esperit català despertant el poble de Catalunya”.
Durant la dictadura de Franco l’estàtua es va desmuntar i amagar darrere d’un fals envà de totxanes en un barracó municipal del carrer Wellington cosa que probablement la va salvar de ser destruïda I reciclada com 5 de les 7 estàtues que l’acompanyaven en el primer emplaçament.
Aquestes 5 estàtues van ser foses per realitzar la Mare de Déu de la Mercè, de 4 tones i alta 7 metros, obra de Miquel i Llucià Oslé, que corona la cúpula de l’homònima basílica i hi va ser col·locada el 29 de setembre de 1959.
Per curiositat aquestes estàtues eren dedicades a:
Guifré el Pilós de Venanci Vallmitjana,
Bernat Desclot de Manuel Fuxà,
Ramon Berenguer I de Josep Llimona,
Pere Albert d’Antoni Vilanova,
Jaume Fabre de Pere Carbonell.
Les que es van salvar són la de Roger de Llúria, de Josep Reynés, i d’Antoni Viladomat de Torquat Tasso que actualment es troben al començament del passeig Lluís Companys.
MONUMENT A JOSEP MORAGUES
En Barcelona només tenim dos monuments dedicats al general Josep Moragues i passen bastant desapercebuts.
Els dos estan a prop del lloc on es va penjar el seu cap dins d’una gàbia per 12 anys on era el Portal de Mar.
El primer és un pal de 12 metros en la Plaça de Pau Vila on oneja una senyera i que a la base té també una poesia d’Àngel Guimerà:
Viatger, vingues d’on vingues
si tens lo cor honrat,
flecta els genolls i prega,
com fill, davant lo cap
del pros Josep Moragues,
lo nostre general.
Al costat hi ha al terra 6 blocs de marbre blanc de Carrara: és l’obra de l’artista Francesc Abad. Sobre els blocs està gravat un poema de Paul Celan, en català pel costat que dona al pal on oneja la senyera i en alemany per l’altre, dedicat a les víctimes del nazisme.
Aquest és el text:
SOLS DE FILS
DAMUNT L’ERM GRIS NEGRÓS.
ARBRANT –
SE AMUNT, UN PENSAMENT
POLSA EL SO DE LA LLUM: ENCARA
QUEDEN CANTS PER A SER CANTATS MÉS ENLLÀ
DELS HOME
A prop, a Pla de Palau, en un recó no gaire transitat ni visible, hi ha el bust realitzat per Rosa Martínez que en octubre de 2013 va inaugurar el llavors tinent alcalde de l’ajuntament de Barcelona Joaquim Forn.
MAGDALENA DE GIRALT
La dona del general Josep Moragues es deia Magdalena de Giralt i va patir també tota la repressió dels vencedors. Li van embargar els bens i va ser detinguda entre 1720 i 1726.
Després de ser alliberada va començar a lluitar perquè li tornessin el cap del seu marit cosa que va aconseguir només en gener de 1727 però sense el cartell que hi penjava on estava escrit:
Josephus Moragas ob penetratum iteratae rebelionis scelus, bis Regis clementiam abusus,tertio tandem iustitiam periclitatus et expertus (Josep moragues per haver comés el crim d’una repetida rebel·lió , haver abusat dues vegades de
la clemència del rei i, finalment, la tercera vegada fou pres i executat).
Va aconseguir que el despengessin en març de 1727.
A Magdalena Giralt es va dedicar el Passatge de Magdalena Giralt en Sant Andreu en 2007
PÍNDOLES SOBRE L’11 DE SETEMBRE
1. 1886 – El primer acte d’homenatge a les víctimes de l’11 de setembre va ser una missa celebrada en Santa Maria del Mar. Se’n va prohibir el sermó a càrrec del canonge de la Seu de Vic Jaume Collell que finalment va oficiar la missa, sense sermó, i que va ser criticat pels republicans pel seu caràcter religiós. Entre els seus participants hi eren Àngel Guimerà i Valentí Almirall.
2. 1890 – Comencen a celebrar-se en ocasió de l’11 de setembre les vetllades patriòtiques organitzades per l’entitat Foment Catalanista que es van expandir a altres ciutats. Els actes, similars arreu, consistien en misses dedicades als màrtirs, conferències històriques, dissertacions erudites, càntics, representacions teatrals que evocaven els fets de 1714. Els textos més llegits eren els d’Aulèstia i Pijoan, Victor Balaguer, Mateu Bruguera,...
3. 1894 – Primeres ofrenes florals de manera espontània i individual o de part de petits grups al monument de Rafael Casanova (que fins al 1914 es trobava en el passeig Lluís Companys). A partir de 1897 es va establir com a tradició del catalanisme progressista l’ofrena floral al monument l’11 de setembre. Els primers van ser els membres de la Joventut Excursionista Els Muntanyenc que, acabada la vetllada, van recollir les branques de llorer que decoraven la sala, van fer-ne una corona i van sortir en processió fins al monument.
4. 1898 – És la data en què es comença a acabar totes les vetllades amb el cant “Els Segadors”.
5. 1901 – Els lerrouxistes que volien rebentar l’acte d’homenatge a Rafael Casanova causen els primers enfrontaments. Davant el monument es van produir els primers enfrontaments amb la policia i les primeres detencions (30, entre què la d’en Josep Maria Folch i Torres). Com a conseqüència es fundaria La Reixa, una societat d’ajut als presos catalanistes que es va adherir a la Unió Catalanista i que de fet tenia seu en el mateix local del carrer Canuda 15. El dia 15 de setembre el president de la Unió Catalanista Manuel Folguera i Duran va convocar la primera manifestació de protesta per les detencions a què van concórrer 12000 persones i l’acte de l’11 de setembre que fins llavors era cultural i elegíac es va convertir en una reivindicació política.
6. 1905 – Es va crear la Comissió Organitzadora de la Diada per coordinar els homenatges de les entitats catalanistes i Solidaritat Catalana en va esdevenir el màxim divulgador.
7. 1913 – Primer acte d’homenatge en el Fossar de les Moreres impulsat per l’entitat “Els Nets dels Almogàvers”.
8. 1923 – Darrera Diada abans de la dictadura de Primo de Rivera.
9. 1931 – Primera Diada després de la proclamació de la República.
10. 1980 – El 12 de juny el Parlament reconeix per llei l’Onze de Setembre com la Festa Nacional de Catalunya.
A continuació una breu explicació sobre el monument a Rafael Casanova, sobre el de Josep Moragues i referència a Magdalena de Giralt, per acabar amb unes píndoles sobre la Diada de l’11 de setembre.
MONUMENT A RAFAEL CASANOVA
És una obra de Rossend Nobas que es va fabricar en 1888 en ocasió de l’Exposició Universal i es va col·locar en el Saló de Sant Joan, el solar després de l’Arc de Triomf que portava al Parc de la Ciutadella i que actualment és el passeig Lluís Companys, juntament a 7 estàtues que representaven il·lustres catalans. A diferència de les altres estàtues és una escultura que representa el personatge amb un intens patetisme utilitzant els cànons del romanticisme, del realisme i del simbolisme ja que volia ser un homenatge als catalans morts durant el setge: hem de pensar que va ser només en 1912 quan es va descobrir que Rafael Casanova no havia mort durant el setge.
En 1914, en ocasió del bicentenari de l’11 de setembre, l’escultura va ser traslladada on actualment es troba i a més col·locada sobre un pedestal realitzat per Alexandre Soler amb relleus de Josep Llimona que representen dues dones, una dempeus serena que posa la mà sobre l’altra, que els diaris de l’època van dir que representava “l’esperit català despertant el poble de Catalunya”.
Durant la dictadura de Franco l’estàtua es va desmuntar i amagar darrere d’un fals envà de totxanes en un barracó municipal del carrer Wellington cosa que probablement la va salvar de ser destruïda I reciclada com 5 de les 7 estàtues que l’acompanyaven en el primer emplaçament.
Aquestes 5 estàtues van ser foses per realitzar la Mare de Déu de la Mercè, de 4 tones i alta 7 metros, obra de Miquel i Llucià Oslé, que corona la cúpula de l’homònima basílica i hi va ser col·locada el 29 de setembre de 1959.
Per curiositat aquestes estàtues eren dedicades a:
Guifré el Pilós de Venanci Vallmitjana,
Bernat Desclot de Manuel Fuxà,
Ramon Berenguer I de Josep Llimona,
Pere Albert d’Antoni Vilanova,
Jaume Fabre de Pere Carbonell.
Les que es van salvar són la de Roger de Llúria, de Josep Reynés, i d’Antoni Viladomat de Torquat Tasso que actualment es troben al començament del passeig Lluís Companys.
MONUMENT A JOSEP MORAGUES
En Barcelona només tenim dos monuments dedicats al general Josep Moragues i passen bastant desapercebuts.
Els dos estan a prop del lloc on es va penjar el seu cap dins d’una gàbia per 12 anys on era el Portal de Mar.
El primer és un pal de 12 metros en la Plaça de Pau Vila on oneja una senyera i que a la base té també una poesia d’Àngel Guimerà:
Viatger, vingues d’on vingues
si tens lo cor honrat,
flecta els genolls i prega,
com fill, davant lo cap
del pros Josep Moragues,
lo nostre general.
Al costat hi ha al terra 6 blocs de marbre blanc de Carrara: és l’obra de l’artista Francesc Abad. Sobre els blocs està gravat un poema de Paul Celan, en català pel costat que dona al pal on oneja la senyera i en alemany per l’altre, dedicat a les víctimes del nazisme.
Aquest és el text:
SOLS DE FILS
DAMUNT L’ERM GRIS NEGRÓS.
ARBRANT –
SE AMUNT, UN PENSAMENT
POLSA EL SO DE LA LLUM: ENCARA
QUEDEN CANTS PER A SER CANTATS MÉS ENLLÀ
DELS HOME
A prop, a Pla de Palau, en un recó no gaire transitat ni visible, hi ha el bust realitzat per Rosa Martínez que en octubre de 2013 va inaugurar el llavors tinent alcalde de l’ajuntament de Barcelona Joaquim Forn.
MAGDALENA DE GIRALT
La dona del general Josep Moragues es deia Magdalena de Giralt i va patir també tota la repressió dels vencedors. Li van embargar els bens i va ser detinguda entre 1720 i 1726.
Després de ser alliberada va començar a lluitar perquè li tornessin el cap del seu marit cosa que va aconseguir només en gener de 1727 però sense el cartell que hi penjava on estava escrit:
Josephus Moragas ob penetratum iteratae rebelionis scelus, bis Regis clementiam abusus,tertio tandem iustitiam periclitatus et expertus (Josep moragues per haver comés el crim d’una repetida rebel·lió , haver abusat dues vegades de
la clemència del rei i, finalment, la tercera vegada fou pres i executat).
Va aconseguir que el despengessin en març de 1727.
A Magdalena Giralt es va dedicar el Passatge de Magdalena Giralt en Sant Andreu en 2007
PÍNDOLES SOBRE L’11 DE SETEMBRE
1. 1886 – El primer acte d’homenatge a les víctimes de l’11 de setembre va ser una missa celebrada en Santa Maria del Mar. Se’n va prohibir el sermó a càrrec del canonge de la Seu de Vic Jaume Collell que finalment va oficiar la missa, sense sermó, i que va ser criticat pels republicans pel seu caràcter religiós. Entre els seus participants hi eren Àngel Guimerà i Valentí Almirall.
2. 1890 – Comencen a celebrar-se en ocasió de l’11 de setembre les vetllades patriòtiques organitzades per l’entitat Foment Catalanista que es van expandir a altres ciutats. Els actes, similars arreu, consistien en misses dedicades als màrtirs, conferències històriques, dissertacions erudites, càntics, representacions teatrals que evocaven els fets de 1714. Els textos més llegits eren els d’Aulèstia i Pijoan, Victor Balaguer, Mateu Bruguera,...
3. 1894 – Primeres ofrenes florals de manera espontània i individual o de part de petits grups al monument de Rafael Casanova (que fins al 1914 es trobava en el passeig Lluís Companys). A partir de 1897 es va establir com a tradició del catalanisme progressista l’ofrena floral al monument l’11 de setembre. Els primers van ser els membres de la Joventut Excursionista Els Muntanyenc que, acabada la vetllada, van recollir les branques de llorer que decoraven la sala, van fer-ne una corona i van sortir en processió fins al monument.
4. 1898 – És la data en què es comença a acabar totes les vetllades amb el cant “Els Segadors”.
5. 1901 – Els lerrouxistes que volien rebentar l’acte d’homenatge a Rafael Casanova causen els primers enfrontaments. Davant el monument es van produir els primers enfrontaments amb la policia i les primeres detencions (30, entre què la d’en Josep Maria Folch i Torres). Com a conseqüència es fundaria La Reixa, una societat d’ajut als presos catalanistes que es va adherir a la Unió Catalanista i que de fet tenia seu en el mateix local del carrer Canuda 15. El dia 15 de setembre el president de la Unió Catalanista Manuel Folguera i Duran va convocar la primera manifestació de protesta per les detencions a què van concórrer 12000 persones i l’acte de l’11 de setembre que fins llavors era cultural i elegíac es va convertir en una reivindicació política.
6. 1905 – Es va crear la Comissió Organitzadora de la Diada per coordinar els homenatges de les entitats catalanistes i Solidaritat Catalana en va esdevenir el màxim divulgador.
7. 1913 – Primer acte d’homenatge en el Fossar de les Moreres impulsat per l’entitat “Els Nets dels Almogàvers”.
8. 1923 – Darrera Diada abans de la dictadura de Primo de Rivera.
9. 1931 – Primera Diada després de la proclamació de la República.
10. 1980 – El 12 de juny el Parlament reconeix per llei l’Onze de Setembre com la Festa Nacional de Catalunya.
