El Consell plenari de Gràcia del mes de juliol ha suposat la represa de l'activitat semipresencial després del confinament, i amb aforament limitat degut a les normes sanitàries i de seguretat.
 
 
RESPOSTA A L’INFORME DEL REGIDOR
 
En aquesta ocasió, l’informe del regidor plantejava temes com l'afectació de la Covid-19 a Gràcia, el PAD, les mesures impulsades per guanyar espai públic per al veïnat, l'augment de la demanda d'habitatge al districte o el projecte urbanístic de la Rambla del Prat. La resposta va anar a càrrec meu, com a consellera portaveu d’Esquerra Republicana al districte de Gràcia.
 
Vaig iniciar la intervenció donant la benvinguda als veïns i veïnes que ens seguien en directe i per streaming, tot manifestant el nostre més sentit condol als veïns i veïnes que han perdut éssers estimats en aquests mesos de pandèmia, i al mateix temps, expressant el nostre suport a les persones que continuen lluitant contra la Covid-19, tot recordant que cal continuar complint amb les indicacions de seguretat i sanitàries perquè el coronavirus continua entre nosaltres.
 

Impulsem Gràcia
 
Seguidament, vaig recordar que aquest proper 24 de juliol farà un any que es va constituir el Consell Plenari del Districte, i vaig valorar amb tres exemples recents, com aquest govern d’impuls que estem exercint des de l’oposició està donant els seus fruits. Per començar, vaig destacar la bona feina del nostre Grup en desencallar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que millora l’ordenació urbanística de l’àmbit de la prolongació de la Rambla del Prat, i en concret a l’entorn del Taller Vallmitjana, tal i com ja ens havíem posicionat anteriorment en el següent article: ERC manté la seva proposta  per la MPGM de Rambla del Prat.
 
D’altra banda, just es feia realitat una altra petició del nostre grup, què, a més, també formava part de l’acord dels pressupostos: el carril bici a Via Augusta (entre Av. Diagonal i Riera de Cassoles, tot i que la demanda és fins a la plaça Borràs dels districte de Sarrià - Sant Gervasi), com vàrem defensar en el Consell Plenari del mes de maig amb un prec.
 
Un altre exemple és la pacificació del carrer Mare de Déu de la Salut, una proposició que vam presentar al Consell Plenari del passat desembre, ara fa 7 mesos, i que ara recull el Pla de mobilitat informant que “en breu s’iniciïn les obres de millora de l’accessibilitat al carrer Mare de Déu de la Salut i pacificació de les cruïlles”.
 

Consells sectorials i d’equipaments
 
El nostre grup s’alegra que s’hagin reprès els diferents òrgans de participació, com ja vam fer constar al darrer Plenari, però tornem a veure com des del Districte es convoquen reunions paral·leles al que serien consells sectorials o d’equipaments, però sense comptar amb l’oposició. Ja ho vam veure amb representants dels diferents eixos de comerciants del Districte, també amb entitats de cultura, de dones, o esportives, i aquest mateix dijous ens assabentem que hi ha convocada una reunió per parlar de la gestió del pavelló del Josep Comelles, tal com vaig apuntar “encara estan a temps de convocar als grups de l’oposició que també ens cal tenir aquesta informació per a poder exercir la nostra feina, a banda de ser una mostra de bon govern i transparència. Si no som convocats, és que quelcom falla...”.
 

Terrasses
 
També vam fer constar la situació preocupant en què es troben els restauradors en el nostre districte, on no tenim constància que s’hagi resolt cap sol·licitud d’ampliació de terrassa. De fet, a nivell de ciutat, després d’un mes i mig només un 9% de les ampliacions de terrasses s’han resolt positivament. Des d’Esquerra ja vam denunciar que el Decret arribava tard i malament (i el reforç del servei tècnic per agilitzar la tramitació de les sol·licituds d’ampliació de terrasses, també). Els restauradors necessiten ara les resolucions, no promeses de mesures pel 2021 quan no sabem quina situació hi haurà. A principis de mes, s’han rebut 4.878 sol·licituds (admeses a tràmit 3.604), i se’n poden seguir presentant fins el 24 de juliol, de les que només un 20% s’han resolt (resoltes: 689, de les quals autoritzades: 444 i denegades: 245).
 

Gestió cívica
 
El nostre grup estem a favor de la gestió cívica pels equipaments públics, ja que és una manera d’apoderar la ciutadania i perquè es pugui generar una oferta cultural i social de proximitat al territori amb un gran coneixement d’aquest i sense ànim de lucre. No obstant, l’actual model de gestió cívica és que cada any, si el balanç econòmic de la gestió surt en positiu, aquest superàvit s’ha de retornar a l’administració, la qual cosa fa que les entitats no puguin acumular aquest superàvit per afrontar situacions excepcionals de manca d’ingressos, com ha estat el cas de la situació generada per la Covid-19.
 
Ens consta que les entitats que gestionen cívicament la Violeta de Gràcia, el Centre Artesà Tradicionàrius, la Finca Sansalvador junt amb el Refugi del Diamant, i el Casal Cardener, tenen problemes econòmics degut a la caiguda d’ingressos generats per la situació d’emergència sanitària.
 
Si aquestes entitats quan generen superàvit, perquè tenen una exitosa activitat, l’han de lliurar a l’Ajuntament, entenem que ara que tenen problemes per falta d’ingrés degut a la pandèmia, el Govern de la Ciutat hauria d’entomar aquesta situació i trobar una solució pel sanejament econòmic d’aquestes gestions cíviques, i que garanteixi la seva continuïtat. I més quan els equipaments de gestió directa o de gestió externa, a través d’una empresa privada, se’ls ha assegurat des de l’Ajuntament el sou dels seus treballadors.
 
 
INFORME “UNA NOVA MOBILITAT SOSTENIBLE EN L’ESPAI PÚBLIC AL DISTRICTE DE GRÀCIA”
 
La intervenció en aquest punt, la va fer el nostre conseller de Mobilitat, en Miquel Colomé. Va recordar que l’any 2005, vam presentar un Pla de mobilitat que prioritzava el vianant sobre el trànsit rodat. Aquell Pla innovador i precursor a la ciutat de Barcelona estava treballat per tenir una implementació progressiva però permanent; l’objectiu era que l’espai destinat a les persones arribés al 75% i fer 28 illes de vianants, a més, també proposava la creació de 14 km de carril bici. D’aquell Pla de mobilitat en van quedar les superilles, carrers amb plataforma única, canvis de direcció per evitar les dreceres, velocitat màxima de 10km/h...però no tot el pla es va implementar. Així, veiem que  aquest pla d’acció persegueix els mateixos objectius que ja eren ben presents fa quinze anys: fomentar els desplaçaments a peu, millorar el transport públic, fomentar els desplaçaments en bicicleta i evitar una mobilitat centrada en els vehicles contaminants.
A més, les mesures que presenten són bàsicament tàctiques, i cal reprendre una transformació del Districte real, amb mesures que tinguin caràcter permanent si es demostra la seva efectivitat.

 
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT SITUAT A CAMÈLIES 13-17
 
Per part del nostre grup va intervenir la nostra consellera d’educació Núria Pi, que se n’ocupa també del barri de la Salut, a nivell de territori. Va començar denunciant que en el mandat passat el govern de Barcelona en Comú va dir que tenia un espai al barri de la Vila de Gràcia on ubicar l’Escola Teixidores de Gràcia, ubicació que es va negar a fer pública, tot i la persistència en saber des del nostre grup quin era aquest espai. Ara hem vist que no era veritat que tinguessin un espai disponible al barri de la Vila de Gràcia (en la rèplica va aprofitar per a recomanar el conte del Pere i el llop, molt educatiu).
 
No obstant, el nostre vot és favorable ja que és molt bona notícia perquè: l’Escola Teixidores de Gràcia tindrà un edifici on ubicar-se de forma definitiva, amb més espai i  més adequats al servei de la comunitat educativa; s’anuncia com a institut-escola, que garanteix la continuïtat del servei a la comunitat educativa de 3 a 16 anys, amb continuïtat pedagògica i de projecte; i, comportarà tenir oferta educativa de secundària obligatòria en el barri de la Salut, que fins ara estava a zero.
 
 
IMPULSEM UNA GRÀCIA AMB UN ESPAI PÚBLIC DE PRIORITAT PER AL VIANANT
 
Com a proposició, jo mateixa com a consellera portaveu vaig presentar una sèrie de mesures dirigides a guanyar espai públic de prioritat per al vianant, ja que  el gradual desconfinament de la ciutadania ha posat de manifest l’alta ocupació de l’espai públic per part del vehicle privat, principalment. A més, aquests mesos hem vist com la qualitat de l’aire i la reducció del soroll han millorat notablement a causa de la reducció de la mobilitat rodada per l’aturada d’activitat a la ciutat durant el període de confinament. La recuperació d’una nova normalitat no hauria de comportar el retorn a nivells de contaminació de l’aire ni a increments de soroll no desitjats, tant per les recomanacions de la OMS com per les exigències d’obligat compliment de la UE, ja que diversos estudis han assenyalat la contaminació de l’aire com un element agreujant de malalties respiratòries.
 
Entenem que l’espai públic disponible a la ciutat és finit, i per tant, cal que les intervencions que es proposin plantegin un nou escenari de convivència entre els diferents modes en què ens movem per la ciutat: a peu, en bici, en patinet i altres, en transport públic o en vehicle privat (cotxe, moto i altres).
 
Així, proposem que els carrers del districte amb una secció inferior als 12 metres, passin a ser de prioritat per al vianant, sens detriment de l’accés dels veïns i veïnes a casa seva en vehicle privat (entrada a garatges particulars i accés a l’estacionament de zona verda o blava) i habilitant els senyals necessaris per aquesta actuació (que no implica cap modificació, ni obra al carrer). Instal·lant els elements de reducció de la velocitat que facin efectiva la prioritat vianant. També proposem baixar de totes les voreres de 3 metres o més, en carrers de secció igual o superior a 15 metres tots els elements que l’ocupen (com motos, bicicletes, terrasses, etc.) i es reubiquin ocupant un carril de la calçada. Per poder garantir la disponibilitat d’aquest espai es poden reubicar els contenidors al principi del carrer en el sentit de la marxa, garantint en tot moment una bona visibilitat per als vianants i pels vehicles. En tot cas, cal aplicar les mesures necessàries per a fer complir amb la normativa d’aparcaments de motocicletes en vorera de l’Ajuntament de Barcelona. També demanem estudiar i modificar la ubicació i freqüència dels semàfors del districte per afavorir el pas dels vianants amb seguretat, tenint especial cura perquè els creuaments deixin de ser una barrera pels vianants i permetin passar amb fluïdesa, com ara a l’avinguda de Vallcarca. I per últim, demanem compartir el debat i l’impuls d’aquestes mesures a la Comissió de Mobilitat i Urbanisme del Districte de Gràcia, amb la participació d’entitats veïnals, de comerciants, mediambientals i els grups municipals amb representació al Districte, i valorar conjuntament el resultat de les mesures, per si han d’esdevenir definitives.
 
La proposta va ser aprovada amb els vots favorables de BeC, PSC i ERC, l’abstenció de JxCat, i els vots en contra de Cs i BpC en no estar d’acord.

 
IMPULSEM UNA GRÀCIA MÉS SOCIAL I SOLIDÀRIA
 
Aquest prec el va presentar el nostre conseller de Drets Socials, en Marc Bosch, i demana la convocatòria d’una taula Social i Solidària amb totes les entitats del tercer sector i xarxes de suport veïnals amb l’objectiu de crear un espai de diàleg i control estable en el temps, ja que la situació d’emergència social producte de la crisi sanitària de la Covid-19 està evolucionant cap a una cronificació de la pobresa i l’exclusió social. També va posar de manifest que el districte de Gràcia compta amb un gran nombre d’entitats, iniciatives i xarxes de diferents tipus que treballen per a eliminar o mitigar la pobresa i l’exclusió social, però no existeix un espai de coordinació estable entre el districte, els Serveis Socials, el PIAD, les entitats gracienques del tercer sector i les xarxes de suport mutu veïnal, i ho creiem molt necessari per definir actuacions a curt, mig i llarg termini en l’àmbit dels drets socials, i més en l’escenari actual.

El prec va ser acceptat pel Govern.
 
 
IMPULSEM UNA GRÀCIA AMB MÉS EQUIPAMENTS, ESPAIS VERDS I HABITATGE PÚBLIC
 
El segon prec va ser presentat pel conseller Guillem Roma, i va dirigit a guanyar espais, en particular als barris de La Vila de Gràcia i Camp d’en Grassot , que tenen una gran necessitat de sòl per poder destinar-lo a equipaments públics, habitatge social i espais verds pels seus veïns i veïnes. Donat que alguns espais que podrien usar-se a tals efectes són propietat de l’Estat espanyol, i ara mateix estan tancats a la ciutadania o infrautilitzats, com són el cas de la caserna de la Guardia Civil a Travessera de Gràcia (instal·lacions que ja no tenen sentit dins dels nuclis urbans) o l’antic CAP Quevedo, vam demanar elaborar un inventari amb els solars en desús, propietat de l'estat espanyol per tal de valorar si l’Ajuntament de Barcelona en demana la seva cessió, definint els possibles usos futurs i les modificacions necessàries per dur-los a terme. I en aquests dos casos concrets, vam instar l’Ajuntament de Barcelona a iniciar el més aviat possible la cessió d’aquests immobles amb titularitat de l’Estat Espanyol.
En el cas de l’antic CAP Quevedo, amb titularitat de la TGSS, per tal que es defineixi un nou espai per a entitats destinat al desenvolupament de projectes de l’àmbit de la salut, el benestar, educació en el lleure, i la cooperació i solidaritat.
D’altra banda, la cessió de les instal·lacions de la caserna de la Travessera de Gràcia  suposaria un guany de 4.375 m2 al barri de Gràcia Nova i el Camp d’en Grassot (barri que presenta una densitat neta de població de les més grans de la ciutat) en una zona del districte on hi ha un dèficit d’equipaments públics i espais verds important.

El prec va ser acceptat pel Govern.

 
IMPULSEM UNA GRÀCIA AMB UN COMERÇ DE PROXIITAT
 
En aquest Consell Plenari, el conseller Miquel Colomé també va presentar un seguiment sobre una proposició que vam presentar al Consell Plenari del districte de Gràcia el passat 5 de maig, i que recollia tot un seguit de mesures diverses relatives al comerç de proximitat derivades de l’actual context d’emergència sanitària. Donada la urgència i necessitat de plantejar una sèrie de mesures que pal·liessin aquests efectes socioeconòmics que han patit molt directament els nostres comerciants, i que requerien respostes àgils per no agreujar més la situació i posar en perill la seva viabilitat; i atès que dos mesos després no hem tingut constància de cap avenç en la direcció de les mesures a realitzar i no podem esperar cinc mesos a preguntar pel seguiment de les mesures dirigides a mantenir el teixit productiu i els llocs de treball, i reprendre progressivament l'activitat econòmica en els nostres barris, vam preguntar l’estat de la situació. No obstant, ni nosaltres ni alguns comerciants que així ens ho han fet arribar, no vam quedar gens contents amb la resposta del conseller de comerç de govern.
 
 
Olga Hiraldo i Martí
Consellera portaveu d’Esquerra Republicana Gràcia