Notícia
Per tu, per mi, a Barcelona treballem per la igualtat
Ponent:
Elisenda Alamany - Regidora a l'Ajuntament de Barcelona
La transversalització de les polítiques de gènere comporta que es puguin tractar múltiples qüestions, entre d’altres, d’índole econòmica, de seguretat, de mobilitat, d’habitatge, etc. des d’una òptica feminista. L’actual context de confinament provocat per la pandèmia de la covid-19 i, la situació més que probable de crisi que s’espera en la tornada al que serà una “nova normalitat”, fan que sigui més necessària que mai una perspectiva de gènere en tots aquells sectors estratègics que facin avançar al conjunt de la societat.
Crisi covid-19
Les dones són les que més pateixen els efectes de la crisis. En la crisi econòmica de 2008, la desigualtat de gènere es va fer més que palesa al ser les dones el segment de la població que va patir més acomiadaments. La crisi de 2008 va ser un sotrac que va sacsejar el pretès rol de la dona treballadora, sustentadora de famílies (moltes vegades, monomarentals), que es creia que s’havia aconseguit.
Els anys han passat. Al 2020 estem començant a patir la crisi provocada per la covid-19. Entre crisi i crisi el rol de la dona sembla que s’hagi assentat, tant a nivell laboral com familiar. Un exemple el constitueix l’augment de dones vinculades a la política municipal. Actualment, les 3500 regidores ocupen el 47% de les alcaldies de poblacions de més 40.000 habitants. Això no obstant, el sostre de vidre continua existint.
Això no obstant, la incorporació plena de la dona en tots els àmbits no és només una xifra sinó és una manera de fer, una mena de sensibilitat alhora de prendre decisions. Aquesta és la diferència entre ambdues crisis. La sortida a la crisi de la covid-19 es farà des del sentit comú i la legitimitat que aporten els moviments feministes i ecologistes.
S’ha d’aconseguir sortir de la crisi provocada per la covid-19 amb millors condicions amb les que es va superar la crisi de 2008.
Economia feminista
La perspectiva feminista de l’economia té per objectiu visibilitzar i denunciar la desigualtat entre les dones i els homes. Aquesta visibilització necessita de dades consistents per a poder realitzar propostes a curt, mig i llarg termini. Aquestes propostes, entre d’altres, les relatives a una fiscalitat justa, haurien de poder venir de dones diverses i amb trajectòries i orígens diversos. Aquestes propostes haurien d’incorporar conceptes vinculats al feminisme i a l’economia feminista, en el sentit d’establir, entre d’altres, mesures efectives de conciliació familiar, així com eliminar polítiques de segregació ocupacional per gènere.
És tracta de posar al centre la vida.
Ciutat feminista
La ciutat també ha de ser un reflex de la perspectiva de gènere aplicada a la concepció i conceptualització dels espais públics. Una ciutat feminista ofereix a la seva ciutadania carrers amplis, zones verdes i places amables, així com un accés als habitatges equitatiu i racional. La perspectiva de gènere aplicada a l’habitatge i a l’urbanisme ha de contribuir a una evolució dels sistemes de mobilitat i a l’existència d’alternatives al turisme de “barra lliure”.
El turisme és configura com un sector estratègic a la ciutat de Barcelona. Ara bé, cal posar en la balança quin tipus de turisme és el que més s’adiu amb la identitat de la ciutat. Es necessita un model turístic amb mirada feminista, que no contribueixi a la gentrificació dels barris i expulsi la gent dels seus habitatges, i que asseguri als col·lectius més vulnerables, la majoria dones, un equilibri entre vida i activitat.
Una altra manera de governar
Les dones per se no són més sensibles que els homes; hi ha homes que poden ser més sensibles que les dones. El que passa és que les dones estan acostumades a estar a l’ombra no a l’esfera pública, les dones estan acostumades a teixir complicitats i a treballar amb xarxes i aliances. La incorporació de la dona a l’arena pública i a la política ha portat aquesta manera de gestionar els assumptes públics. D’aquí a la gran valoració de les dones que han liderat la crisi de la covid-19.
Ara cal reforçar la presència femenina i feminista a les institucions públiques amb dones de diferents orígens i funcionalitats, i amb criteris diferenciats.
Sants Montjuïc, dijous 4 de juny de 2020
Elisenda Alamany - Regidora a l'Ajuntament de Barcelona
La transversalització de les polítiques de gènere comporta que es puguin tractar múltiples qüestions, entre d’altres, d’índole econòmica, de seguretat, de mobilitat, d’habitatge, etc. des d’una òptica feminista. L’actual context de confinament provocat per la pandèmia de la covid-19 i, la situació més que probable de crisi que s’espera en la tornada al que serà una “nova normalitat”, fan que sigui més necessària que mai una perspectiva de gènere en tots aquells sectors estratègics que facin avançar al conjunt de la societat.
Crisi covid-19
Les dones són les que més pateixen els efectes de la crisis. En la crisi econòmica de 2008, la desigualtat de gènere es va fer més que palesa al ser les dones el segment de la població que va patir més acomiadaments. La crisi de 2008 va ser un sotrac que va sacsejar el pretès rol de la dona treballadora, sustentadora de famílies (moltes vegades, monomarentals), que es creia que s’havia aconseguit.
Els anys han passat. Al 2020 estem començant a patir la crisi provocada per la covid-19. Entre crisi i crisi el rol de la dona sembla que s’hagi assentat, tant a nivell laboral com familiar. Un exemple el constitueix l’augment de dones vinculades a la política municipal. Actualment, les 3500 regidores ocupen el 47% de les alcaldies de poblacions de més 40.000 habitants. Això no obstant, el sostre de vidre continua existint.
Això no obstant, la incorporació plena de la dona en tots els àmbits no és només una xifra sinó és una manera de fer, una mena de sensibilitat alhora de prendre decisions. Aquesta és la diferència entre ambdues crisis. La sortida a la crisi de la covid-19 es farà des del sentit comú i la legitimitat que aporten els moviments feministes i ecologistes.
S’ha d’aconseguir sortir de la crisi provocada per la covid-19 amb millors condicions amb les que es va superar la crisi de 2008.
Economia feminista
La perspectiva feminista de l’economia té per objectiu visibilitzar i denunciar la desigualtat entre les dones i els homes. Aquesta visibilització necessita de dades consistents per a poder realitzar propostes a curt, mig i llarg termini. Aquestes propostes, entre d’altres, les relatives a una fiscalitat justa, haurien de poder venir de dones diverses i amb trajectòries i orígens diversos. Aquestes propostes haurien d’incorporar conceptes vinculats al feminisme i a l’economia feminista, en el sentit d’establir, entre d’altres, mesures efectives de conciliació familiar, així com eliminar polítiques de segregació ocupacional per gènere.
És tracta de posar al centre la vida.
Ciutat feminista
La ciutat també ha de ser un reflex de la perspectiva de gènere aplicada a la concepció i conceptualització dels espais públics. Una ciutat feminista ofereix a la seva ciutadania carrers amplis, zones verdes i places amables, així com un accés als habitatges equitatiu i racional. La perspectiva de gènere aplicada a l’habitatge i a l’urbanisme ha de contribuir a una evolució dels sistemes de mobilitat i a l’existència d’alternatives al turisme de “barra lliure”.
El turisme és configura com un sector estratègic a la ciutat de Barcelona. Ara bé, cal posar en la balança quin tipus de turisme és el que més s’adiu amb la identitat de la ciutat. Es necessita un model turístic amb mirada feminista, que no contribueixi a la gentrificació dels barris i expulsi la gent dels seus habitatges, i que asseguri als col·lectius més vulnerables, la majoria dones, un equilibri entre vida i activitat.
Una altra manera de governar
Les dones per se no són més sensibles que els homes; hi ha homes que poden ser més sensibles que les dones. El que passa és que les dones estan acostumades a estar a l’ombra no a l’esfera pública, les dones estan acostumades a teixir complicitats i a treballar amb xarxes i aliances. La incorporació de la dona a l’arena pública i a la política ha portat aquesta manera de gestionar els assumptes públics. D’aquí a la gran valoració de les dones que han liderat la crisi de la covid-19.
Ara cal reforçar la presència femenina i feminista a les institucions públiques amb dones de diferents orígens i funcionalitats, i amb criteris diferenciats.
Sants Montjuïc, dijous 4 de juny de 2020
