Notícia
L’empadronament de les persones migrants: del marc jurídic a la pràctica abusiva
PONENTS:
Sr. Marc Borràs: Assessor Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona
Sra. Olga Arnau: Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
Sr. Oriol Amorós: Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania (Dpt. Treball, Afers Socials i Famílies- Generalitat de Catalunya)
Sr. Marc Borràs: El marc normatiu de l’empadronament i els drets que comporta Article 54 del Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre, pel qual es modifica el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol. (Tota persona que visqui a l’Estat espanyol està obligada a inscriure's en el padró del municipi on resideix habitualment) Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Resolució de 16 de març de 2015, de la subsecretària, per la qual es publica la Resolució de 30 de gener de 2015, de la presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les entitats Locals, sobre instruccions tècniques als ajuntaments sobre gestió del padró municipal. L'empadronament és un tràmit administratiu gratuït i obligatori per a aquelles persones que es traslladen d'un municipi a un altre o bé vénen d'un país estranger i als ajuntaments no els correspon “realitzar cap control sobre la legalitat o il·legalitat de la residència a territori espanyol de cap dels seus veïns”, tal com recorda la Resolució de 29 d’abril de 2020, de la Subsecretària, per la qual es publica la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, per la que es dicten instruccions tècniques als Ajuntaments sobre gestió del Padró municipal. Amb independència de la situació legal de la persona estrangera, aquest registre serveix perquè l’administració disposi d’informació qualitativa i quantitativa sobre la població que resideix en el municipi i poder planificar accions per a millorar la qualitat dels serveis que presta. La vulneració d’aquest dret té una especial afectació en les persones que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat: Persones sense llar i/o sense un domicili fix. Persones que viuen en habitatges o locals ocupats sense contracte de lloguer o títol de propietat. Persones que viuen rellogades sense cap contracte. Cal deixar clar que la inscripció al Padró no té caràcter de registre jurídic ni la seva inscripció està sotmesa a qualificació i, per tant, el registre del padró d’habitants no dóna fe de cap facultat possessòria de la persona inscrita sobre l’habitatge declarat, sinó només de la residència en aquell domicili. Motiu pel qual per fer efectiu l’empadronament, l’ajuntament i per part dels gestors del Padró, només s’han de limitar estrictament a verificar la identitat de la persona sol·licitant i del seu domicili efectiu, qüestió que cal resoldre amb la màxima diligència i sense haver d’entrar a valorar qüestions jurídiques sobre els títols o acreditacions que les persones que demanen l’empadronament puguin o no disposar, sobre les quals ja es pot considerar improcedent haver de fer més requeriments per part de l’administració. En un moment de crisi com l’actual, en el que s’apel·la a la importància de no deixar a ningú enrere, l'empadronament es converteix, encara més, en un acte de summa transcendència, ja que se'n deriva un seguit de drets i deures. Entre d'altres: Dret a l'assistència sanitària pública. Dret als serveis bàsics d'atenció social primària. Dret als serveis de centres oberts per a adolescents i infants. Dret a les ajudes d'urgència social. Dret a vot (l’empadronament és requisit indispensable però, per si mateix, no comporta l’obtenció d’aquest dret). Sra. Olga Arnau: L’empadronament a l’ajuntament de Vilanova i la G. Subratlla la importància i transcendència de l’empadronament ja que afecta directament a la situació de les persones vulnerables. Empadronant a les persones, les fem visibles i presents i les protegim dels usos i abusos de les màfies. Des de l’inici de la legislatura s’ha treballat a l’ajuntament de Vilanova per flexibilitzar l’empadronament considerat com a porta d’accés al dret a la salut, a l’habitatge, als aliments, etc. De fet l’ajuntament ha elaborat un nou protocol d’empadronament que inclou l’empadronament de persones sense domicili fix i que s’aprovarà tant aviat com sigui possible. L’objectiu és tenir a les persones integrades i incloses. El canvi normatiu o la darrera flexibilització que comporta la Resolució de 29 d’abril de 2020 de l’Estat ha creat molta por d’alguns alcaldes i alcaldesses de Catalunya que pensen que el fet de facilitar el padró tindria un efecte crida. Contràriament a aquesta actitud, valora important que totes les persones tinguin accés als mateixos serveis i drets. Una de les actuacions de l’ajuntament amb les persones estrangeres empadronades a Vilanova i la Geltrú és la formació per al coneixement de la ciutat i l’obertura a les entitats. Aquestes- entitats- juguen un paper molt important en l’acolliment de les persones i ajuden en la seva integració. Destaca també l’acollida i participació a les activitats que s’ofereix als joves sense referents familiars que viuen a Vilanova per part dels centres de joves. Igualment s’ha treballat per que aquests nois puguin estar acollits durant els caps de setmana per famílies i així surten del centre. Als joves que ja no viuen als centres, se’ls ofereix de viure en pisos compartits amb acompanyament. Totes les actuacions de l’ajuntament estan destinades a dignificar a les persones. La nostra democràcia i justícia com a republicans se sostenen per la nostra capacitat de lluitar contra les desigualtats i la vulnerabilitat. Això és el que ens fa avançar com a país. Sr. Oriol Amorós: La mala praxis en l’empadronament de persones migrants i el Servei de Primera Acollida. El padró ha de reflectir la realitat i la veritat demogràfica d’un municipi i hi han d’estar enregistrades totes les persones que hi viuen. De fet, i per això, com s’empadrona es desempadrona també. Com s’ha dit abans, la persona interessada s’ha de poder identificar i qualsevol document o prova és vàlida per enregistrar-la en el padró. La resistència a l’empadronament és tot un discurs polític que manifesta la seva preocupació principalment sobre els ajuts socials d’emergència. En els municipis on es dona aquest enduriment, el seu alcalde o alcaldessa no saben la població que tenen. El finançament d’un municipi es basa sobre la seva població. El Servei d’Acollida és una caixa d’eines que la persona pot fer servir per a la seva autonomia en el nostre país. El primer element que s’ofereix en l’acollida és l’aprenentatge de la llengua. I a Catalunya el problema que es planteja és “Quina llengua ensenyem?. A Anglaterra s’ensenya l’anglès i a França, el francès i a Suècia, el Suec. Per obtenir la nacionalitat anglesa, hauries de tenir un nivell de llengua. A Holanda igualment. A Catalunya el Servei de Primera Acollida és universal i voluntari. Ofereix realitzar 90 hores de llengua, 15 hores de coneixement de l’entorn, 15 hores de formació sobre l’àmbit laboral i el seu marc jurídic. Darrerament hem incorporat el mòdul D (15 hores) sobre la igualtat de tracte entre les dones i els homes. La realitat actualment és que tenim 17.000 persones cursant el nivell bàsic de llengua i s’han resolt 12.000 arrelaments socials que són la via a l’obtenció de la documentació i la regularització de la situació de les persones. Què volem? Persones autònomes i lliures? Doncs una via cap aquí és el Servei d’Acollida que pretén empoderar a les persones vulnerables. Els cursos d’alfabetització que es donen en aquest servei persegueixen abans que res l’autonomia de les persones. Algunes professores els estan donant aquests dies de confinament per via de Wathsapp. Davant de la crisi actual, hi ha més que mai la necessitat de regularització de les persones per ajudar-les i sobretot per dignificar-les. No cal fer grans canvis legals per donar la volta a la situació i arreglar la situació de milers i milers de persones que viuen entre nosaltres. Només en modificar el període d’estada al territori prèviament a sol·licitar l’Arrelament social que actualment demana 3 anys de residència continuada i la exigència d’un contracte laboral d’un any i 40 hores setmanals. Amb això n’hi ha prou i així l’hem manifestat a la Secretaria d’Estat d’Immigració. La clau esta en que els ajuntaments han de tenir recursos suficients per fer front a les situacions d’emergència que es donen.
Sants Montjuïc, dijous, 21 de maig de 2020
Sr. Marc Borràs: Assessor Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona
Sra. Olga Arnau: Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
Sr. Oriol Amorós: Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania (Dpt. Treball, Afers Socials i Famílies- Generalitat de Catalunya)
Sr. Marc Borràs: El marc normatiu de l’empadronament i els drets que comporta Article 54 del Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre, pel qual es modifica el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol. (Tota persona que visqui a l’Estat espanyol està obligada a inscriure's en el padró del municipi on resideix habitualment) Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Resolució de 16 de març de 2015, de la subsecretària, per la qual es publica la Resolució de 30 de gener de 2015, de la presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les entitats Locals, sobre instruccions tècniques als ajuntaments sobre gestió del padró municipal. L'empadronament és un tràmit administratiu gratuït i obligatori per a aquelles persones que es traslladen d'un municipi a un altre o bé vénen d'un país estranger i als ajuntaments no els correspon “realitzar cap control sobre la legalitat o il·legalitat de la residència a territori espanyol de cap dels seus veïns”, tal com recorda la Resolució de 29 d’abril de 2020, de la Subsecretària, per la qual es publica la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, per la que es dicten instruccions tècniques als Ajuntaments sobre gestió del Padró municipal. Amb independència de la situació legal de la persona estrangera, aquest registre serveix perquè l’administració disposi d’informació qualitativa i quantitativa sobre la població que resideix en el municipi i poder planificar accions per a millorar la qualitat dels serveis que presta. La vulneració d’aquest dret té una especial afectació en les persones que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat: Persones sense llar i/o sense un domicili fix. Persones que viuen en habitatges o locals ocupats sense contracte de lloguer o títol de propietat. Persones que viuen rellogades sense cap contracte. Cal deixar clar que la inscripció al Padró no té caràcter de registre jurídic ni la seva inscripció està sotmesa a qualificació i, per tant, el registre del padró d’habitants no dóna fe de cap facultat possessòria de la persona inscrita sobre l’habitatge declarat, sinó només de la residència en aquell domicili. Motiu pel qual per fer efectiu l’empadronament, l’ajuntament i per part dels gestors del Padró, només s’han de limitar estrictament a verificar la identitat de la persona sol·licitant i del seu domicili efectiu, qüestió que cal resoldre amb la màxima diligència i sense haver d’entrar a valorar qüestions jurídiques sobre els títols o acreditacions que les persones que demanen l’empadronament puguin o no disposar, sobre les quals ja es pot considerar improcedent haver de fer més requeriments per part de l’administració. En un moment de crisi com l’actual, en el que s’apel·la a la importància de no deixar a ningú enrere, l'empadronament es converteix, encara més, en un acte de summa transcendència, ja que se'n deriva un seguit de drets i deures. Entre d'altres: Dret a l'assistència sanitària pública. Dret als serveis bàsics d'atenció social primària. Dret als serveis de centres oberts per a adolescents i infants. Dret a les ajudes d'urgència social. Dret a vot (l’empadronament és requisit indispensable però, per si mateix, no comporta l’obtenció d’aquest dret). Sra. Olga Arnau: L’empadronament a l’ajuntament de Vilanova i la G. Subratlla la importància i transcendència de l’empadronament ja que afecta directament a la situació de les persones vulnerables. Empadronant a les persones, les fem visibles i presents i les protegim dels usos i abusos de les màfies. Des de l’inici de la legislatura s’ha treballat a l’ajuntament de Vilanova per flexibilitzar l’empadronament considerat com a porta d’accés al dret a la salut, a l’habitatge, als aliments, etc. De fet l’ajuntament ha elaborat un nou protocol d’empadronament que inclou l’empadronament de persones sense domicili fix i que s’aprovarà tant aviat com sigui possible. L’objectiu és tenir a les persones integrades i incloses. El canvi normatiu o la darrera flexibilització que comporta la Resolució de 29 d’abril de 2020 de l’Estat ha creat molta por d’alguns alcaldes i alcaldesses de Catalunya que pensen que el fet de facilitar el padró tindria un efecte crida. Contràriament a aquesta actitud, valora important que totes les persones tinguin accés als mateixos serveis i drets. Una de les actuacions de l’ajuntament amb les persones estrangeres empadronades a Vilanova i la Geltrú és la formació per al coneixement de la ciutat i l’obertura a les entitats. Aquestes- entitats- juguen un paper molt important en l’acolliment de les persones i ajuden en la seva integració. Destaca també l’acollida i participació a les activitats que s’ofereix als joves sense referents familiars que viuen a Vilanova per part dels centres de joves. Igualment s’ha treballat per que aquests nois puguin estar acollits durant els caps de setmana per famílies i així surten del centre. Als joves que ja no viuen als centres, se’ls ofereix de viure en pisos compartits amb acompanyament. Totes les actuacions de l’ajuntament estan destinades a dignificar a les persones. La nostra democràcia i justícia com a republicans se sostenen per la nostra capacitat de lluitar contra les desigualtats i la vulnerabilitat. Això és el que ens fa avançar com a país. Sr. Oriol Amorós: La mala praxis en l’empadronament de persones migrants i el Servei de Primera Acollida. El padró ha de reflectir la realitat i la veritat demogràfica d’un municipi i hi han d’estar enregistrades totes les persones que hi viuen. De fet, i per això, com s’empadrona es desempadrona també. Com s’ha dit abans, la persona interessada s’ha de poder identificar i qualsevol document o prova és vàlida per enregistrar-la en el padró. La resistència a l’empadronament és tot un discurs polític que manifesta la seva preocupació principalment sobre els ajuts socials d’emergència. En els municipis on es dona aquest enduriment, el seu alcalde o alcaldessa no saben la població que tenen. El finançament d’un municipi es basa sobre la seva població. El Servei d’Acollida és una caixa d’eines que la persona pot fer servir per a la seva autonomia en el nostre país. El primer element que s’ofereix en l’acollida és l’aprenentatge de la llengua. I a Catalunya el problema que es planteja és “Quina llengua ensenyem?. A Anglaterra s’ensenya l’anglès i a França, el francès i a Suècia, el Suec. Per obtenir la nacionalitat anglesa, hauries de tenir un nivell de llengua. A Holanda igualment. A Catalunya el Servei de Primera Acollida és universal i voluntari. Ofereix realitzar 90 hores de llengua, 15 hores de coneixement de l’entorn, 15 hores de formació sobre l’àmbit laboral i el seu marc jurídic. Darrerament hem incorporat el mòdul D (15 hores) sobre la igualtat de tracte entre les dones i els homes. La realitat actualment és que tenim 17.000 persones cursant el nivell bàsic de llengua i s’han resolt 12.000 arrelaments socials que són la via a l’obtenció de la documentació i la regularització de la situació de les persones. Què volem? Persones autònomes i lliures? Doncs una via cap aquí és el Servei d’Acollida que pretén empoderar a les persones vulnerables. Els cursos d’alfabetització que es donen en aquest servei persegueixen abans que res l’autonomia de les persones. Algunes professores els estan donant aquests dies de confinament per via de Wathsapp. Davant de la crisi actual, hi ha més que mai la necessitat de regularització de les persones per ajudar-les i sobretot per dignificar-les. No cal fer grans canvis legals per donar la volta a la situació i arreglar la situació de milers i milers de persones que viuen entre nosaltres. Només en modificar el període d’estada al territori prèviament a sol·licitar l’Arrelament social que actualment demana 3 anys de residència continuada i la exigència d’un contracte laboral d’un any i 40 hores setmanals. Amb això n’hi ha prou i així l’hem manifestat a la Secretaria d’Estat d’Immigració. La clau esta en que els ajuntaments han de tenir recursos suficients per fer front a les situacions d’emergència que es donen.
Sants Montjuïc, dijous, 21 de maig de 2020
