Notícia
La Llei de Contractes de Serveis a les Persones
Ponent: Jordi Albert (Diputat al Parlament de Catalunya)
El diputat Jordi Albert, defensa que cal diferenciar entre privatització i externalització:, externalitzar un servei en cap cas suposa que deixi de ser considerat servei públic o que l’administració hagi d’abstenir-se en tot allò que faci referència a la seva prestació a la ciutadania.
De fet la llei inclou criteris de qualitat en la contractació de serveis i redueix la importància del preu com a criteri de valoració, de fet es prohibeix la subhasta com a sistema de contractació.
La llei, coneguda popularment com la Llei Aragonès, es va proposar durant la legislatura passada i no es va poder tramitar en aquell moment per l’aplicació de l’article 155; amb la nova legislatura s’ha tornat a posar en marxa, no sense molta controvèrsia, tot i això cal destacar que no s’ha presentat cap esmena a la totalitat això si, alhora hi ha hagut una llarga tanda de consultes i modificacions a la recerca del màxim consens entre totes les parts implicades.
El Diputat, ens va explicar com va sorgir l’impuls inicial d’aquesta llei i va parlar dels aspectes més debatuts fins ara: la preocupació que aquesta norma pugui obrir la porta a la privatització massiva dels serveis públics i una possible manca de control sobre la subcontractació. En aquest sentit es destaca que la llei no pressuposa la contractació de cap servei i alhora introdueix eines que permet a l’administració controlar, amb majors garanties, la prestació dels serveis contractats.
Segons el nostre Diputat, la principal diferència entre aquesta llei catalana i la Llei de Contractes del Sector Públic de l’estat espanyol és que “la Llei de contractes de serveis a les persones” que estem fent aquí en el Parlament de Catalunya fixa que com a màxim el preu tingui un pes del 30% a l’hora de valorar una contractació”, d’aquesta manera “donem molta més importància a la qualitat, i el control sobre aquesta serà determinant. Si una empresa guanya una concessió vol dir que el compliment d’aquells plecs i d’aquella qualitat ha d'assegurar que podrà complir-los , i què ho haurà de fer des del primer minut fins al final del contracte”.
Tornant sobre el tema de la privatització, aquesta “implica que l’administració es desentén completament d’aquell servei, i per tant si aquell ciutadà vol gaudir d’aquell servei ha d’anar a l’àmbit privat”, tot el contrari del que s’ha dissenyat amb aquesta norma.
Totes les administracions (al marge del partit polític majoritari en cada una) necessiten la contractació per poder prestar serveis, doncs sovint “l’administració no pot assumir la gestió directa d’aquell servei i per tant ha de buscar la col·laboració públic-privada”.
El debat que la llei posa sobre la taula és: “l’administració pública ha de gestionar directament els seus serveis, però cap administració pública d’aquest país té la capacitat ni financera, ni de personal, ni de experiència possible, com per gestionar el 100% dels seus serveis, per aquest motiu cal una llei que permeti a les administracions tenir el màxim control possible sobre aquest serveis”.
Sants Montjuïc, dimarts 14 de gener de 2020
El diputat Jordi Albert, defensa que cal diferenciar entre privatització i externalització:, externalitzar un servei en cap cas suposa que deixi de ser considerat servei públic o que l’administració hagi d’abstenir-se en tot allò que faci referència a la seva prestació a la ciutadania.
De fet la llei inclou criteris de qualitat en la contractació de serveis i redueix la importància del preu com a criteri de valoració, de fet es prohibeix la subhasta com a sistema de contractació.
La llei, coneguda popularment com la Llei Aragonès, es va proposar durant la legislatura passada i no es va poder tramitar en aquell moment per l’aplicació de l’article 155; amb la nova legislatura s’ha tornat a posar en marxa, no sense molta controvèrsia, tot i això cal destacar que no s’ha presentat cap esmena a la totalitat això si, alhora hi ha hagut una llarga tanda de consultes i modificacions a la recerca del màxim consens entre totes les parts implicades.
El Diputat, ens va explicar com va sorgir l’impuls inicial d’aquesta llei i va parlar dels aspectes més debatuts fins ara: la preocupació que aquesta norma pugui obrir la porta a la privatització massiva dels serveis públics i una possible manca de control sobre la subcontractació. En aquest sentit es destaca que la llei no pressuposa la contractació de cap servei i alhora introdueix eines que permet a l’administració controlar, amb majors garanties, la prestació dels serveis contractats.
Segons el nostre Diputat, la principal diferència entre aquesta llei catalana i la Llei de Contractes del Sector Públic de l’estat espanyol és que “la Llei de contractes de serveis a les persones” que estem fent aquí en el Parlament de Catalunya fixa que com a màxim el preu tingui un pes del 30% a l’hora de valorar una contractació”, d’aquesta manera “donem molta més importància a la qualitat, i el control sobre aquesta serà determinant. Si una empresa guanya una concessió vol dir que el compliment d’aquells plecs i d’aquella qualitat ha d'assegurar que podrà complir-los , i què ho haurà de fer des del primer minut fins al final del contracte”.
Tornant sobre el tema de la privatització, aquesta “implica que l’administració es desentén completament d’aquell servei, i per tant si aquell ciutadà vol gaudir d’aquell servei ha d’anar a l’àmbit privat”, tot el contrari del que s’ha dissenyat amb aquesta norma.
Totes les administracions (al marge del partit polític majoritari en cada una) necessiten la contractació per poder prestar serveis, doncs sovint “l’administració no pot assumir la gestió directa d’aquell servei i per tant ha de buscar la col·laboració públic-privada”.
El debat que la llei posa sobre la taula és: “l’administració pública ha de gestionar directament els seus serveis, però cap administració pública d’aquest país té la capacitat ni financera, ni de personal, ni de experiència possible, com per gestionar el 100% dels seus serveis, per aquest motiu cal una llei que permeti a les administracions tenir el màxim control possible sobre aquest serveis”.
Sants Montjuïc, dimarts 14 de gener de 2020
