El darrer consell plenari de Gràcia d’enguany ha estat marcat pel que anomenen pressupostos participatius; els processos de participació del Pla d’Actuació del Districte, que finalment es van engegar durant el mes de febrer; i, l’emergència climàtica.
 
MESURA DE GOVERN: EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
 
Compartim la diagnosi i la necessitat de declarar l’estat d’Emergència Climàtica, que per ser una emergència, creiem que arriba tard i amb mesures poc eficients. L’emergència és necessària a dos nivells: la reducció de la contribució de la ciutat a l’escalfament global, i la preparació de la ciutat per a tal de mitigar els efectes adversos d’aquest escalfament que ja estem patint. Hi ha dos factors importants: temps i impacte, i s’ha d’actuar en aquestes dues direccions. Així, creiem que aquestes mesures i plans haurien d’anar acompanyats d’una estratègia orientada a agilitzar i accelerar l’aplicació de mesures de prevenció i mitigació de canvi climàtic al districte i a la ciutat. A més, cal implementar aquelles mesures que ens permetin un major impacte de reducció sobre les emissions de la ciutat i aquelles que ens preparin millor i de forma més generalitzada a les noves condicions que es preveuen pel futur en aquesta situació de xoc climàtic.
 
Cal una selecció de programes i mesures, tant de prevenció com de mitigació, veritablement significatives, prioritzades segons major impacte sobre els objectius, establint un programa d’accions i inversions veritablement rellevants i urgents que responguin de debò al concepte d’Emergència.
 
Però ens trobem amb un predomini de mesures de baix impacte. La majoria de propostes efectives són d’abast molt reduït o només es poden aplicar parcialment. Com ara permeabilitzar (despavimentar) i recuperar sòl orgànic en les urbanitzacions de la MPGM de Vallcarca.
 
Algunes mesures ja estaven planificades o en procés d’execució en el mandat anterior. Davant l’emergència climàtica cal innovar, polítiques més ambicioses i valentes per obtenir resultats positius. Exemples: Impulsar els corredors verds urbans com la reforma de Pi i Margall (que porta quasi un any de retard en l’inici de les obres d’urbanització). O el desplegament de la recollida selectiva, que ja porta anys que s’està duent a terme.
 
Trobem que hi ha mesures que segons el moment, es contemplin o no, com ara construir dipòsits d’aigües pluvials per augmentar la capacitat del clavegueram i reduir els riscos d’inundacions i evitar els abocaments a la platja per les pluges intenses. És necessària la seva construcció a Vallcarca-Penitents? Al darrer consell de barri se’ns deia que no, nosaltres creiem que és necessari i urgent, donat el context d’emergència climàtica actual, que preveu menys pluges però més torrencials i destructives.
 
Tampoc hi trobem cap iniciativa de tipus administratiu per tal d’agilitzar els tràmits en l’execució de mesures de reducció i mitigació del xoc climàtic.
 
Així, cal menys mesures i més ambició, com bé diu el Govern, això no és un simulacre, però cal creure-s’ho i actuar en conseqüència.
 
INFORME DEL REGIDOR
 
En resposta a l'informe del regidor, la nostra consellera portaveu i vicepresidenta del districte de Gràcia, l’Olga Hiraldo, va començar la intervenció felicitant en Jordi Fàbregas per l’atorgament de la Creu de Sant Jordi, tal com s’havia fet públic feia només unes hores: “és el reconeixement a una vida d'activisme en favor de la música i la cultura popular”. Recordem que feia pocs dies el mateix Fàbregas va anunciar la seva jubilació com a president de l’Associació Cultural TRAM i director del CAT Centre Artesà Tradicionàrius.
 
Enguany, també ha estat guardonada amb la Creu Sant Jordi Imma Colomer, actriu i directora de teatre, televisió i cinema. Així, la felicitem també per aquest merescut guardó a tota una vida dedicada al teatre; recordem que és cofundadora del Teatre Lliure i de la companyia Els Comediants.
 
D’altra banda, també com a prèvia i en resposta al conseller de Cs, va deixar clar que tots els dies i tots els escenaris són adients per a recordar la llibertat dels presos i preses polítiques, les exiliades i exiliats polítics, així com totes pel persones represaliades i encausades. El nostre grup municipal va voler tenir un record explícit per a tots ells amb una banderola que reclamava llibertat pels presos i preses, ja que des del passat 14 de febrer es va retirar la pancarta a favor dels presos polítics i exiliats del balcó de la Seu del Districte per part del Govern, després d'una sentència judicial que ordena retirar aquests símbols de totes les dependències municipals, encara que no hi hagi campanya electoral.
 
Pel que fa a tot el procés participatiu que s’està duent a terme aquestes darreres setmanes, el nostre grup veu positiva la convocatòria de les diferents sessions de participació veïnal, territorial i sectorial, així com la participació en el que anomenen pressupostos participatius. El fet que hi hagi la opció de participació online a través de la plataforma decidim.barcelona, a més de les sessions presencials, amplia les possibilitats d’implicar-se en els processos de participació ciutadana, i això és positiu, per no deixar-se ningú enrere, com contempla l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible. No obstant, veiem encara que aquests processos tenen un llarg camí per recórrer i esdevenir un procés de participació democràtic, inclusiu i complert.
 
Processos participatius PAD
 
Es parteix d’una proposta elaborada pel Govern i s’exposen als participants de la sessió per tal que esmenin, complementin o afegeixin propostes. És una manera de donar veu a col·lectius perquè no quedin exclosos, però també hem notat cert desencís entre els participants, per diferents motius.
 
Aquests espais no haurien d’anar en detriment dels consells sectorials i territorials previstos de manera ordinària. Hagués estat bona pensada convocar-ne uns d’extraordinaris, com s’ha fet en el consell escolar, per tal de no restar temps (només l’explicació del PAD i del procés de participació ja és força extens) a les possibles intervencions dels veïns i veïnes sobre problemàtiques que apareixen en el seu entorn més proper, en la seva quotidianitat, i que poden exposar en aquests espais.
 
També hem constatat cert escepticisme dels veïns i veïnes quan a les sessions es tracten reivindicacions de fa anys, estan cansats de “parlar sempre del mateix” i veure que no es prenen mesures per solucionar aquestes problemàtiques. Això és més greu quan es tracta de propostes ja aprovades en Consells Plenaris del mandat anterior, i que veient la inacció del govern, cal que ho tornin a reclamar per a incloure dins del PAD.
 
Pressupostos participatius
Pel que fa als pressupostos, s’anomenen participatius, i volen ser un exercici de democràcia directa, però el que és participatiu és una petita part, inclosa al PIM, i que representa només un 3,7% de la previsió d’inversions totals del mandat (2.050 milions). A tota la ciutat suposa 75M€, dividits en els seus 10 districtes; així, estem parlant d’unes inversions de 6M€ en total al nostre districte.
 
Així doncs, es permet fer propostes només d’inversions i fins a una quantitat determinada, de 50.000 a 1.800.000. No es té prou en compte l’equilibri territorial i cal partir de la premissa que potser no tots els barris tenen les mateixes necessitats d’inversió, ni el mateix nombre d’habitants per votar propostes territorialitzades. Creiem que hi ha el risc que el procés s’acabi convertint en una competició entre entitats i veïns i veïnes. Tampoc han de servir aquests milions d’inversió per executar compromisos adquirits de propostes anteriors.
 
També cal tenir en compte que la maquinària per fer els pressupostos participatius ja té un cost de més de 560.000€ (que no inclouen el cost de personal municipal implicat en la coordinació, ni despeses de comunicació i publicitat, ni despeses de la fase de votació).
 
IMPULSEM L’URBANISME INCLUSIU
 
Com a proposició, la nostra consellera portaveu Olga Hiraldo va recollir la demanda del Jovent Republicà per tal que el Govern del Districte treballi a partir de les diagnosis urbanístiques amb perspectiva de gènere realitzades als diferents barris, parant especial atenció en les perspectives d’edat i capacitat, promovent també els usos de cures, joc, relacions socials, lleure i creació i gaudi de béns comuns per a totes les persones sense discriminació de cap tipus. I que es cerqui la forma d'incorporar les propostes d’aquestes diagnosis a les actuacions que s'implementin en l'espai públic, de les quals es donarà compte al Consell Plenari de Districte, per tal de fer el districte més inclusiu, amable i segur per a totes les persones.
 
Cal repensar el model de ciutat i crear alternatives urbanes que posin les persones al centre, tenint en compte tota la seva diversitat i pluralitat. Els nostres carrers tradicionalment han estan dissenyats sense tenir en compte les característiques físiques i antropomètriques dels vianants, així, ens trobem amb la presència de barreres arquitectòniques a l’espai públic que impossibiliten els desplaçaments de les persones amb mobilitat reduïda o bé el mobiliari urbà que obstaculitza la vista dels infants provocant situacions de perill, o bé hi ha espais poc segurs. Per tant, cal aplicar una perspectiva de gènere que inclogui necessàriament la mirada d’edat, diversitat funcional, cures i relacions socials i cal que això es vegi reflectit en les actuacions en matèria d’urbanisme per tal d’aconseguir espais accessibles i orientats a fomentar el teixit de xarxes socials, el joc o les cures per a tothom sense discriminació per raó de gènere, edat, capacitats o origen.
 
Si bé en el mandat anterior es van fer marxes exploratòries en matèria d’urbanisme amb perspectiva de gènere, han tingut una continuïtat limitada en el present, especialment en allò que fa a les actuacions urbanístiques. I atès que bona part del districte de Gràcia, especialment els barris de Vallcarca i Els Penitents, la Salut i el Coll, tenen un teixit urbanístic especialment deficitari pel que fa a la perspectiva de gènere, creiem totalment necessari la incorporació d’aquestes propostes de millora a les línies d’actuació urbanística del districte.
 
A més, ja que el PAD s’ha alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, recordem que l’ODS 5 reclama la plena igualtat entre gèneres, l’ODS 10 tracta la no discriminació i l’ODS 11 la transformació de les ciutats per a fer-les inclusives, segures, resilients i sostenibles.
 
La proposició va ser aprovada per unanimitat amb el vot favorable de tots els grups polítics del Consell. I aquesta és la Gràcia que volem: inclusiva, sostenible i segura!
 
IMPULSEM UNA GRÀCIA MÉS VERDA
 
Com a prec, la portaveu d’ERC Gràcia Olga Hiraldo va demanar que el Districte de Gràcia instés a l'organisme competent a procedir a la reposició d’arbrat urbà en els escocells buits que es troben a varis carrers de Gràcia (seleccionant les espècies més adients en el context de xoc climàtic), estudiant també l'ampliació de la grandària d'aquests escocells i millorant-ne la seguretat per als vianants.
S’han detectat més d’un centenar d’escocells buits als cinc barris de Gràcia en només la darrera setmana (la majoria d’ells des de fa anys es troben buits), per això demanem que es reposi l'arbrat, seleccionant les espècies més adients en el context de xoc climàtic, estudiant també l'ampliació de la grandària d'aquests escocells garantint la seguretat pels vianants. Cal tenir en compte que l'arbrat comporta una sèrie de beneficis socials i mediambientals pels nostres veïns i veïnes: millora la qualitat de l'aire en eliminar contaminants, suavitza les condicions climàtiques de l’entorn, atenua la contaminació acústica; regula el cicle hídric de la ciutat i incrementa la biodiversitat.
El prec va ser aprovat pel Govern, que en la seva intervenció va respondre que és en el període d’octubre a març quan es fa aquesta reposició, però si fos així no hauríem detectat tants escocells buits, no? I menys quan alguns fa anys que estan sense arbrat. Anirem fent un seguiment, perquè Gràcia esdevingui més verda!
IMPULSEM UNA GRÀCIA MÉS SOSTENIBLE
 
L’altre prec, presentat per la consellera Núria Pi, va sol·licitar que el Districte de Gràcia instal·lés màquines de venda inversa als equipaments i edificis de titularitat municipal per potenciar la sostenibilitat en promoure el retorn dels envasos i la conseqüent reducció de residus, i impulsi aquest servei al districte de Gràcia.
 
El sistema de retorn dels envasos (plàstic i llaunes) als comerços o equipaments amb servei de restauració és rendible econòmicament i necessari ecològicament. A més, la venda inversa promou la reducció de residus i l’abandonament d’envasos als carrers i instal·lacions. Alhora que promou la recollida selectiva i permet obtenir materials per reciclar de millor qualitat i preu en aconseguir una separació més acurada.
 
A més, s’ha de considerar que una de les fites de l'ODS12 de “Garantir modalitats de consum i producció sostenibles” de l'Agenda 2030, marca que en 10 anys s'ha de disminuir de manera substancial la generació de residus mitjançant polítiques de prevenció, reducció, reciclatge i reutilització.
 
El prec va ser rebutjat pel Govern de BeC i del PSC, tot i que se’ns havia dit que seria acceptat perquè ja tenien previst treballar en aquesta línia... No va sorprendre, ja al plenari de l’octubre es van rebutjar al darrer moment (10 minuts abans de l’inici del Consell Plenari) una declaració sobre l’emergència climàtica presentada pel nostre grup.
 
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL REFERENT AL 22F DIA PER L’ELIMINACIÓ DE LA BRETXA SALARIAL I 8M DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
 
Rere la fusió de la nostra declaració institucional i la de Barcelona en Comú, el text signat per tots els grups polítics exceptuant Barcelona pel Canvi acordava:
 
Primer. Manifestar el seu compromís per continuar treballant pels drets de les dones, en col·laboració amb les entitats de dones i feministes del districte i rebutjant qualsevol tipus de discriminació i violència, posant en marxa totes les eines i protocols que tenim a l’abast.
 
Segon. Donar suport a les mobilitzacions i activitats  organitzades per les entitats de dones i feministes convocades a Gràcia.
 
Tercer. Treballar la perspectiva de gènere en les actuacions del Districte i de les polítiques fetes des del govern municipal.
 
Quart. Reiterar la implicació de l’Ajuntament de Barcelona en la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones en l’entorn laboral.
 
Cinquè. Manifestar el compromís de l’Ajuntament de Barcelona en l’assoliment dels objectius en matèria d’igualtat fixats per la Unió Europea i per l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
 
Sisè. Expressar la necessitat de teixir grans aliances entre les institucions públiques, el sector privat i els agents socials per tal d’aconseguir una igualtat salarial plena entre homes i dones.
 
Setè. Comprometre´ns amb la lluita eco-feminista prenent mesures contundents i efectives, conjuntament amb la ciutadania i en el marc del Pla per la Justícia de Gènere i el Pla Clima de l´Ajuntament, per reduir la petjada ecològica i la injustícia de gènere.  
 
Vuitè. Visibilitzar la centralitat de les cures com a tasca imprescindible per a la sostenibilitat de la vida, en les seves diferents etapes, i posar-les al centre de les polítiques prenent mesures per equilibrar l’excessiva feminització que avui en dia encara pateixen. I la precarització que pateixen una majoraria de les treballadores que desenvolupen aquesta tasca.
 
Novè. Promoure accions als equipaments del districte, com programació i serveis que posin l’accent a l’emergència climàtica, amb perspectiva de gènere, visibilitzant les aportacions de les dones en l´àmbit de l’eco feminisme i l´afrontament de l’emergència climàtica, així com l’eliminació de les desigualtats socials i de gènere.
 
Desè. Impulsar accions per reduir la pobresa femenina, implementant polítiques que redueixin els casos de pobresa energètica  que, en gran mesura, afecten a les dones grans que viuen soles, reforçant la informació sobre el servei del Punt d’Atenció Energètica (PAE) que existeix a Gràcia.
 
Onzè. Prioritzar aquelles actuacions de transformació de l´espai públic del districte, amb perspectiva feminista, millorant les seves condicions ambientals i de salut, desenvolupant les propostes ja assenyalades en les passejades amb mirada de Dona, per a la millora dels nostres barris.
 
Dotzè. Seguir treballant, tant des dels serveis de l’administració com conjuntament amb les entitats i col·lectius feministes dels barris, contra les violències masclistes, les agressions LGTBIfòbiques,  amb programes amb els centres escolars basats en els valors de la coeducació i la prevenció del sexisme, garantint la salut sexual i reproductiva de dones, lesbianes i trans.
 
Tretzè. Comunicar la present Declaració a la Gerència Municipal, la Síndica de Greuges de Barcelona, a la Regidoria de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l´Ajuntament de Barcelona i al Consell Econòmic i Social de Barcelona per tal que puguin dur a terme el seguiment.
 
 
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL REFERENT AL 21-M DIA INTERNACIONAL CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA
 
A proposta d’ERC Gràcia el Districte de Gràcia va acordar per unanimitat el següent text:
 
Primer. Afirmar que el racisme, la xenofòbia i les altres cares de la intolerància, no són opcions ideològiques legítimes, ni tampoc reben la més mínima empara del nostre ordenament jurídic que s'inspira en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els valors democràtics.
 
Segon. Manifestar el rebuig i condemnar la intolerància, discriminació i violència envers les persones per qualsevol motiu, declarant Gràcia com a districte compromès en la lluita contra el feixisme i el racisme i en favor de la convivència en la diversitat.
 
Tercer. Ens adherim als principis de llibertat, igualtat, solidaritat, justícia i tolerància, a la defensa de la pluralitat social i diversitat cultural i religiosa, al diàleg i enteniment a tots els nivells de la societat, al respecte i promoció dels drets humans que afavoreixin una convivència en pau i democràcia.
 
Quart. Promoure actes a favor de la defensa dels valors de la democràcia, la justícia universal, els drets humans, socials i laborals, així com els valors de la diversitat cultural, religiosa, de gènere i d’orientació sexual.
 
Cinquè. Estudiar jurídicament la fórmula per denegar l’ús d’espais, com els equipaments públics i la via pública, entitats que incitin a la discriminació racial, ètnica, cultural, de gènere o d’orientació sexual; denegant el permís a aquests col·lectius que facin enaltiment del franquisme, el nazisme, el genocidi o el racisme, o qualsevol altre tipus de discriminació.
 
Sisè. Continuar condemnant formalment tots els actes públics i declaracions que facin apologia del racisme, de la xenofòbia, dels genocidis o de la discriminació contra els drets humans que es produeixin al districte de Gràcia. Valors els quals són totalment incompatibles en una democràcia real i rebutjables per la societat.
 
Setè. Que el Districte de Gràcia davant de qualsevol agressió feixista, racista, masclista o LGBTIfòbica als seus barris, faci una denúncia pública i personal de suport a les persones agredides i faciliti els mitjans a l’abast pel suport i reparació de danys físics i morals causats a la persona agredida, valorant la possibilitat de personar-se com a acusació popular en aquests tipus de casos o donant trasllat a l’organisme competent.

Equip de Conselleres i Consellers de Districte d'ERC Gràcia