Notícia
Ester Capella: “Fem que les accions i les paraules d’una dona valguin el mateix que les d’un home”
La pressió de la mirada masculina sobre les dones és el llast que han denunciat referents femenins de la primera línia política en un acte organitzat a Vil·la Urània en el marc del 8 de març aquest dilluns. “Donem valor a les dones quan parlem, fem-ho en qualsevol àmbit de la vida. Fem que les nostres paraules i accions valguin el mateix que les d’un home”, ha verbalitzat la consellera de Justícia, Ester Capella, “vull que em reconeguin pel valor que tenim cadascuna i no pel context personal que ens envolta”.
L’acte, sota el títol Dones i repressió: preses polítiques, exiliades i encausades, ha reflexionat al voltant del paper de la dona en les institucions, l’esfera mediàtica i el context familiar. En aquest sentit, Capella ha parafrasejat Dolors Bassa quan aquesta ha posat de manifest la injustícia que viuen als mitjans: “Sempre s’ha parlat de Lledoners i de Soto del Real, i no de Mas d’Enric i Puig de les Basses. Les nostres preses també pateixen la repressió estructural que patim les dones, el valor social que patim i que es manifesta a tot arreu”.
A través d’aquesta mateixa denúncia, la consellera ha subratllat que elles, com totes les dones recloses, “pateixen a les presons el doble que els homes”. “Els pesa tot el focus que desatenen el seu entorn familiar i que, des del punt de vista social, s’espera que la dona tingui un comportament diferent; un home això no ho viu”, ha detallat.
En la seva intervenció, la diputada al Congrés Pilar Vallugera també ha lamentat aquesta situació de la doble repercussió de la dona: “A Madrid ho tenen clar, hi ha massa poca repressió per a les dones”. “El seu discurs és que com és possible que elles arribessin a aquest nivell d’il·legitimitat dels seus actes quan se suposa que són més responsables, com retraient que se’ls permet intervenir en política i després fan això”, ha explicat.
La diputada ha aprofitat l’avinentesa per reclamar més reconeixement cap als esforços de les dones, de les quals ha assenyalat que sempre “queden fora malgrat que hagin picat pedra per arribar-hi”. El motiu, ha apuntat, és que “els ambients informals de presa de decisió segueixen sense ser el nostre ecosistema preferit, per això tenim la representació, la responsabilitat i la decisió, però no sempre implementem decisions que hem pres nosaltres”.
La regidora a l’Ajuntament de Barcelona Elisenda Alamany ha obert l’acte amb una reflexió clau: “Les institucions estan pensades i dissenyades per homes”. “La lluita no va només de tenir-hi més dones”, ha afegit, “sinó d’entendre que posar-n’hi ha d’ajudar a canviar la història, millorar la qualitat de les polítiques públiques i a posar temes sobre l’agenda que no hi eren”. Una situació que ha avalat amb una xifra tan il·lustrativa com que només el 15% dels ajuntaments d’Europa tenen una dona alcaldessa.
Sense deixar enrere aquesta reivindicació, ha destacat la pressió que senten les dones en la política per fer valdre la seva feina per davant del seu gènere: “Vull que l’Ester Capella sigui representada per la feina que fa, no per ser Ester Capella. Als homes no se’ls demana que representin el seu gènere en política; si un falla, no falla el gènere masculí. El mateix hauria de ser per a les dones”.
A l’acte també s’ha recordat la Carme Forcadell i la seva tasca a favor del feminisme. Li ha volgut donar veu la directora general d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Família, Mireia Mata, qui no ha perdut l’oportunitat d’explicar la tasca feta a Mas d’Enric per estendre la lluita feminista entre les preses a través del bolígraf lila. Un bolígraf del qual ha assegurat que “teixeix unes xarxes increïbles de sororitat” i que ha arribat, fins i tot, al Parlament de Gal·les. “La tinta lila uneix els cors, escriu el futur de les dones i cus el fil de la sororitat”, ha conclòs.
Per la seva banda, la vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita antirepressiva d'Esquerra Republicana, Marta Vilaret, ha reclamat que es visibilitzi molt més la tasca de les dones i, en especial, la de les dones empresonades i exiliades: “No hem d’oblidar-les, però tampoc hem de deixar d’escoltar-les. Recordem-les com a polítiques i com a referents per al futur que ha de ser”.
En la cloenda de l’acte, la secretària de Dones de la Federació de Barcelona, Marina Sánchez, ha remarcat que la lluita pel feminisme no s’ha de veure només cada 8 de març, sinó durant cada dia.
Durant la sessió, han participat a través de videoconferència l’exconsellera Meritxell Serret i la diputada Montse Bassa, així com s’han llegit poemes d’autores catalanes diverses.
Si no vas poder assistir a l'acte, pots recuperar-lo aquí:
L’acte, sota el títol Dones i repressió: preses polítiques, exiliades i encausades, ha reflexionat al voltant del paper de la dona en les institucions, l’esfera mediàtica i el context familiar. En aquest sentit, Capella ha parafrasejat Dolors Bassa quan aquesta ha posat de manifest la injustícia que viuen als mitjans: “Sempre s’ha parlat de Lledoners i de Soto del Real, i no de Mas d’Enric i Puig de les Basses. Les nostres preses també pateixen la repressió estructural que patim les dones, el valor social que patim i que es manifesta a tot arreu”.
A través d’aquesta mateixa denúncia, la consellera ha subratllat que elles, com totes les dones recloses, “pateixen a les presons el doble que els homes”. “Els pesa tot el focus que desatenen el seu entorn familiar i que, des del punt de vista social, s’espera que la dona tingui un comportament diferent; un home això no ho viu”, ha detallat.
En la seva intervenció, la diputada al Congrés Pilar Vallugera també ha lamentat aquesta situació de la doble repercussió de la dona: “A Madrid ho tenen clar, hi ha massa poca repressió per a les dones”. “El seu discurs és que com és possible que elles arribessin a aquest nivell d’il·legitimitat dels seus actes quan se suposa que són més responsables, com retraient que se’ls permet intervenir en política i després fan això”, ha explicat.
La diputada ha aprofitat l’avinentesa per reclamar més reconeixement cap als esforços de les dones, de les quals ha assenyalat que sempre “queden fora malgrat que hagin picat pedra per arribar-hi”. El motiu, ha apuntat, és que “els ambients informals de presa de decisió segueixen sense ser el nostre ecosistema preferit, per això tenim la representació, la responsabilitat i la decisió, però no sempre implementem decisions que hem pres nosaltres”.
La regidora a l’Ajuntament de Barcelona Elisenda Alamany ha obert l’acte amb una reflexió clau: “Les institucions estan pensades i dissenyades per homes”. “La lluita no va només de tenir-hi més dones”, ha afegit, “sinó d’entendre que posar-n’hi ha d’ajudar a canviar la història, millorar la qualitat de les polítiques públiques i a posar temes sobre l’agenda que no hi eren”. Una situació que ha avalat amb una xifra tan il·lustrativa com que només el 15% dels ajuntaments d’Europa tenen una dona alcaldessa.
Sense deixar enrere aquesta reivindicació, ha destacat la pressió que senten les dones en la política per fer valdre la seva feina per davant del seu gènere: “Vull que l’Ester Capella sigui representada per la feina que fa, no per ser Ester Capella. Als homes no se’ls demana que representin el seu gènere en política; si un falla, no falla el gènere masculí. El mateix hauria de ser per a les dones”.
A l’acte també s’ha recordat la Carme Forcadell i la seva tasca a favor del feminisme. Li ha volgut donar veu la directora general d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Família, Mireia Mata, qui no ha perdut l’oportunitat d’explicar la tasca feta a Mas d’Enric per estendre la lluita feminista entre les preses a través del bolígraf lila. Un bolígraf del qual ha assegurat que “teixeix unes xarxes increïbles de sororitat” i que ha arribat, fins i tot, al Parlament de Gal·les. “La tinta lila uneix els cors, escriu el futur de les dones i cus el fil de la sororitat”, ha conclòs.
Per la seva banda, la vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita antirepressiva d'Esquerra Republicana, Marta Vilaret, ha reclamat que es visibilitzi molt més la tasca de les dones i, en especial, la de les dones empresonades i exiliades: “No hem d’oblidar-les, però tampoc hem de deixar d’escoltar-les. Recordem-les com a polítiques i com a referents per al futur que ha de ser”.
En la cloenda de l’acte, la secretària de Dones de la Federació de Barcelona, Marina Sánchez, ha remarcat que la lluita pel feminisme no s’ha de veure només cada 8 de març, sinó durant cada dia.
Durant la sessió, han participat a través de videoconferència l’exconsellera Meritxell Serret i la diputada Montse Bassa, així com s’han llegit poemes d’autores catalanes diverses.
Si no vas poder assistir a l'acte, pots recuperar-lo aquí:
