Notícia
L’abstenció dels Comuns i els vots en contra de PSC, Cs, PP i BpC eviten que Barcelona es personi com acusació popular en casos de violència policial
“Davant de vulneracions de drets i llibertats l’Ajuntament, tal com va fer a l’octubre del 2017, hauria de situar-se al costat de la gent”, afirma la regidora Elisenda Alamany
L’abstenció de Barcelona en Comú i els vots en contra del PSC, Cs, PP i BpC han tombat la proposició d’Esquerra Republicana perquè l’Ajuntament es personés com acusació popular davant casos de violència policial, establís un servei permanent d’atenció a les persones víctimes d’agressions policials i elaborés un protocol d’actuació per garantir els drets civils i llibertats públiques en l’ús de l’espai públic.
D’aquesta manera, la proposició presentada avui a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció només ha comptat amb els vots favorables de Junts per Catalunya, a banda dels del grup republicà. “Ens trobem davant una escalada repressiva greu, davant de situacions que són una vulneració de drets i llibertats, situacions en que l’Ajuntament de BCN, tal com va fer l’octubre del 2017, hauria de prendre una decisió i situar-se al costat del a gent”, ha defensat la regidora Elisenda Alamany.
“Des de la sentència del 14 d’octubre, les protestes a Barcelona han estat un continu”, ha continuat Alamany, que ha apuntat que, “per desgràcia”, en algunes manifestacions “hem vist actuacions policials per part de la Policia Espanyola i Mossos d’Esquadra que podrien haver estat desproporcionades, irregulars, i en molts casos amb una clara vulneració dels drets humans”. La regidora republicana ha recordat que l’octubre del 2017, l’Ajuntament ja es va personar contra les actuacions policials en la jornada de l’1-O: “em sento molt orgullosa d’aquella actuació perquè es va demostrar que Barcelona és i ha de ser un baluard de drets i de llibertats”.
El text també preveia oferir orientació legal i assistència social i psicològica gratuïta a totes aquelles persones que manifestin haver estat víctimes d’agressions durant alguna actuació policial d’ordre públic, i l’elaboració d’informes de totes aquelles actuacions policials que puguin comportar una vulneració dels drets humans, ja fossin càrregues policials amb ciutadania agredida o detencions irregulars per part dels cossos policials.
L’abstenció de Barcelona en Comú i els vots en contra del PSC, Cs, PP i BpC han tombat la proposició d’Esquerra Republicana perquè l’Ajuntament es personés com acusació popular davant casos de violència policial, establís un servei permanent d’atenció a les persones víctimes d’agressions policials i elaborés un protocol d’actuació per garantir els drets civils i llibertats públiques en l’ús de l’espai públic.
D’aquesta manera, la proposició presentada avui a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció només ha comptat amb els vots favorables de Junts per Catalunya, a banda dels del grup republicà. “Ens trobem davant una escalada repressiva greu, davant de situacions que són una vulneració de drets i llibertats, situacions en que l’Ajuntament de BCN, tal com va fer l’octubre del 2017, hauria de prendre una decisió i situar-se al costat del a gent”, ha defensat la regidora Elisenda Alamany.
“Des de la sentència del 14 d’octubre, les protestes a Barcelona han estat un continu”, ha continuat Alamany, que ha apuntat que, “per desgràcia”, en algunes manifestacions “hem vist actuacions policials per part de la Policia Espanyola i Mossos d’Esquadra que podrien haver estat desproporcionades, irregulars, i en molts casos amb una clara vulneració dels drets humans”. La regidora republicana ha recordat que l’octubre del 2017, l’Ajuntament ja es va personar contra les actuacions policials en la jornada de l’1-O: “em sento molt orgullosa d’aquella actuació perquè es va demostrar que Barcelona és i ha de ser un baluard de drets i de llibertats”.
El text també preveia oferir orientació legal i assistència social i psicològica gratuïta a totes aquelles persones que manifestin haver estat víctimes d’agressions durant alguna actuació policial d’ordre públic, i l’elaboració d’informes de totes aquelles actuacions policials que puguin comportar una vulneració dels drets humans, ja fossin càrregues policials amb ciutadania agredida o detencions irregulars per part dels cossos policials.
