L'alcaldable a l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb Josep Bou, Jaume Collboni, Manuel Valls i Elsa Artadi, ha participat aquest matí al debat final de comerç, organitzat per Barcelona Oberta i Barcelona Comerç

La mobilitat i l'e-commerce
"Les polítiques socials sobre distribució comercial i mobilitat han de formar part d’un pla global dins del canvi de model que estem vivint. Cal implantar polítiques d’estímul i de dissuasió i una fiscalitat en dos sentits, per estimular el bon comportament i per dissuadir la contaminació i la congestió amb una dimensió metropolitana", ha assegurat Maragall que també ha apuntat que calen polítiques de promoció del comerç de proximitat:"El nostre comerç té un percentatge molt baix de maduresa digital, entorn del 30%. La millor manera per competir amb l’e-commerce és treballar perquè que el comerç de proximitat tingui la capacitat de ser-hi present i competir. Barcelona ja és referència en comerç de proximitat. No tenim altres ciutats amb aquesta riquesa i això demana un sobreesforç de protecció."


Via pública i Top Manta
L'alcaldable d'Esquerra Republicana ha desenvolupat la seva proposta per fer front a la problemàtica del Top Manta en contraposició a la resta de candidats: "Llei i ordre és la recepta màgica de totes les dretes. O canvien el problema de lloc, que és el que passa molt sovint, o els empenyen a altres activitats. Front això cal una política integral: una bona gestió de l'espai públic i anar a l'origen de la problemàtica com l'entrada de mercaderies pel Port de Barcelona, on l'Ajuntament té una responsabilitat explícita. Hem de desenvolupar polítiques al terreny laboral i educatiu i tenir iniciativa política per modificar la llei d'estrangeria. Si anem als efectes i no a les causes fem mala política"

En resposta a Manuel Valls, Maragall ha li ha retret la seva postura, afirmant: "El fenomen del Mercat de la misèria i el Top Manta no tenen res a veure, senyor Valls, barrejar-los és un error greu. La qüestió dels manters és una qüestió de qualsevol ciutat del Mediterrani, però aquí s'agreuja per la concentració turística. Però no són delinqüents, són ciutadans que volen treballar i sobreviure. No és un problema de seguretat, sinó d'autoritat i d'ordenació de l'espai públic i de trobar vies alternatives. Hem de saber resoldre aquesta qüestió des d'un concepte global de drets i deures. Exercirem aquesta autoritat, però no negant els drets d'acord amb polítiques repressives. Es tracta de tenir intel·ligència crear futurs possibles per aquestes persones"



Els eixos comercials a les Festes de Nadal
Maragall ha assegurat que cal prendre consciència del que el comerç està fent per la ciutat com a factor de cohesió social: "Necessitem recuperar l'equitat i la capacitat de consum dels ciutadans. Amb els salaris que tenim, com hem de tenir els índexs de consum lògics per Barcelona? No els tenim i això demana polítiques econòmiques i un model productiu diferent per crear habitatge i llocs de treball i transport públic. Aquesta ciutat ha de créixer en equitat i en coneixement amb un altre model productiu a través de la promoció, l'impuls i la complicitat"

El turisme
La candidatura d'Ernest Maragall proposa incrementar l'impost turístic per reinvertir en la ciutat:"No podem permetre que Barcelona es vengui tan barata. Barcelona val més, té un valor extraordinari. Apujarem l'impost turístic. Hem d'afegir un recàrrec que permeti que els ingressos tornin a la ciutat i que es destinin a la redistribució del mateix turisme i dels ingressos per compensar els costos"


Els APEUs
Ernest Maragall s'ha mostrat a favor dels APEUs com a mesura de promoció comercial:"El comerç té un nivell d’associació a la ciutat encara insuficient, un 41%. Els APEUs poden ser un instrument per millorar-ho però hi ha un problema de fons, que és la tipologia comercial i quins comerços participen a l’eix comercial. Hi ha insolidaritat comercial, començant per les franquícies que no tenen una relació de pertinença amb el seu eix i operen com a gran empresa en la distància. Comerç de proximitat i negoci de distància són conceptes que no lliguen. Barcelona necessita les franquícies, però Barcelona no pot ser una ciutat franquícia. El comerç de proximitat no pot anar de la mà d'un comerç sense compromís amb la cohesió i l’activitat comercial.

L'alcaldable també ha remarcat la necessitat de desenvolupar l'urbanisme i de tornar a tenir una regidoria de comerç: "Hem de baixar l'activitat econòmica a les plantes baixes. Fer polítiques barri a barri. És hora que la ciutat tingui una responsabilitat explícita sobre el comerç i que torni a tenir una regidoria que exerceixi. Que pugui expressar la proximitat i assumir les mesures i línies estratègiques que necessita. L’Ajuntament ha de ser bandera d’aquest concepte de comerç"

Davant de les preguntes del públic ha volgut reiterar: "Els mecanismes de relació entre Ajuntament i Comerç estan fets malbé. Hem d’anar a establir unes taules de debò entre comerç i administració amb una direcció política clarament establerta i amb una estratègia coneguda i compartida tant com siguem capaços de fer"