Minuts després de les cinc del matí del diumenge 24 de març, una petita però no menys important representació del Casal  d’Esquerra del Poblenou-Besòs, sortiren de Barcelona rumb a Altsasu, un petit poble de la Navarra “Euskaldun” –la de parla en eusquera-, tristament famós pel cas de vuit nois  coneguts com els “Nois d’Altsasu”, empresonats entre 2 i 13 anys, per una baralla de bar amb dos membres de la Guàrdia Civil i les seves respectives parelles la matinada del 15 d'octubre del 2016, estant aquests membres fora de servei i vestir de paisà. 
 
L’arribada, poc abans d’iniciar-se la manifestació ja feia preveure que seria un total èxit de convocatòria. Els accessos a la localitat navarresa, de poc més de 7.500 habitants, quedaren absolutament col·lapsats un parell de quilòmetres abans d’accedir al municipi. Un cop allà, els carrers eren la imatge de la solidaritat, la indignació i la lluita d’un poble que no es resigna a deixar a l’oblit un cas tant indignant i un abús sense precedents de la utilització del delicte d’odi en contra d’unes persones. 
 
Milers de persones, 60.000 segons càlcul de l’organització van manifestar-se a la petita localitat per denunciar la sentència. La manifestació, sortia passades les 12 del migdia i va recórrer els carrers de la localitat sota el lema "Això no és justícia!" Altsasuko aske (llibertat pels d’Altsasu). Darrera de la pancarta, que portaven familiars i amics dels encausats, destacaven les fotografies dels vuit nois i la paraula “Justizia” en eusquera i en lletres individuals de gran format.
 
La manifestació estava convocada per la plataforma Altsasuko Gurasoak  (Els pares d’Altsasu) i havia rebut el suport de diverses formacions polítiques d’arreu de tot l’estat. Esquerra Republicana de Catalunya va estar representada pel diputat al congrés espanyol Gabriel Rufián, així com altres militants que van desplaçar-se per donar-hi suport de forma anònima. A destacar la gran afluència de manifestants vinguts des de Catalunya i d'altres punts de l'estat, doncs es van fer molt evidents en portar nombroses senyeres, estelades, ikurriñes, llaços grocs i altres banderes i pancartes reivindicatives.
 
En acabar el recorregut, es va denunciar públicament la barbàrie que suposa la nova sentència, que confirma les penes de presó d’entre 2 i 13 anys de presó pels joves, tot i eliminar, a la revisió de la sentència, l’agreujant de terrorisme.
 
El retorn a Barcelona, va estar de satisfacció, en haver participat d’un acte de tanta dignitat. Recolzar la lluita de tot un poble que mai es rendirà davant una justícia parcial, on el testimoni d’uns servidors públics fora de servei, mai no es qüestionat, comportant dures penes de privació de llibertat pels vuit joves, en un clar cas de mentires i manipulació de proves i testimonis per part de la guàrdia civil, sota l’empara de la justícia espanyola.