Notícia
Les agressions sexuals i la llibertat de les dones
Les dones creixem amb missatges recordant el perill de ser violades pel carrer, tot i que els percentatges d’agressions sexuals són més elevats per part d’homes coneguts. En lloc d’ensenyar-nos a defensar-nos, ens ensenyen a tenir por. Sortir del metro amb les claus preparades per entrar a casa tancant ben fort la porta de l’escala perquè no entri ningú darrere nostre és molt habitual. Però, per què no ens ensenyen a defensar-nos soles?
Frases típiques com “que t’acompanyi algú a casa”, “no vagis sola pel carrer si és molt tard”, “avisa quan arribis”, són algunes de les que totes les dones hem escoltat alguna vegada quan hem sortit de nit. Una dona sola pel carrer i a segons quines hores s’arrisca a patir una agressió sexual per part d’un home en un territori que és hostil per a nosaltres.
Una jove camina pel carrer, un desconegut va darrere. Ella corre, ell l’agafa, la viola i l’assassina. Quantes pel·lícules haurem vist amb aquesta imatge, que, de fet, portem gravada en la nostra ment? Les dones hem estat educades amb aquesta por sexual. La violació és una amenaça que condiciona el nostre comportament quotidià limitant tant la nostra autonomia com la nostra llibertat sexual. Les pors es transmeten de generació en generació.
Els missatges amb bones intencions es transformen en missatges que potencien que les dones deixem de fer coses, que no siguem nosaltres mateixes. Se’ns neguen drets.
I en una situació així, com hem de reaccionar? Hem d’oposar resistència? No hem d’oposar-nos? Tant és. Si fas una cosa, malament i, si fas l’altra, malament també. Ja t’han jutjat abans de saber què has fet.
Davant el recent cas de violació de cinc homes a una noia de 18 anys, ella ha estat jutjada per la seva capacitat de recuperació i superació. És que no es pot donar el cas? Potser una violació és el pitjor que li pot passar a una dona, però a cap agredida se li pot negar la capacitat de recuperació, i molt menys si ha actuat amb paralització davant l’agressió. Davant una situació tan dura, aquesta actuació és una vàlvula d’escapament. El fet de no reaccionar, d’evadir-se mentalment és una manera de no patir dolor.
Moltes dones opten, optem, per anar a classes de defensa personal. Hem de saber defensar-nos davant un agressor. Sí, sí. No és tan fàcil. Tenir sang freda, reaccionar de manera àgil, no és fàcil. Però, una cosa sí pot ser fàcil: per què no eduquem els nostres fills, nois, a respectar les dones i a no veure-les com a objectes sinó com a persones? Potser d’aquesta manera, tant serà com anem vestides, o a quina hora tornem a casa. Ningú té dret a agredir una altra persona.
Sigui de dia o de nit, podríem dir que quasi totes les dones, en algun moment de les nostres vides, hem estat assetjades. Pensem en aquell dia a l’autobús, o quan ens van afalagar com qui no vol la cosa, i, ens va violentar.
Avui surt en llibertat el violador de la Verneda desprès d’estar a la presó 20 anys, tot i estar condemnat a 167 anys per agredir sexualment 17 dones. No està rehabilitat. Llavors què podem fer davant aquesta situació? O ens quedem a casa, tancades i protegides per una porta, o sortim lliures al carrer, sabent que pot estar en qualsevol lloc esperant trobar una presa.
Núria Mateo,
secretària de les Dones d'ERC Horta-Guinardó
Frases típiques com “que t’acompanyi algú a casa”, “no vagis sola pel carrer si és molt tard”, “avisa quan arribis”, són algunes de les que totes les dones hem escoltat alguna vegada quan hem sortit de nit. Una dona sola pel carrer i a segons quines hores s’arrisca a patir una agressió sexual per part d’un home en un territori que és hostil per a nosaltres.
Una jove camina pel carrer, un desconegut va darrere. Ella corre, ell l’agafa, la viola i l’assassina. Quantes pel·lícules haurem vist amb aquesta imatge, que, de fet, portem gravada en la nostra ment? Les dones hem estat educades amb aquesta por sexual. La violació és una amenaça que condiciona el nostre comportament quotidià limitant tant la nostra autonomia com la nostra llibertat sexual. Les pors es transmeten de generació en generació.
Els missatges amb bones intencions es transformen en missatges que potencien que les dones deixem de fer coses, que no siguem nosaltres mateixes. Se’ns neguen drets.
I en una situació així, com hem de reaccionar? Hem d’oposar resistència? No hem d’oposar-nos? Tant és. Si fas una cosa, malament i, si fas l’altra, malament també. Ja t’han jutjat abans de saber què has fet.
Davant el recent cas de violació de cinc homes a una noia de 18 anys, ella ha estat jutjada per la seva capacitat de recuperació i superació. És que no es pot donar el cas? Potser una violació és el pitjor que li pot passar a una dona, però a cap agredida se li pot negar la capacitat de recuperació, i molt menys si ha actuat amb paralització davant l’agressió. Davant una situació tan dura, aquesta actuació és una vàlvula d’escapament. El fet de no reaccionar, d’evadir-se mentalment és una manera de no patir dolor.
Moltes dones opten, optem, per anar a classes de defensa personal. Hem de saber defensar-nos davant un agressor. Sí, sí. No és tan fàcil. Tenir sang freda, reaccionar de manera àgil, no és fàcil. Però, una cosa sí pot ser fàcil: per què no eduquem els nostres fills, nois, a respectar les dones i a no veure-les com a objectes sinó com a persones? Potser d’aquesta manera, tant serà com anem vestides, o a quina hora tornem a casa. Ningú té dret a agredir una altra persona.
Sigui de dia o de nit, podríem dir que quasi totes les dones, en algun moment de les nostres vides, hem estat assetjades. Pensem en aquell dia a l’autobús, o quan ens van afalagar com qui no vol la cosa, i, ens va violentar.
Avui surt en llibertat el violador de la Verneda desprès d’estar a la presó 20 anys, tot i estar condemnat a 167 anys per agredir sexualment 17 dones. No està rehabilitat. Llavors què podem fer davant aquesta situació? O ens quedem a casa, tancades i protegides per una porta, o sortim lliures al carrer, sabent que pot estar en qualsevol lloc esperant trobar una presa.
Núria Mateo,
secretària de les Dones d'ERC Horta-Guinardó
