A gairebé 5 setmanes d’aquestes eleccions imposades per l’article 155 i la repressió del regne d’Espanya hi ha gent que es pot estar fent aquesta pregunta i ens toca a nosaltres donar una resposta.
La mateixa pregunta pot néixer de vàries reflexions diferents, algunes més deshonestes que altres certament, però no per això la volem/podem defugir. Una d’elles és punyent aquests dies; perquè tornar a votar independentista si després de tots els fets des del 6 i 7 de setembre fins al 27 d’octubre no som independents? Per què tornar a confiar en qui ha reconegut que no estava preparat per implantar la República que vam declarar políticament?

Podríem optar per la via ràpida: qualsevol altre opció és avalar, per activa o per passiva , ja no solament la repressió de l’Estat , i no sols la intervenció de la Generalitat per l’aplicació del 155. Doncs no podem obviar que hi ha gent perseguida i reprimida per organitzar un referèndum , un fet que no és delicte en el marc jurídic espanyol. No és legal?, potser, és delicte? No.
Des del 20 de setembre que l’Estat amb el suport i l’empenta donada per C’S, PSC i PP han vulnerat el seu propi marc jurídic per imposar-se , fins al punt de la repressió física contra la població pacífica l’1 d’octubre amb un miler de ferits, posant en evidència la naturalesa autoritària del Regne d’Espanya, on la seguretat jurídica no existeix, ni la separació de poders. No parlem solament la del legislatiu i l'executiu, i tampoc del poder judicial absolutament controlat pel Partit Popular, parlem també del quart poder , el mitjans de comunicació, dominats per poders fàctics de l’estat i on la veritat està per molt per sota de les ordres del poder.
Repressió, por, tensió, violència i humiliació , algú amb dos dits de front vol que aquests valors governin Catalunya?
La destrucció de l'autogovern, del model escolar, social i cultural d’una nació de la qual neguen l’existència, i qui prefereixen combatre amb violència quan es nega a ser simplement tolerada per voler ser respectada.
Però no ens podem quedar simplement amb aquesta resposta, per forta i ferma que sigui. L’independentisme no només vol vèncer , sinó que vol guanyar convencent , sumant , incloent. Així, el que s'ha quedat fora de cap dubte és que el nostre projecte és radicalment democràtic , pacífic i cívic. Amb vocació de construir.

Durant aquests 5 anys s’ha seguit, més o menys , un full de ruta per aconseguir la independència de Catalunya en base aquest valors.

Ens diuen que les estructures d'estat no estaven preparades, que no estàvem preparats per a l’ús de la violència de l Estat, que si hem d'abandonar la via unilateral, i alguns clamen al cel i maleeixen en arameu.. Que si mentides per aquí, que si enganys per allà, i no, no és veritat el que diuen.
Evidentment que hi hagut un error de càlcul i profund, en creure que ens enfrontàvem a un Estat que havíem considerat democràtic molt per sobre de les nostres possibilitats, s’ha de reconèixer. I la resta ?
Seguir treballant a les institucions i als carrers per crear l’escenari propici per implementar la República, no oblidem que les estructures d’estat cap nou país les ha pogut implementar fins a no tenir la plena sobirania efectiva i reconeguda, per tant la direcció i la força han d’anar més a buscar el poder real que el formal. Procés constituent i determinació , radicalitat democràtica com a contrapunt a la dictablanda dels privilegis.

Realment s’ha de re calcular un nou full de ruta nascut de les majories que surtin del 21 D i de l’experiència del 6 de setembre al 27 d’octubre, i buscar tant les estratègies com els lideratges més adients per, aquest cop si... fer efectiu el mandat popular i protegir la nació del seu anorreament, i si fos pactat millor, però haurem d’assumir dues coses molt importants: que el Regne d’Espanya , de mutu propi, no pactarà mai i que tenim una majoria d’independentistes disposada a quasi tot per assolir l’objectiu , per tant no podem ni devem renunciar a res .

Dani Gòmez Loren
President del Casal Lluís Companys d’ERC-Sant Andreu i Conseller Nacional d’ERC