Notícia
Gran èxit de públic a l'acte de la Plataforma Sants-Montjuïc pel Sí a la Marina
Els ciutadans de Sants-Montjuïc ho tenim tots molt clar: ens cal defensar la llibertat, la democràcia i la justícia. I això només és possible mitjançant la construcció d'una república de ciutadans lliures.
És per això que més d'una vintena d'associacions cíviques i partits polítics que cobreixen tot l'espectre ideològic ens hem agrupat en la Plataforma Sants-Montjuïc pel Sí, per tal de coordinar les nostres campanyes i oferir arguments a la ciutadania favorables al vot afirmatiu a la independència de Catalunya.
Precisament perquè el nostre objectiu és el de construir un país millor, una república de ciutadans lliures, hem volgut fer el nostre acte més important de campanya a favor del Sí en un barrir tradicionalment mancat de tot: la Marina.
És un lloc que els successius governs municipals, inclòs l'actual, i també la majoria de governs del país, semblen haver oblidat. Un lloc fet de persones humils i lluitadores, que han conquerit mil·límetre a mil·límetre la seva dignitat. Per això tenen molt clar què significa ser lliures i saben veure quan les hores són decisives per arribar a un futur millor.
L'acte del dissabte dia 9 amenaçava un possible fracàs per una meteorologia adversa: un dia plujós com els que no hi ha hagut en aquest estiu. La pluja va obligar a moure l'acte inicial, des de la plaça de la Marina, a l'aire lliure, fins la sala Pepita Casanellas, a l'antiga Miniwat de Philips (de fet n'era el menjador). Pepita Casanelles que era, ella mateixa, un símbol de treball i de solidaritat amb la gent dels barris de les Marines, morta l'any 2007 i en honor de la qual s'ha batejat aquest espai.
Dos o tres voluntaris de l'organització es quedaren a la plaça per a indicar als assistents com arribar al nou espai.
Bé, els ciutadans de la Marina han respost d'una manera aclaparadora a l'acte omplint la sala fins haver de quedar gent dreta, tal i com podeu comprovar a les fotos.
Probablement més de 300 persones en una tarda amb un temps que fresquejava, que no podien dissimular l'entusiasme i l'alegria ciutadana davant l'ocasió històrica que s'acosta.
Inicià l'acte la introducció del grup de rumba Revolución, de la Marina. Joan Gascueña els presentà com un exemple d'èxit i de superació, arquetípic del que ha estat el barri de la Marina. Originaris de Can Clos, on fa anys ningú volia anar, els germans Aaron i Raül i l'Àlex, el percussionista, han estat capaços de crear un grup de gran qualitat. I efectivament les seves cançons realment s'ho valien i varen entusiasmar els assistents. En podeu veure una petita mostra en aquest enllaç.
Acabada l'actuació del grup, pujà a l'escenari l'actriu Carme Sansa, que presentà els ponents de l'acte: Karmele Marchante, periodista: David Companyon, del secretariat d'EUiA; David Fernàndez, de la CUP; Elena Garcia, activista de la Marina; Chema Clavero, ex-president de Súmate; Antonio Baños, periodista i ex-cap de llista de la CUP i Patricia Gabancho, periodista i escriptora.
L'acte tingué lloc a partir de preguntes formulades per Carme Sansa als diferents ponents.
Intervingué en primer lloc l'Elena Garcia, persona de reconeguda trajectòria en defensa dels drets dels veïns de la Marina, que desgranà els motius pels quals ens cal una república independent. Parlà dels herois anònims de la Marina, les persones que amb el seu dur treball i la lluita de cada dia havien arribat a millorar la vida de tots els veïns, els Reyes, Baños i tants altres i com aquesta lluita ara l'hem d'aplicar a crear un país on l'estat estigui al servei dels ciutadans, no a l'inrevés, on els febles tinguin una oportunitat i la corrupció no hi tingui lloc. La intervenció aixecà ovacions dels assistents en diverses ocasions.
Seguidament David Companyon afirmà que la tercera via, l'estatut, ja va ser liquidada per l'estat i que la llibertat s'assoleix exercint-la. Per això cridà a la participació i explicà que el referèndum és fruit de la mobilització dels ciutadans. També tingué paraules d'elogi per les persones que sens dubte aniran a votar el dia 1 però ho faran en contra, perquè el dret democràtic a l'autodeterminació està per sobre del sentit del vot.
Preguntada sobre què pot aportar la república al benestar dels nostres ciutadans, Patricia Gabancho indicà que la república seria allò que els ciutadans volguessin. Que ho podiem aconseguir tot i que, precisament, la Llei Fundacional de la República aprovada pel Parlament preveu la participació vinculant pel parlament dels ciutadans en l'elaboració de la constitució. Desgranà els avantatges de tenir un país petit, en termes de proximitat dels polítics als ciutadans i com a laboratori de solucions que després poden extrapolar-se a àmbits més grans.
Antonio Baños, preguntat sobre la viabilitat econòmica d'una república independent, posà de manifest que l'estructura de l'estat espanyol ha estat sempre extractiva, que no ha beneficiat absolutament ningú més que les oligarquies que s'han apoderat de l'estat. També ha indicat que és molt important a la nova república no copiar les estructures espanyoles vigents, per tal de no repetir els seus vicis. Malauradament això s'ha fet massa durant el temps de la Catalunya autonòmica, mentre que durant la segona república es va intentar fer-ho d'una altra manera. També assenyalà que la manera de fer de l'estat espanyol ara marcava un punt d'inflexió i que, qui no estigués ara contra la manipulació i la mentida, al costat dels demòcrates catalans, no podia esperar més tard, si el nostre projecte fracassa, que nosaltres poguem estar al seu costat quan els abusos els afectin en ells, cosa que succeirà si aquesta manera d'abordar els problemes polítics triomfa per sobre de la justícia i la democràcia.
Al següent ponent, Chema Clavero, na Carme Sansa li preguntà per la identitat i la ciutadania a la nova república. Comença en Chema Clavero indicant que ell parlava en castellà perquè era la seva llengua materna, però que també entenia i parlava sense problemes el català. Que és evident que al nostre país hi ha un respecte escrupulós- i hi serà amb la nova república- per les llengües de tothom, i que se sent orgullós que els seus fills poguessin viure la immersió lingüística. També indicà que una república independent no implica ni fronteres, ni pèrdua de contacte, ni renúncia de cap tipus als propis orígens.
En darrer terme, Karmele Marchante parlà de la possibilitat de reforma de l'estat espanyol i la considerà molt difícil en el context de la caverna mediàtica i política que controla la societat espanyola. Parlà del clima de permanent mentida i d'agressió que es viu a Madrid envers el procés i tot allò que pugui semblar massa favorable als catalans. Indicà que si Catalunya assoleix la seva sobirania, potser sigui una oportunitat per tal que els demòcrates d'Espanya es treguin de sobre aquesta dreta reaccionària, franquista i centralista que ha copat la vida política del país. En aquest sentit cridà a la desobediència cívica i pacífica per tal d'aconseguir poder votar.
És per això que més d'una vintena d'associacions cíviques i partits polítics que cobreixen tot l'espectre ideològic ens hem agrupat en la Plataforma Sants-Montjuïc pel Sí, per tal de coordinar les nostres campanyes i oferir arguments a la ciutadania favorables al vot afirmatiu a la independència de Catalunya.
Precisament perquè el nostre objectiu és el de construir un país millor, una república de ciutadans lliures, hem volgut fer el nostre acte més important de campanya a favor del Sí en un barrir tradicionalment mancat de tot: la Marina.
És un lloc que els successius governs municipals, inclòs l'actual, i també la majoria de governs del país, semblen haver oblidat. Un lloc fet de persones humils i lluitadores, que han conquerit mil·límetre a mil·límetre la seva dignitat. Per això tenen molt clar què significa ser lliures i saben veure quan les hores són decisives per arribar a un futur millor.
L'acte del dissabte dia 9 amenaçava un possible fracàs per una meteorologia adversa: un dia plujós com els que no hi ha hagut en aquest estiu. La pluja va obligar a moure l'acte inicial, des de la plaça de la Marina, a l'aire lliure, fins la sala Pepita Casanellas, a l'antiga Miniwat de Philips (de fet n'era el menjador). Pepita Casanelles que era, ella mateixa, un símbol de treball i de solidaritat amb la gent dels barris de les Marines, morta l'any 2007 i en honor de la qual s'ha batejat aquest espai.
Dos o tres voluntaris de l'organització es quedaren a la plaça per a indicar als assistents com arribar al nou espai.
Bé, els ciutadans de la Marina han respost d'una manera aclaparadora a l'acte omplint la sala fins haver de quedar gent dreta, tal i com podeu comprovar a les fotos.
Probablement més de 300 persones en una tarda amb un temps que fresquejava, que no podien dissimular l'entusiasme i l'alegria ciutadana davant l'ocasió històrica que s'acosta.
Inicià l'acte la introducció del grup de rumba Revolución, de la Marina. Joan Gascueña els presentà com un exemple d'èxit i de superació, arquetípic del que ha estat el barri de la Marina. Originaris de Can Clos, on fa anys ningú volia anar, els germans Aaron i Raül i l'Àlex, el percussionista, han estat capaços de crear un grup de gran qualitat. I efectivament les seves cançons realment s'ho valien i varen entusiasmar els assistents. En podeu veure una petita mostra en aquest enllaç.
Acabada l'actuació del grup, pujà a l'escenari l'actriu Carme Sansa, que presentà els ponents de l'acte: Karmele Marchante, periodista: David Companyon, del secretariat d'EUiA; David Fernàndez, de la CUP; Elena Garcia, activista de la Marina; Chema Clavero, ex-president de Súmate; Antonio Baños, periodista i ex-cap de llista de la CUP i Patricia Gabancho, periodista i escriptora.
L'acte tingué lloc a partir de preguntes formulades per Carme Sansa als diferents ponents.
Intervingué en primer lloc l'Elena Garcia, persona de reconeguda trajectòria en defensa dels drets dels veïns de la Marina, que desgranà els motius pels quals ens cal una república independent. Parlà dels herois anònims de la Marina, les persones que amb el seu dur treball i la lluita de cada dia havien arribat a millorar la vida de tots els veïns, els Reyes, Baños i tants altres i com aquesta lluita ara l'hem d'aplicar a crear un país on l'estat estigui al servei dels ciutadans, no a l'inrevés, on els febles tinguin una oportunitat i la corrupció no hi tingui lloc. La intervenció aixecà ovacions dels assistents en diverses ocasions.
Seguidament David Companyon afirmà que la tercera via, l'estatut, ja va ser liquidada per l'estat i que la llibertat s'assoleix exercint-la. Per això cridà a la participació i explicà que el referèndum és fruit de la mobilització dels ciutadans. També tingué paraules d'elogi per les persones que sens dubte aniran a votar el dia 1 però ho faran en contra, perquè el dret democràtic a l'autodeterminació està per sobre del sentit del vot.
Preguntada sobre què pot aportar la república al benestar dels nostres ciutadans, Patricia Gabancho indicà que la república seria allò que els ciutadans volguessin. Que ho podiem aconseguir tot i que, precisament, la Llei Fundacional de la República aprovada pel Parlament preveu la participació vinculant pel parlament dels ciutadans en l'elaboració de la constitució. Desgranà els avantatges de tenir un país petit, en termes de proximitat dels polítics als ciutadans i com a laboratori de solucions que després poden extrapolar-se a àmbits més grans.
Antonio Baños, preguntat sobre la viabilitat econòmica d'una república independent, posà de manifest que l'estructura de l'estat espanyol ha estat sempre extractiva, que no ha beneficiat absolutament ningú més que les oligarquies que s'han apoderat de l'estat. També ha indicat que és molt important a la nova república no copiar les estructures espanyoles vigents, per tal de no repetir els seus vicis. Malauradament això s'ha fet massa durant el temps de la Catalunya autonòmica, mentre que durant la segona república es va intentar fer-ho d'una altra manera. També assenyalà que la manera de fer de l'estat espanyol ara marcava un punt d'inflexió i que, qui no estigués ara contra la manipulació i la mentida, al costat dels demòcrates catalans, no podia esperar més tard, si el nostre projecte fracassa, que nosaltres poguem estar al seu costat quan els abusos els afectin en ells, cosa que succeirà si aquesta manera d'abordar els problemes polítics triomfa per sobre de la justícia i la democràcia.
Al següent ponent, Chema Clavero, na Carme Sansa li preguntà per la identitat i la ciutadania a la nova república. Comença en Chema Clavero indicant que ell parlava en castellà perquè era la seva llengua materna, però que també entenia i parlava sense problemes el català. Que és evident que al nostre país hi ha un respecte escrupulós- i hi serà amb la nova república- per les llengües de tothom, i que se sent orgullós que els seus fills poguessin viure la immersió lingüística. També indicà que una república independent no implica ni fronteres, ni pèrdua de contacte, ni renúncia de cap tipus als propis orígens.
En darrer terme, Karmele Marchante parlà de la possibilitat de reforma de l'estat espanyol i la considerà molt difícil en el context de la caverna mediàtica i política que controla la societat espanyola. Parlà del clima de permanent mentida i d'agressió que es viu a Madrid envers el procés i tot allò que pugui semblar massa favorable als catalans. Indicà que si Catalunya assoleix la seva sobirania, potser sigui una oportunitat per tal que els demòcrates d'Espanya es treguin de sobre aquesta dreta reaccionària, franquista i centralista que ha copat la vida política del país. En aquest sentit cridà a la desobediència cívica i pacífica per tal d'aconseguir poder votar.
