Si avui les dones encara ens movem en una ambigüitat entre igualtat legal i real, és perquè històricament la nostra situació personal i social ha estat regulada per mecanismes legals i culturals que han relegat les dones en un estat de desigualtat i subordinació, situant-les en una posició d’inferioritat, sense dret a decidir sobre el propi cos o impossibilitant l’assumpció de responsabilitats cíviques i polítiques.

Si bé part d’aquella legalitat avui dia ha desaparegut (gràcies a la lluita i reivindicacions de les nostres antecessores), les pautes, creences i valors sobre el nostre comportament social han persistit a través de les institucions educatives com la família, l'escola, l’església o els mitjans de comunicació.

Luz Martínez i Rosa Escapa són dues autores que exposen alguns dels obstacles a la participació política de les dones:

- La dificultat de conciliar la vida pública o activitats polítiques i la vida privada i familiar.
- La no acceptació social de la dona amb poder polític, professional, econòmic o familiar, tant per part dels homes (tradicionalment aquest ha estat el seu rol) com per part de les dones que tenen interioritzat el poder com a cosa d’homes.
- L’absència de models que ens serveixin de referència per la pràctica política i la falta d’experiència en la consecució i maneig dels recursos del poder institucional de les dones.
- L’absència de continguts de gènere en les agendes dels partits polítics (la cura de persones, la feina digna, l’educació igualitària...).
- Les estructures jeràrquiques de les organitzacions polítiques, en què les dones desapareixen gradualment en l’accés jeràrquic. Però tot des d’una aparent neutralitat en els mecanismes de selecció realitzats majoritàriament per homes, d’una banda, i de l’altra, amb la diferència de codis de lideratge i negociació que les dones tenim respecte els homes (major flexibilitat, funcionament de participació més horitzontal, etc...). La nostra presència, doncs, resulta una amenaça per al sistema establert tradicionalment, d’aquí la resistència més o menys explícita dels homes.

Si bé les dones hem conquistat el dret a la participació en tots el àmbits, encara hem de continuar lluitant per la conquista de l’igualtat en les mateixes condicions que la dels homes. Mentrestant, la societat s’està perdent de totes els avantatges que representa una governabilitat equitativa entre homes i dones. Gaudiríem governs més democràticament més representatius, més transparents i responsables amb agendes que continguessin interessos globals.


Josefina de Jesús,
Secretària de les Dones d'ERC-Sarrià Sant Gervasi