Notícia
Dones republicanes: Antònia Abelló i Filella
Antònia Abelló i Filella (Reus, 12 de setembre de 1913 - Reus, 12 de març de 1984)
Dona culta i il·lustrada, a inicis de 1932 ingressà al Grup Feminal del Foment Republicà i Nacionalista de Reus, entitat adherida a Esquerra, i ben aviat se'n distingí com una de les més actives propagandistes.
Entre 1930 i 1936 col·laborà assíduament al diari Foment de Reus, on a vegades signà els articles amb pseudònims com és ara Colombina, Pepeta Roig i Sònia, a la revista Estudis, al setmanari Abril, a La Jornada de Lleida, a la Dona Catalana de Barcelona i a Barum de la Selva del Camp.
Gràcies a una subvenció de l'Ajuntament de Reus pogué estudiar música al Conservatori del Liceu de Barcelona. A la primeria de 1936 ingressà com a funcionària a la Conselleria de Treball de la Generalitat on treballà fins a l'ocupació franquista de Catalunya. L'1 de juny de 1939 fou detinguda i engarjolada a Reus. La presó era una golfa de l'asil de les "Hermanitas". Tres mesos més tard la traslladaren a Tarragona, al convent de les Oblates, emprat com a presó de dones. Pocs dies després fou jutjada i condemnada a reclusió perpètua perquè, segons l'acusació, els seus articles "envenenaban a las masas" i "incitaban a la rebelión militar del 18 de julio". Hi visqué fins que fou finalment alliberada, el 2 de juliol de 1941.
Per subsistir, hagué de renunciar a exercir com a professora de piano i posar-se a treballar en una sedera de la ciutat.
Es va casar el 8 de novembre de 1942, a Reus, amb Frederic Juncosa i Piñol.
En el seu enterrament, el 1984, se li va voler retre un homenatge pòstum que no se li havia fet en vida.
Biografia facilitada per la Fundació Josep Irla
Dona culta i il·lustrada, a inicis de 1932 ingressà al Grup Feminal del Foment Republicà i Nacionalista de Reus, entitat adherida a Esquerra, i ben aviat se'n distingí com una de les més actives propagandistes.
Entre 1930 i 1936 col·laborà assíduament al diari Foment de Reus, on a vegades signà els articles amb pseudònims com és ara Colombina, Pepeta Roig i Sònia, a la revista Estudis, al setmanari Abril, a La Jornada de Lleida, a la Dona Catalana de Barcelona i a Barum de la Selva del Camp.
Gràcies a una subvenció de l'Ajuntament de Reus pogué estudiar música al Conservatori del Liceu de Barcelona. A la primeria de 1936 ingressà com a funcionària a la Conselleria de Treball de la Generalitat on treballà fins a l'ocupació franquista de Catalunya. L'1 de juny de 1939 fou detinguda i engarjolada a Reus. La presó era una golfa de l'asil de les "Hermanitas". Tres mesos més tard la traslladaren a Tarragona, al convent de les Oblates, emprat com a presó de dones. Pocs dies després fou jutjada i condemnada a reclusió perpètua perquè, segons l'acusació, els seus articles "envenenaban a las masas" i "incitaban a la rebelión militar del 18 de julio". Hi visqué fins que fou finalment alliberada, el 2 de juliol de 1941.
Per subsistir, hagué de renunciar a exercir com a professora de piano i posar-se a treballar en una sedera de la ciutat.
Es va casar el 8 de novembre de 1942, a Reus, amb Frederic Juncosa i Piñol.
En el seu enterrament, el 1984, se li va voler retre un homenatge pòstum que no se li havia fet en vida.
Biografia facilitada per la Fundació Josep Irla
