Notícia
Descobrim els barris nord d'Horta-Guinardó
El passat diumenge 12 de Març, 75 amics i militants d’ERC-Barcelona ens vam trobar puntualment a l’accés de metro de la Vall d’Hebron acompanyats de l'Alfred Bosch, president del Grup Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona; del Jordi Coronas, regidor portaveu d'ERC; i dels consellers de districte d’Horta-Guinardó, Raül Barahona i Xavi Reig.
L’activitat, organitzada pel Fòrum Repúblicà d’Urbanisme, s'inclou en el cicle de caminades al voltant del Pla Re-Equilibrar Barcelona i té els precedents de la caminada pel Rec Comtal del desembre passat i la caminada Barcelona des del Cel de l’any passat pel Passeig de les Aigües.
En aquesta ocasió, vam visitar els Barris de muntanya d’Horta Guinardó. Una àrea amb potencialitats com són els grans equipaments de ciutat relacionats amb diferents activitats que van des dels àmbits: mèdic, universitari o de la investigació i recerca, fins l’esport, l’hostaleria, o els àmbits lúdic i cultural. A aquestes realitats cal sumar la morfologia de baixa densitat on l’espai públic és present de manera molt generosa i l’encertat encaix dels barris en el paisatge propi als peus de Collserola.
El recorregut estava pensat per mostrar el passat, visitant història antiga i recent construïda sobre el paisatge natural; el present, donant veu a la visió veïnal d’aquests barris; i el futur, amb la intenció de transmetre les possibilitats d’aquesta zona que a banda de beneficiar directament als veïns i veïnes d’aquests barris anirien encaminades a equilibrar així part de les càrregues i els beneficis que es generen al centre de la ciutat derivades d’aquestes activitats.
Partint del Passeig vam enfilar el barri de Sant Genís on ens vam aturar davant de Can Figuerola com a mostra de la presència de la multitud de masies que varen proliferar a la zona a l’ombra del monestir de Sant Jerònim de la Vall d’Hebron i del Coll de Cerola que més endavant seria arrasat per les tropes franceses i desamortitzat al segle XIX.
Seguint per Sant Genís vam visitar l’última cabina telefònica de la ciutat al carrer Lledoner i l’AVV de Sant Genís on en Xavier Civit va exposar les característiques i les reivindicacions històriques del barri fonamentalment associades a l’aïllament respecte de la resta de la ciutat i a l’accessibilitat. La visita a Sant Genís va acabar a la seva església i cementiri datats del 931.
A continuació, ens vam adreçar a la Pedrera de Montbau on vam esmorzar i ens vam trobar amb Fidel Vazquez, arquitecte i veí que ens va explicar l’origen i objectius d’aquest barri creat durant els anys 50 sota els principis racionalistes del moviment modern i que és considerat com un dels seus exponents més representatius a la ciutat.
La visita a Montbau va ser tan intensa que vam replantejar el tros de ruta pels barris olímpics de Vall d’Hebron i la Clota per tal de no arribar tard a la cita al Palau del Laberint i poder aprofitar així l’ocasió de visitar aquest jardins que, normalment, no són oberts al públic en general.
Des dels jardins més antics conservats de la ciutat vam cloure la jornada fent un aperitiu tot reivindicant la proposta del partit per a la restauració d’aquest Palau que s’està caient i que proposem que sigui seu d’actes culturals i també del proposat Institut Municipal de Patrimoni.
Pels comentaris mantinguts amb els i les assistents vam constatar que havíem pogut comprovar les possibilitats d’aquesta àrea i que aquestes passen per completar les reformes urbanístiques necessàries encaminades a potenciar i atreure activitats lúdiques, esportives, culturals i de coneixement a aquest node de centralitat, enfocant l’actuació al voltant de la recuperació del Passeig del Vall d’Hebron, el paper estructurant que li va ser arrabassat a causa de la construcció d’una Ronda mal dissenyada ara fa ja 25 anys.
L’activitat, organitzada pel Fòrum Repúblicà d’Urbanisme, s'inclou en el cicle de caminades al voltant del Pla Re-Equilibrar Barcelona i té els precedents de la caminada pel Rec Comtal del desembre passat i la caminada Barcelona des del Cel de l’any passat pel Passeig de les Aigües.
En aquesta ocasió, vam visitar els Barris de muntanya d’Horta Guinardó. Una àrea amb potencialitats com són els grans equipaments de ciutat relacionats amb diferents activitats que van des dels àmbits: mèdic, universitari o de la investigació i recerca, fins l’esport, l’hostaleria, o els àmbits lúdic i cultural. A aquestes realitats cal sumar la morfologia de baixa densitat on l’espai públic és present de manera molt generosa i l’encertat encaix dels barris en el paisatge propi als peus de Collserola.
El recorregut estava pensat per mostrar el passat, visitant història antiga i recent construïda sobre el paisatge natural; el present, donant veu a la visió veïnal d’aquests barris; i el futur, amb la intenció de transmetre les possibilitats d’aquesta zona que a banda de beneficiar directament als veïns i veïnes d’aquests barris anirien encaminades a equilibrar així part de les càrregues i els beneficis que es generen al centre de la ciutat derivades d’aquestes activitats.
Partint del Passeig vam enfilar el barri de Sant Genís on ens vam aturar davant de Can Figuerola com a mostra de la presència de la multitud de masies que varen proliferar a la zona a l’ombra del monestir de Sant Jerònim de la Vall d’Hebron i del Coll de Cerola que més endavant seria arrasat per les tropes franceses i desamortitzat al segle XIX.
Seguint per Sant Genís vam visitar l’última cabina telefònica de la ciutat al carrer Lledoner i l’AVV de Sant Genís on en Xavier Civit va exposar les característiques i les reivindicacions històriques del barri fonamentalment associades a l’aïllament respecte de la resta de la ciutat i a l’accessibilitat. La visita a Sant Genís va acabar a la seva església i cementiri datats del 931.
A continuació, ens vam adreçar a la Pedrera de Montbau on vam esmorzar i ens vam trobar amb Fidel Vazquez, arquitecte i veí que ens va explicar l’origen i objectius d’aquest barri creat durant els anys 50 sota els principis racionalistes del moviment modern i que és considerat com un dels seus exponents més representatius a la ciutat.
La visita a Montbau va ser tan intensa que vam replantejar el tros de ruta pels barris olímpics de Vall d’Hebron i la Clota per tal de no arribar tard a la cita al Palau del Laberint i poder aprofitar així l’ocasió de visitar aquest jardins que, normalment, no són oberts al públic en general.
Des dels jardins més antics conservats de la ciutat vam cloure la jornada fent un aperitiu tot reivindicant la proposta del partit per a la restauració d’aquest Palau que s’està caient i que proposem que sigui seu d’actes culturals i també del proposat Institut Municipal de Patrimoni.
Pels comentaris mantinguts amb els i les assistents vam constatar que havíem pogut comprovar les possibilitats d’aquesta àrea i que aquestes passen per completar les reformes urbanístiques necessàries encaminades a potenciar i atreure activitats lúdiques, esportives, culturals i de coneixement a aquest node de centralitat, enfocant l’actuació al voltant de la recuperació del Passeig del Vall d’Hebron, el paper estructurant que li va ser arrabassat a causa de la construcció d’una Ronda mal dissenyada ara fa ja 25 anys.
