El Centre Cultural Can Fabra ha acollit aquest dissabte 30 de gener un acte sobre polítiques públiques de Memòria Històrica, organitzat pels casals d'Esquerra Republicana de Sant Andreu i Nou Barris. Emmarcat dins de la campanya 'La República que farem', l'acte ha comptat amb la participació de Toni Bou, coordinador del Grup de Treball de Memòria Històrica d'ERC, Pep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, Roger Heredia, president del Banc d'ADN, i Ester Capella, diputada d'Esquerra Republicana al Congrés.

El primer en prendre la paraula ha estat Toni Bou, que s'ha felicitat per la recent constitució de la comissió sectorial de Memòria i Reparació d'Esquerra Republicana. El coordinador d'aquest nou grup de treball ha afirmat que 'aquesta sectorial és molt transversal, perquè té relació amb els àmbits de la cultura, justícia i sanitat, entre d'altres'. Com a principals objectius de la nova sectorial, Bou ha enumerat: 'contactar amb la gent a tot el territori, internacionalitzar el problema existent a l'estat espanyol en matèria de Memòria Històrica, involucrar les noves generacions en aquesta lluita, etc.'.

Per la seva banda, Pep Cruanyes ha reivindicat les polítiques de memòria com a 'necessitat d'una societat, ja que cohesionen la ciutadania i enforteixen els fonaments democràtics'. En aquest sentit, ha lamentat la situació que es dóna a l'estat espanyol, on 'PP, PSOE i C's defensen polítiques d'amnèsia'. Cruanyes ha insistit en la necessitat que la República catalana tingui polítiques de memòria i assumeixi el precepte de l'ONU segons el qual els crims de lesa humanitat no prescriuen. En relació a aquest darrer punt, ha recordat que el Parlament de Catalunya està treballant en una llei que ha de comportar l'anul·lació de les sentències dels consells de guerra celebrats durant el franquisme.

A continuació, Roger Heredia ha explicat el projecte d'identificació genètica de les persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura. Heredia ha assenyalat que 'és important agafar ADN dels familiars directes dels desapareguts per comparar-lo amb els ossos de les persones desaparegudes que trobem a les fosses i poder-ne fer la identificació'. També ha volgut posar en valor la voluntat de l'actual govern de la Generalitat d'aprofundir en polítiques de memòria, 'molt més del que ho havien fet els governs anteriors'.

Per últim, Ester Capella, que ha exercit de presentadora de l'acte, ha denunciat el sistema d'impunitat de l'estat espanyol i ha defensat la feina feta a Madrid els darrers anys per part de diputats i senadors d'Esquerra Republicana per aconseguir que es portin a terme polítiques de Memòria Històrica. En aquest sentit, ha criticat l'aigualida Llei de Memòria Històrica de l'estat espanyol i ha recordat que 'ERC és l'únic partit que hi va votar en contra'. Segons Capella, 'cap Estat que vulgui presumir de valors democràtics hauria de renunciar a una Llei de Justícia Universal, com ha fet l'estat espanyol'. 'A la República catalana tindrem autèntiques polítiques públiques de memòria', ha reblat.

L'acte ha finalitzat amb un interessant torn obert de paraules en el qual els assistents han aportat les seves reflexions sobre la legalitat de partits neofexistes, l'acompanyament a familiars de desapareguts durant la guerra i la dictadura o la simbologia feixista als espais públics, entre d'altres qüestions.

Cristian Agudo.