Notícia
Els límits del turisme
L’any passat 8.3 milions de visitants es van allotjar als hotels de Barcelona, i tancarem aquest any amb un increment aproximat de l’11%. L’Aeroport del Prat comptabilitzava el (al) 2015 uns 39.7 milions de passatgers i espera un creixement del 13-14%; també el Port de Barcelona arribarà als 2.7 milions de creueristes en tancar l’any. Aquest estiu l’ocupació hotelera se situava entorn del 90%, i pel que fa als pisos turístics en el 85%. Un any més estem fent rècord, però... és sostenible aquest creixement?
Durant el mandat anterior hem vist com la proliferació de terrasses, d’apartaments turístics i de noves llicències d’hotels feien créixer la bombolla del turisme sense ordre ni planificació. Al llarg d’aquests anys vivim una transformació brutal de la ciutat en nom del negoci: àrees per a vianants convertides en terrasses, comerç orientat al turisme, alça de preus de venda i lloguer d’habitatges... i els cada cop més greus problemes de convivència entre els que vivim a la ciutat i els que venen a passar-hi uns dies.
Molta gent va confiar en les promeses de canvi de Colau i Barcelona en Comú pel que fa al turisme, però després d’un any i mig estem veient que aquelles intencions no estan donant els fruits que esperàvem, sobretot després del seu pacte amb el PSC, arquitectes del model turístic caduc i equivocat que estem patint.
El Poblenou, en lluita
8 nous hotels han superat la moratòria i afegiran 3.000 llits als 12.000 en 32 hotels que ja tenim a Poblenou, a banda dels 700 apartaments turístics (sense comptar els centenars d’il·legals). En total tindrem un 24% de l’oferta turística de la ciutat.
Un nou alberg de 400 llits que pretén obrir al bell mig de l’Avinguda Icària, a Vila Olímpica, ha estat paralitzat gràcies que ERC ha denunciat que ni tan sols tenia llicència d’obres. Els dos nous hotels a l’illa Llacuna-Llull- Ramon Turró ja han destruït un antic refugi antiaeri i causaran molèsties i vibracions durant mesos.
Els excessos de l’administració municipal, la d’abans per molt permissiva i la d’ara per lenta i poc decidida, estan fent que els nostres barris pateixin el que s’anomena gentrificació. Ras i curt: canvis profunds en el comerç, en els preus, en l’ús dels habitatges i de l’espai públic que expulsen els veïns i veïnes que no poden permetre’s viure en un barri ‘de moda’.
Des d’ERC Poblenou-Besòs la nostra prioritat és la qualitat de vida dels poblenovins i poblenovines, per això defensem que Poblenou sigui considerada àrea de decreixement en el Pla d’Allotjaments Turístics (conegut com a PEUAT), seguirem insistint al govern que reguli l’espai públic a favor dels veïns i denunciarem les escasses inspeccions que es duen a terme
per combatre els apartaments turístics il·legals.
Hem superat els límits. Creiem que el turisme no pot ser una bombolla especulativa, ni una font de conflictes cívics, ni una nova excusa per expulsar els barcelonins i barcelonines dels nostres barris. A Barcelona volem un turisme sostenible, equilibrat, repartit pel territori metropolità, que es connecti amb el turisme d’interior i que garanteixi llocs de feina dignes.
Una realitat econòmica contradictòria
És un fet: el sector turístic aporta un 15% del PIB de la ciutat de Barcelona i ajuda a dinamitzar altres sectors. Ha estat l’impuls que ens ha ajudat a sobreposar-nos als pitjors anys de la crisi causada per l’esclat de la bombolla immobiliària.
Nous establiments hotelers seran nous llocs de feina, però cal recordar que aquests seran majoritàriament precaris: és un sector amb molta contractació temporal, sovint fraudulenta, que pateix d’entrada unes condicions de feina molt dures, on els treballadors dediquen moltes hores mal retribuïdes i on s’infringeixen diversos drets laborals, entre els quals la representació sindical efectiva. El pitjor exemple de tots és l’externalització de la neteja d’habitacions, que ja s’ha estès per tota la ciutat, oferint feina a 2,20 euros per cada habitació neta. Els hotels generen uns beneficis immensos, amb nous rècords històrics aquest any 2016, però aquesta riquesa es genera només per a uns pocs.
Com a ciutat no ens podem permetre viure només dels serveis i incentivar el monocultiu turístic com a motor econòmic arriscant-nos a perdre població als nostres barris. Al contrari, hem de reconèixer que hem superat el límit, i a partir d’aquí posar-se d’acord amb els veïns, fer bones normes (cíviques, urbanístiques, laborals, fiscals, d’usos de l’espai públic...), i fer que es compleixin. Sens dubte la independència permetrà que nosaltres mateixos puguem regular tots aquests aspectes sense dependre de ningú més que de la voluntat del poble de Catalunya.
Durant el mandat anterior hem vist com la proliferació de terrasses, d’apartaments turístics i de noves llicències d’hotels feien créixer la bombolla del turisme sense ordre ni planificació. Al llarg d’aquests anys vivim una transformació brutal de la ciutat en nom del negoci: àrees per a vianants convertides en terrasses, comerç orientat al turisme, alça de preus de venda i lloguer d’habitatges... i els cada cop més greus problemes de convivència entre els que vivim a la ciutat i els que venen a passar-hi uns dies.
Molta gent va confiar en les promeses de canvi de Colau i Barcelona en Comú pel que fa al turisme, però després d’un any i mig estem veient que aquelles intencions no estan donant els fruits que esperàvem, sobretot després del seu pacte amb el PSC, arquitectes del model turístic caduc i equivocat que estem patint.
El Poblenou, en lluita
8 nous hotels han superat la moratòria i afegiran 3.000 llits als 12.000 en 32 hotels que ja tenim a Poblenou, a banda dels 700 apartaments turístics (sense comptar els centenars d’il·legals). En total tindrem un 24% de l’oferta turística de la ciutat.
Un nou alberg de 400 llits que pretén obrir al bell mig de l’Avinguda Icària, a Vila Olímpica, ha estat paralitzat gràcies que ERC ha denunciat que ni tan sols tenia llicència d’obres. Els dos nous hotels a l’illa Llacuna-Llull- Ramon Turró ja han destruït un antic refugi antiaeri i causaran molèsties i vibracions durant mesos.
Els excessos de l’administració municipal, la d’abans per molt permissiva i la d’ara per lenta i poc decidida, estan fent que els nostres barris pateixin el que s’anomena gentrificació. Ras i curt: canvis profunds en el comerç, en els preus, en l’ús dels habitatges i de l’espai públic que expulsen els veïns i veïnes que no poden permetre’s viure en un barri ‘de moda’.
Des d’ERC Poblenou-Besòs la nostra prioritat és la qualitat de vida dels poblenovins i poblenovines, per això defensem que Poblenou sigui considerada àrea de decreixement en el Pla d’Allotjaments Turístics (conegut com a PEUAT), seguirem insistint al govern que reguli l’espai públic a favor dels veïns i denunciarem les escasses inspeccions que es duen a terme
per combatre els apartaments turístics il·legals.
Hem superat els límits. Creiem que el turisme no pot ser una bombolla especulativa, ni una font de conflictes cívics, ni una nova excusa per expulsar els barcelonins i barcelonines dels nostres barris. A Barcelona volem un turisme sostenible, equilibrat, repartit pel territori metropolità, que es connecti amb el turisme d’interior i que garanteixi llocs de feina dignes.
Una realitat econòmica contradictòria
És un fet: el sector turístic aporta un 15% del PIB de la ciutat de Barcelona i ajuda a dinamitzar altres sectors. Ha estat l’impuls que ens ha ajudat a sobreposar-nos als pitjors anys de la crisi causada per l’esclat de la bombolla immobiliària.
Nous establiments hotelers seran nous llocs de feina, però cal recordar que aquests seran majoritàriament precaris: és un sector amb molta contractació temporal, sovint fraudulenta, que pateix d’entrada unes condicions de feina molt dures, on els treballadors dediquen moltes hores mal retribuïdes i on s’infringeixen diversos drets laborals, entre els quals la representació sindical efectiva. El pitjor exemple de tots és l’externalització de la neteja d’habitacions, que ja s’ha estès per tota la ciutat, oferint feina a 2,20 euros per cada habitació neta. Els hotels generen uns beneficis immensos, amb nous rècords històrics aquest any 2016, però aquesta riquesa es genera només per a uns pocs.
Com a ciutat no ens podem permetre viure només dels serveis i incentivar el monocultiu turístic com a motor econòmic arriscant-nos a perdre població als nostres barris. Al contrari, hem de reconèixer que hem superat el límit, i a partir d’aquí posar-se d’acord amb els veïns, fer bones normes (cíviques, urbanístiques, laborals, fiscals, d’usos de l’espai públic...), i fer que es compleixin. Sens dubte la independència permetrà que nosaltres mateixos puguem regular tots aquests aspectes sense dependre de ningú més que de la voluntat del poble de Catalunya.
