Notícia
Alfred Bosch: «No es pot defensar Barcelona sense defensar Catalunya»
El president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, va ser dilluns al casal Francesc Macià de Gràcia per fer una xerrada amb militants i amics i debatre sobre la política municipal a Barcelona. Va començar fent un balanç de l’activitat del govern municipal i del paper d’ERC, des de l’engrescador programa amb què Barcelona en Comú (BeC) va guanyar l’alcaldia fins a l’estat actual de fracàs i decepció.
Va defensar que, al principi, no es podia estar en contra del programa social presentat per BeC, però que de mica en mica es van començar a incomplir els pactes a què havien arribat amb ERC. «Pensem que és hora de començar a repartir llenya», va dir, referint-se al fet que en l’actual situació és impensable seguir donant-li suport, especialment pel que fa als pressupostos. Com a exemple va posar els acòlits d’Ada Colau al Parlament, que amb el seu bloqueig als pressupostos de la Generalitat van fer perdre a Barcelona uns 185 milions d’euros, cosa que perjudica la ciutat i en la qual ERC no pot participar. «No es pot defensar Barcelona sense defensar Catalunya», va explicar Bosch.
Però no va deixar de fer referència, fins i tot abans que un militant li fes una pregunta en aquest sentit, a les dificultats per afrontar aquesta situació. L’aritmètica municipal i el repartiment de regidors fa molt difícil arribar a majories, i una moció de censura es perdria quasi amb tota seguretat. Malgrat la bona sintonia amb la militància i el crèdit moral davant BeC, va defensar la necessitat d’adreçar-se al seus votants i presentar-nos com a alternativa d’esquerres i social.
Obert el torn de preguntes, es van plantejar diversos temes d’actualitat municipal, uns ja tradicionals i altres de nous. Les intervencions per temes de mobilitat es van centrar en les bicicletes i la circulació de cotxes. Bosch va criticar el disseny de la xarxa de carrils bici així com la seva senyalització, sense que això s’hagi d’entendre com una justificació de l’incivisme. Tampoc hi ajuda la poca claredat i el desconeixement de les normes municipals que regulen la circulació de tota classe d’artefactes sobre rodes, com quan es van prohibir els ‘segways’ sense saber que ja ho estaven. Un altre problema és la mala relació entre el govern municipal i la Guàrdia Urbana, que es queixa de no rebre sempre instruccions concretes, cosa que els fa sentir desprotegits.
La proposta de regular l’accés en cotxe a la ciutat per combatre la elevada contaminació, tot i que a ciutats com Londres no ha funcionat del tot, només es podria plantejar amb una xarxa metropolitana de transport molt més eficaç que l’actual. En aquest sentit, les superilles podrien ser una eina valuosa, però lluny del recent bunyol del Poblenou.
Un altre bloc de preguntes van ser les relacionades amb el turisme. Combatre la proliferació de pisos turístics il·legals amb els 16 inspectors disponibles és una tasca pràcticament impossible, segons Bosch. Els resulta més fàcil trobar els 8.000 pisos turístics il·legals als mateixos turistes que a l’Ajuntament, que sembla que comença a fer alguna cosa al respecte tot i que a poc a poc. El turisme en general té coses negatives que s’han de reconduir, però no es pot ignorar una activitat que suposa el 15% de l’economia de la ciutat.
L’atur i els baixos salaris deixen enrere els altres problemes com a principal preocupació municipal, tot i les seves limitacions per combatre la precarietat laboral, els sous baixos i els lloguers alts. ERC va fer una proposta perquè l’Ajuntament no contractés els serveis d’empreses que no paguessin un salari mínim de 1.000 euros (el 60% de la mitjana dels salaris del país). Una proposta presentada també dins la campanya ‘Anem a mil’ en més de 150 ajuntaments i que ERC ha portat fins i tot al Congrés espanyol.
Relacionat amb això, es van presentar queixes sobre el control de les empreses de serveis socials, especialment del servei d’ajuda a domicili. Bosch va explicar que el sistema d’adjudicació funciona només amb criteris econòmics, cosa que pot portar a contractar una empresa de Florentino Pérez, i va tornar a insistir en el salari mínim ja explicat. Un problema afegit en la contractació i difícil de controlar per la manca d’eines és la subcontractació d’empreses amb falsos autònoms, que permet a les grans empreses abaratir els preus.
Dos dels temes nous van ser el futur del zoo i el pregó alternatiu a les festes de la Mercè. Del parc zoològic va dir que sembla ancorat en el segle XIX. Com a actuació més urgent va citar el trasllat dels cetacis a unes instal·lacions millors i més dignes i fer de Barcelona una ciutat lliure de cetacis en captivitat. Dues sortides de futur per al parc podrien ser especialitzar-se en la cria d’espècies autòctones i en la recerca científica per preservar espècies en perill d’extinció.
Pel que fa al pregó alternatiu de les festes de la Mercè de l’actor Toni Albà, que tanta polseguera està aixecant, va afirmar que no només la responsabilitat institucional fa necessari que assisteixi al pregó oficial, si no també per la diversitat que defensa. «Fer-hi un boicot actiu donaria la imatge de sectarisme que altres voldrien que donéssim», va dir, mentre recordava la seva carta «Jo et vull escoltar, Pérez Andújar», publicada al diari ‘ARA’ a finals de juliol.
Com ja havia fet al començament, l’Alfred va a insistir abans d’acabar, davant dels 30 militants i amics reunits al casal, en el tema de la visibilitat d’ERC, la necessitat de millorar la comunicació i de parlar més amb la gent per arribar més lluny.
Jaume Martínez
Secretari Adjunt de Comunicació
Va defensar que, al principi, no es podia estar en contra del programa social presentat per BeC, però que de mica en mica es van començar a incomplir els pactes a què havien arribat amb ERC. «Pensem que és hora de començar a repartir llenya», va dir, referint-se al fet que en l’actual situació és impensable seguir donant-li suport, especialment pel que fa als pressupostos. Com a exemple va posar els acòlits d’Ada Colau al Parlament, que amb el seu bloqueig als pressupostos de la Generalitat van fer perdre a Barcelona uns 185 milions d’euros, cosa que perjudica la ciutat i en la qual ERC no pot participar. «No es pot defensar Barcelona sense defensar Catalunya», va explicar Bosch.
Però no va deixar de fer referència, fins i tot abans que un militant li fes una pregunta en aquest sentit, a les dificultats per afrontar aquesta situació. L’aritmètica municipal i el repartiment de regidors fa molt difícil arribar a majories, i una moció de censura es perdria quasi amb tota seguretat. Malgrat la bona sintonia amb la militància i el crèdit moral davant BeC, va defensar la necessitat d’adreçar-se al seus votants i presentar-nos com a alternativa d’esquerres i social.
Obert el torn de preguntes, es van plantejar diversos temes d’actualitat municipal, uns ja tradicionals i altres de nous. Les intervencions per temes de mobilitat es van centrar en les bicicletes i la circulació de cotxes. Bosch va criticar el disseny de la xarxa de carrils bici així com la seva senyalització, sense que això s’hagi d’entendre com una justificació de l’incivisme. Tampoc hi ajuda la poca claredat i el desconeixement de les normes municipals que regulen la circulació de tota classe d’artefactes sobre rodes, com quan es van prohibir els ‘segways’ sense saber que ja ho estaven. Un altre problema és la mala relació entre el govern municipal i la Guàrdia Urbana, que es queixa de no rebre sempre instruccions concretes, cosa que els fa sentir desprotegits.
La proposta de regular l’accés en cotxe a la ciutat per combatre la elevada contaminació, tot i que a ciutats com Londres no ha funcionat del tot, només es podria plantejar amb una xarxa metropolitana de transport molt més eficaç que l’actual. En aquest sentit, les superilles podrien ser una eina valuosa, però lluny del recent bunyol del Poblenou.
Un altre bloc de preguntes van ser les relacionades amb el turisme. Combatre la proliferació de pisos turístics il·legals amb els 16 inspectors disponibles és una tasca pràcticament impossible, segons Bosch. Els resulta més fàcil trobar els 8.000 pisos turístics il·legals als mateixos turistes que a l’Ajuntament, que sembla que comença a fer alguna cosa al respecte tot i que a poc a poc. El turisme en general té coses negatives que s’han de reconduir, però no es pot ignorar una activitat que suposa el 15% de l’economia de la ciutat.
L’atur i els baixos salaris deixen enrere els altres problemes com a principal preocupació municipal, tot i les seves limitacions per combatre la precarietat laboral, els sous baixos i els lloguers alts. ERC va fer una proposta perquè l’Ajuntament no contractés els serveis d’empreses que no paguessin un salari mínim de 1.000 euros (el 60% de la mitjana dels salaris del país). Una proposta presentada també dins la campanya ‘Anem a mil’ en més de 150 ajuntaments i que ERC ha portat fins i tot al Congrés espanyol.
Relacionat amb això, es van presentar queixes sobre el control de les empreses de serveis socials, especialment del servei d’ajuda a domicili. Bosch va explicar que el sistema d’adjudicació funciona només amb criteris econòmics, cosa que pot portar a contractar una empresa de Florentino Pérez, i va tornar a insistir en el salari mínim ja explicat. Un problema afegit en la contractació i difícil de controlar per la manca d’eines és la subcontractació d’empreses amb falsos autònoms, que permet a les grans empreses abaratir els preus.
Dos dels temes nous van ser el futur del zoo i el pregó alternatiu a les festes de la Mercè. Del parc zoològic va dir que sembla ancorat en el segle XIX. Com a actuació més urgent va citar el trasllat dels cetacis a unes instal·lacions millors i més dignes i fer de Barcelona una ciutat lliure de cetacis en captivitat. Dues sortides de futur per al parc podrien ser especialitzar-se en la cria d’espècies autòctones i en la recerca científica per preservar espècies en perill d’extinció.
Pel que fa al pregó alternatiu de les festes de la Mercè de l’actor Toni Albà, que tanta polseguera està aixecant, va afirmar que no només la responsabilitat institucional fa necessari que assisteixi al pregó oficial, si no també per la diversitat que defensa. «Fer-hi un boicot actiu donaria la imatge de sectarisme que altres voldrien que donéssim», va dir, mentre recordava la seva carta «Jo et vull escoltar, Pérez Andújar», publicada al diari ‘ARA’ a finals de juliol.
Com ja havia fet al començament, l’Alfred va a insistir abans d’acabar, davant dels 30 militants i amics reunits al casal, en el tema de la visibilitat d’ERC, la necessitat de millorar la comunicació i de parlar més amb la gent per arribar més lluny.
Jaume Martínez
Secretari Adjunt de Comunicació
