El patrimoni històric de les ciutats és un element a conservar, no debades, el coneixement i la protecció del passat és la millor eina de futur. El cas de Can Ricart va ser pioner a la ciutat i a Europa, iniciador d’una evolució industrial com era utilitzar una font centralitzada de producció de vapor i el repartiment, a través de galeries de distribució, als diferents tallers instal•lats al recinte.
 
Can Ricart i altres grans parcs industrials del país van representar una gran aportació al desenvolupament de la ciutat, a la modernitat industrial. A cavall dels segle XIX i XX van ser possibles per la dinàmica emprenedora dels industrials i dels treballadors de la ciutat, que van aportar prosperitat i propiciar l’expansió de la Barcelona actual, una ciutat oberta, cosmopolita, innovadora, dinàmica i europea.
 
Partint d’aquesta primera idea, salvar Can Ricart esdevé un objectiu conseqüent, obligat. La lluita per la seva conservació, bandera de reivindicació de la ciutadania i dels seus moviments associatius de defensa, ha estat una constant els darrers anys. Cal reconèixer en aquest sentit la tasca de la plataforma Salvem Can Ricart. També des d’Esquerra Republicana ha estat sempre una constant la reivindicació del patrimoni històric de la ciutat. Es fa evident que sense aquesta lluita veïnal, s’hauria perdut ja aquest llegat històric que els poblenovins no hem d’oblidar. Certament, la conservació d’aquests espais són present i també futur per a les noves generacions. La conservació de l’espai permetrà que Barcelona recuperi un patrimoni industrial necessari per entendre el passat i present i actualment abandonat.
 
El present passa per aturar el projecte d’intervenció existent, basat en la conservació només de la xemeneia, la torre del rellotge i la nau d’Hangar. En aquest cas, Can Ricart quedaria ofegat entre totes les noves edificacions plantejades, envoltat, i sense la visibilitat d’un espai urbà pacificat amb l’entorn. Alhora, la proposta d’obertura del carrer Bolívia, per donar resposta a la mobilitat dels vehicles, pot representar una profunda ferida al patrimoni, ja que dividiria en dos parts el recinte i, comportaria l’enderroc d’edificacions originals.
 
En clau de futur, la ubicació del conjunt arquitectònic industrial de Can Ricart és privilegiada, ocupant quatre illes del pla Cerdà. Està situat entre els nuclis comercials de Glòries i Diagonal Mar, obert de cara al Parc Central de Poblenou i, amb la proposta del nou eix de Pere IV, s’endevina un gran potencial, ple d’iniciatives per l’esbarjo. El desenvolupament urbà ha de ser controlat, articulant el barri els pròxims anys, creant una nova trama que ajudarà a consolidar el barri al segle XXI. Per això, s’han de satisfer els interessos de mobilitat, habitatge, urbanisme i sostenibilitat, aportant solucions equilibrades segons els casos.
 
En definitiva, la recuperació d’aquest espai de la Barcelona industrial del segle XIX, que va dotar a la ciutat d’elements arquitectònics i enginys industrials de primer ordre mundial, és un imperatiu. L’hem de tenir al nostre horitzó com una oportunitat de participació ciutadana en la presa de decisions que afecten el nostre entorn, amb la necessitat de ser nosaltres qui decidim sobre tot allò que ens és proper. Haurem de ser presents a les taules de debat d’associacions i col•lectius on es troben els ciutadans, per dotar de valor afegit i visibilitat les propostes. Propostes com la presentada per ERC al darrer plenari del Districte, plantegen la defensa del recinte i patrimoni de Can Ricart.