Notícia
ERC compromet l'Ajuntament a evitar que les obres del MNAC procedents de Sixena marxin de Barcelona
Tots els grups municipals de Barcelona, a excepció del PP i C's que s'han abstingut, han votat a favor de la proposta de Juanjo Puigcorbé (ERC) perquè l'Ajuntament “dugui a terme totes les accions necessàries per a defensar la legalitat de les adquisicions de les obres d'art procedents del monestir de Sixena fetes per la Generalitat i el MNAC”. D'aquesta manera, el consistori municipal defensarà que les col·leccions del MNAC i el Museu de Lleida es quedin a Catalunya. Actualment, la sentència 48/2015 ordena l'enviament de les obres al Monestir de Santa Maria de Sixena, a l'Aragó.
El regidor Puigcorbé ha explicat que “que les obres procedents de Sixena formen part d’una col·lecció indivisible des d’un punt de vista museològic, i que la seva divisió forçada suposaria una enorme pèrdua per al conjunt”. El republicà ha posat en valor que “el MNAC és un referent museístic mundial en matèria d’art medieval, i que els seus fons gaudeixen de les millors condicions de protecció, de conservació, d’estudi i de divulgació possibles”.
D'altra banda, “un suposat trasllat suposaria riscos per aquestes obres d'art”, ha argumentat el regidor. “Tampoc es té en compte que el monestir de Sixena no reuneix les condicions de conservació i seguretat adequades per la conservació d’aquest tipus de béns patrimonials”, ha reblat Puigcorbé.
A més a més, des del punt de vista jurídic, la sentència 48/2015 que ordena l'enviament de les obres a l'Aragó, vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni histoico-artístic i de museus; així com contradiu la sentència del Tribunal Constitucional 6/2012.
Amb la proposta d'ERC aprovada, el govern municipal queda compromès a coordinar-se amb la Generalitat per defensar la legalitat de les adquisicions de les obres procedents de Sixena. I al mateix temps, el consistori municipal instarà al govern català a executar amb fermesa la seva competència, en matèria de patrimoni cultural, perquè aquestes obres no surtin de Catalunya.
Història de la polèmica sobre les obres del MNAC procedents de Sixena
Entre 1983 i 1994, la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya van comprar 97 obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena. La compra es va fer a les seves legítimes propietàries: la comunitat de religioses de Sixena, que pertany a l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquestes compravendes van comptar amb el vistiplau del bisbat de Lleida i de l’arquebisbat de Barcelona, de qui depenia eclesiàsticament el monestir en aquell moment, i amb l’acord de la Santa Seu.
Una part de les obres adquirides per la Generalitat va quedar en dipòsit al Museu de Lleida. L’altra part va ser dipositada al MNAC, juntament amb les obres que van ser comprades directament per aquest museu. Cal precisar que abans de la seva adquisició, les obres ja havien estat dipositades per les religioses de Sixena des de feia dècades als dos museus -al Museu de Lleida i al MNAC- a fi d’assegurar la seva protecció, restauració i conservació, i, per tant, fa dècades que formen part de les col·leccions d’aquests museus. Aquestes obres d’art van ser incloses en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català i es troben sota la protecció de les lleis catalanes de Museus, de 1990, i de Patrimoni Cultural Català, de 1993.
La Diputació General d’Aragó no va interessar-se per les obres d’art de Sixena fins el 1997. Data en que va reclamar la seva restitució a la Generalitat, coincidint amb el pas de les parròquies de la Franja de Ponent des del bisbat de Lleida cap al de Barbastre-Montsó, i que va originar el litigi entre els governs català i aragonès, per la propietat de les obres d’art d’aquestes parròquies que es conserven a Catalunya.
El contenciós va quedar resolt el 18 de gener de 2012, amb la sentència del Tribunal Constitucional 6/2012, que va determinar que: l’administració competent per a custodiar adequadament aquestes obres d’art era la Generalitat. Valorant no sols el fet que el MNAC fos el museu de referència més pròxim, sinó que feia quatre dècades que les protegia.
Però el 8 d’abril de l’any passat va tornar a revifar el litigi quan, a instàncies de la Diputació General d’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca va declarar la nul·litat de les compravendes: la polèmica sentència 48/2015; i malgrat NO tractar-se d’una sentència ferma, va ordenar que es traslladessin al monestir de Santa Maria de Sixena les 97 obres comprades per la Generalitat i el MNAC.
La Generalitat va presentar immediatament recurs contra l’execució d’aquesta sentència. Però, el passat 24 de maig, un Decret d’Execució Provisional del mateix Jutjat número 1 d’Osca va rebutjar el recurs del govern català, i va fixar el proper 25 de juliol com a data límit per a retornar les obres d’art a Sixena.
El regidor Puigcorbé ha explicat que “que les obres procedents de Sixena formen part d’una col·lecció indivisible des d’un punt de vista museològic, i que la seva divisió forçada suposaria una enorme pèrdua per al conjunt”. El republicà ha posat en valor que “el MNAC és un referent museístic mundial en matèria d’art medieval, i que els seus fons gaudeixen de les millors condicions de protecció, de conservació, d’estudi i de divulgació possibles”.
D'altra banda, “un suposat trasllat suposaria riscos per aquestes obres d'art”, ha argumentat el regidor. “Tampoc es té en compte que el monestir de Sixena no reuneix les condicions de conservació i seguretat adequades per la conservació d’aquest tipus de béns patrimonials”, ha reblat Puigcorbé.
A més a més, des del punt de vista jurídic, la sentència 48/2015 que ordena l'enviament de les obres a l'Aragó, vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni histoico-artístic i de museus; així com contradiu la sentència del Tribunal Constitucional 6/2012.
Amb la proposta d'ERC aprovada, el govern municipal queda compromès a coordinar-se amb la Generalitat per defensar la legalitat de les adquisicions de les obres procedents de Sixena. I al mateix temps, el consistori municipal instarà al govern català a executar amb fermesa la seva competència, en matèria de patrimoni cultural, perquè aquestes obres no surtin de Catalunya.
Història de la polèmica sobre les obres del MNAC procedents de Sixena
Entre 1983 i 1994, la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya van comprar 97 obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena. La compra es va fer a les seves legítimes propietàries: la comunitat de religioses de Sixena, que pertany a l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquestes compravendes van comptar amb el vistiplau del bisbat de Lleida i de l’arquebisbat de Barcelona, de qui depenia eclesiàsticament el monestir en aquell moment, i amb l’acord de la Santa Seu.
Una part de les obres adquirides per la Generalitat va quedar en dipòsit al Museu de Lleida. L’altra part va ser dipositada al MNAC, juntament amb les obres que van ser comprades directament per aquest museu. Cal precisar que abans de la seva adquisició, les obres ja havien estat dipositades per les religioses de Sixena des de feia dècades als dos museus -al Museu de Lleida i al MNAC- a fi d’assegurar la seva protecció, restauració i conservació, i, per tant, fa dècades que formen part de les col·leccions d’aquests museus. Aquestes obres d’art van ser incloses en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català i es troben sota la protecció de les lleis catalanes de Museus, de 1990, i de Patrimoni Cultural Català, de 1993.
La Diputació General d’Aragó no va interessar-se per les obres d’art de Sixena fins el 1997. Data en que va reclamar la seva restitució a la Generalitat, coincidint amb el pas de les parròquies de la Franja de Ponent des del bisbat de Lleida cap al de Barbastre-Montsó, i que va originar el litigi entre els governs català i aragonès, per la propietat de les obres d’art d’aquestes parròquies que es conserven a Catalunya.
El contenciós va quedar resolt el 18 de gener de 2012, amb la sentència del Tribunal Constitucional 6/2012, que va determinar que: l’administració competent per a custodiar adequadament aquestes obres d’art era la Generalitat. Valorant no sols el fet que el MNAC fos el museu de referència més pròxim, sinó que feia quatre dècades que les protegia.
Però el 8 d’abril de l’any passat va tornar a revifar el litigi quan, a instàncies de la Diputació General d’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca va declarar la nul·litat de les compravendes: la polèmica sentència 48/2015; i malgrat NO tractar-se d’una sentència ferma, va ordenar que es traslladessin al monestir de Santa Maria de Sixena les 97 obres comprades per la Generalitat i el MNAC.
La Generalitat va presentar immediatament recurs contra l’execució d’aquesta sentència. Però, el passat 24 de maig, un Decret d’Execució Provisional del mateix Jutjat número 1 d’Osca va rebutjar el recurs del govern català, i va fixar el proper 25 de juliol com a data límit per a retornar les obres d’art a Sixena.
