Notícia
Cròniques Municipals: Valoració del primer any de govern
TOT ESPERANT...
Fa ja un any que tenim nou govern a la ciutat i al Districte. El 28 de maig de 2015 les ciutadanes i ciutadans de Barcelona van votar per un canvi Barcelona. Es poden fer moltes interpretacions però més enllà del canvi de color de govern, el que va quedar clar fa un any es que els nostres conciutadans volien fer una bona sacsejada a la ciutat.
Entraven a l’Ajuntament noves forces, i els resultats feien evident que caldria, mes que mai, establir una política de pactes i acords ambiciosos. Si governar la ciutat amb 14 regidors ja havia estat una tasca complicada, fer-ho amb 11 es plantejava com un gran repte.
A Sant Andreu els resultats també van girar el mitjó de dalt a baix. El PSC, partit que havia guanyat totes i cada unes de les comtesses municipals al Districte, passava a ser 4arta força. ICV, com a part de Barcelona en Comú, guanyava les eleccions. Convergència malgrat la pèrdua de vot mantenia el segon lloc. ERC passava del darrer lloc a situar-se com a 3era força al Districte a poc mes d’un miler de vots de CiU. Ciutadans entrava com a 5ena força al Districte, just per sobre d’un PP que passava de 4 consellers de Districte a nomes 1. La CUP també aconseguia entrar amb 1 conseller.
Amb aquesta situació es constitueix el Consell Plenari de Sant Andreu amb la següent configuració: BEC 7 consellers, CiU 4, ERC 2, PSC 2, C’s 2, PP 1, CUP 1. Tot esperant que la maquinaria del Districte arranques ens plantem a finals d’estiu. Nou govern, nou equip i nomes entrar un mes de vacances. Comença l’espera.
La tardor a Sant Andreu ens porta el primer plenari i, amb ell, la primera decepció. El govern de Districte ens presenta la seva proposta per gastar el superàvit generat durant el 2015 i que es preveia en mes de 100 milions d’euros. N’esperàvem mes. El govern del canvi, que quan era ICV al Districte posava el crit en el cel amb el superàvit recurrent generat en els pressupostos de Trias, ens anunciava un pla sense esgota aquest superàvit i que es limitava en la majoria de casos a accions de maquillatge i manteniments pendents.
ERC Sant Andreu va presentar al primer plenari de Districte a l’octubre les seves prioritats pel Districte, prioritats que portàvem al programa i que creiem que era possible tirar endavant amb el superàvit anunciat. Nomes se’ns va acceptar una partida, necessària i prioritària de 36.000€ per l’Espai 30 i les goteres que posaven (i posen encara) el perill l’espai, i dificulten fins a impossibilitar l’ús d’un dels principals punts de trobada per les entitats del barri.
Al Consell Plenari de desembre, el segon del mandat, vàrem tenir la continuació d’aquesta llarga espera. Una de les mesures de ciutat que va portar pel Districte aquest pla per liquidar el superàvit pressupostaria 2015 va ser la compra de l’edifici de Delegació d’Hisenda del carrer Gran de Sant Andreu. La nostra proposta era que l’espai fos ocupat per una Escola Oficial d’Idiomes. Al nord de la ciutat nomes tenim una EOI a Sant Martí. Ni Nou Barris ni Sant Andreu en tenim i crèiem que era una proposta que podia satisfer veïns i comerciants en les seva demanda per que l’edifici generés el moviment i l’activitat al barri que aportava la Delegació d’Hisenda. Govern ens va informa que tenien un acord molt avançat amb la Universitat Oberta de Catalunya, però que tot i això, es comprometien a buscar un espai al Districte per la proposta d’EOI.
Estem a maig, Hisenda ha fet de nou la campanya a l’Edifici i de la UOC continuem sense saber-ne res. Continuem esperant.
A tot això hi afegim l’espera d’un canvi en els òrgans de participació als Districtes per fer-los mes operatius que s’ha convertit en un mer procés de parvulari amb gomets i pinta i colorea inclosos. Un govern que s’ha ventat de noves maneres de fer política però que al final no ha tingut en un any voluntat de tirar endavant cap reforma que atorgui als òrgans de participació als Districte capacitats mes enllà de les deliberatives. N’esperàvem mes, continuàvem a l’espera.
Al Plenari de març la nostra proposta cercava posar fi definitivament a la situació de l’Espai30 a La Sagrera. Les entitats dels barri han de poder recuperar l’espai i que l’activitat cultural torni al barri en les millors condicions. En aquesta mateixa línia, al darrer plenari de maig la nostra proposició cercava aprofitar el potencial de les entitats culturals i teatrals del tots els barris del Districte per crear circuits culturals d’interrelació i que permetin crear dinàmiques col·laboratives entre aquestes entitats. Ambdues proposicions van ser aprovades per unanimitat. Seguim esperant noticies de la seva aplicació. Qui espera desespera.
El canvi d’any tampoc ha suposat cap canvi al Districte. Molts anuncis estrella, moltes grans idees, però que quan hi rasquem ens trobem que darrera del teló no hi ha res mes que bones voluntats, en el millor dels casos. En son exemple la pacificació del Carrer Gran de Sant Andreu, la reforma del mercat de Sant Andreu, la pacificació de la Meridiana o el, recentment anunciat, Pla de Barris. Totes propostes a estudiar amb deteniment però mancades, des del nostre punt de vista, d’ambició per situar el nord de la ciutat com a espai de centralitat de la ciutat.
Creiem que el govern d’Ada Colau, i de la regidora Laia Ortiz a Sant Andreu, han de deixar-se de bones intencions i paraules per revertir un greuge històric amb la ciutat oblidada. Els districtes del nord de la ciutat demanen un canvi en les polítiques de l’Ajuntament, un canvi que passa, sense dubte, per deixar de parlar de grans inversions en la Diagonal i les grans avingudes del sud de la ciutat i fer una aposta pels nostres barris i districtes. Un cop fet l’anàlisi, que tots podem compartir, cal posar-se a treballar perquè el districte de Sant Andreu deixi de sortir als diaris per parlar d’escletxa social i digital, d’atur de llarga durada, de baixos nivells de renda i estudis o de pobresa infantil. Per això es bàsic el Pla de barris que presenta el govern de BEC, n’estem d’acord, però creiem que cal apostar-hi més, cal abocar-hi més recursos i tenir en compte que si volem revertir una situació de desigualtats històriques, caldrà abocar la major part de la capacitat d’inversió de Barcelona, molt potent, de capital d’Estat europea, en els nostres barris.
Estem a finals de maig, ha passat un any i de tant esperar el que ens hem trobat es que al final el problema el teníem nosaltres. No havíem de mirar endavant, no havíem d’esperar el canvi real, sinó que havíem de mirar pel retrovisor i esperar amb un somriure a la cara la vinguda d’aquells que han governat la ciutat durant 32 anys i que ja fa anys que diem, i els seus resultats electorals així ho demostren, van esgotar el seu model.
Des d’ERC Sant Andreu no renunciarem al canvi real. No renunciem a treballar pels nostres barris amb ambició i rigor. S’ha acabat l’espera.
Amb el rigor que hem estat treballant per desentrellar el projecte de Trinitat Nord i els terrenys de la presó. Des d’ERC Sant Andreu seguirem treballant per trobar solucions als problemes dels nostres barris, amb humilitat però amb fermesa. La cessió dels terrenys de la presó per part de la Generalitat a l’Ajuntament per la construcció d’habitatge social es un gran pas per la Trinitat Vella. I no ho negarem, ens sentim partícips i ens enorgullim d’haver-hi posat el nostre petit gra de sorra.
Sempre hem dit que creiem que es podien fer les coses d’una altra manera. Ho seguim creient. Seguim treballant per fer-ho possible. El canvi real per Barcelona es possible.
Carlos R. Escuredo
Conseller Portaveu ERC Sant Andreu
Fa ja un any que tenim nou govern a la ciutat i al Districte. El 28 de maig de 2015 les ciutadanes i ciutadans de Barcelona van votar per un canvi Barcelona. Es poden fer moltes interpretacions però més enllà del canvi de color de govern, el que va quedar clar fa un any es que els nostres conciutadans volien fer una bona sacsejada a la ciutat.
Entraven a l’Ajuntament noves forces, i els resultats feien evident que caldria, mes que mai, establir una política de pactes i acords ambiciosos. Si governar la ciutat amb 14 regidors ja havia estat una tasca complicada, fer-ho amb 11 es plantejava com un gran repte.
A Sant Andreu els resultats també van girar el mitjó de dalt a baix. El PSC, partit que havia guanyat totes i cada unes de les comtesses municipals al Districte, passava a ser 4arta força. ICV, com a part de Barcelona en Comú, guanyava les eleccions. Convergència malgrat la pèrdua de vot mantenia el segon lloc. ERC passava del darrer lloc a situar-se com a 3era força al Districte a poc mes d’un miler de vots de CiU. Ciutadans entrava com a 5ena força al Districte, just per sobre d’un PP que passava de 4 consellers de Districte a nomes 1. La CUP també aconseguia entrar amb 1 conseller.
Amb aquesta situació es constitueix el Consell Plenari de Sant Andreu amb la següent configuració: BEC 7 consellers, CiU 4, ERC 2, PSC 2, C’s 2, PP 1, CUP 1. Tot esperant que la maquinaria del Districte arranques ens plantem a finals d’estiu. Nou govern, nou equip i nomes entrar un mes de vacances. Comença l’espera.
La tardor a Sant Andreu ens porta el primer plenari i, amb ell, la primera decepció. El govern de Districte ens presenta la seva proposta per gastar el superàvit generat durant el 2015 i que es preveia en mes de 100 milions d’euros. N’esperàvem mes. El govern del canvi, que quan era ICV al Districte posava el crit en el cel amb el superàvit recurrent generat en els pressupostos de Trias, ens anunciava un pla sense esgota aquest superàvit i que es limitava en la majoria de casos a accions de maquillatge i manteniments pendents.
ERC Sant Andreu va presentar al primer plenari de Districte a l’octubre les seves prioritats pel Districte, prioritats que portàvem al programa i que creiem que era possible tirar endavant amb el superàvit anunciat. Nomes se’ns va acceptar una partida, necessària i prioritària de 36.000€ per l’Espai 30 i les goteres que posaven (i posen encara) el perill l’espai, i dificulten fins a impossibilitar l’ús d’un dels principals punts de trobada per les entitats del barri.
Al Consell Plenari de desembre, el segon del mandat, vàrem tenir la continuació d’aquesta llarga espera. Una de les mesures de ciutat que va portar pel Districte aquest pla per liquidar el superàvit pressupostaria 2015 va ser la compra de l’edifici de Delegació d’Hisenda del carrer Gran de Sant Andreu. La nostra proposta era que l’espai fos ocupat per una Escola Oficial d’Idiomes. Al nord de la ciutat nomes tenim una EOI a Sant Martí. Ni Nou Barris ni Sant Andreu en tenim i crèiem que era una proposta que podia satisfer veïns i comerciants en les seva demanda per que l’edifici generés el moviment i l’activitat al barri que aportava la Delegació d’Hisenda. Govern ens va informa que tenien un acord molt avançat amb la Universitat Oberta de Catalunya, però que tot i això, es comprometien a buscar un espai al Districte per la proposta d’EOI.
Estem a maig, Hisenda ha fet de nou la campanya a l’Edifici i de la UOC continuem sense saber-ne res. Continuem esperant.
A tot això hi afegim l’espera d’un canvi en els òrgans de participació als Districtes per fer-los mes operatius que s’ha convertit en un mer procés de parvulari amb gomets i pinta i colorea inclosos. Un govern que s’ha ventat de noves maneres de fer política però que al final no ha tingut en un any voluntat de tirar endavant cap reforma que atorgui als òrgans de participació als Districte capacitats mes enllà de les deliberatives. N’esperàvem mes, continuàvem a l’espera.
Al Plenari de març la nostra proposta cercava posar fi definitivament a la situació de l’Espai30 a La Sagrera. Les entitats dels barri han de poder recuperar l’espai i que l’activitat cultural torni al barri en les millors condicions. En aquesta mateixa línia, al darrer plenari de maig la nostra proposició cercava aprofitar el potencial de les entitats culturals i teatrals del tots els barris del Districte per crear circuits culturals d’interrelació i que permetin crear dinàmiques col·laboratives entre aquestes entitats. Ambdues proposicions van ser aprovades per unanimitat. Seguim esperant noticies de la seva aplicació. Qui espera desespera.
El canvi d’any tampoc ha suposat cap canvi al Districte. Molts anuncis estrella, moltes grans idees, però que quan hi rasquem ens trobem que darrera del teló no hi ha res mes que bones voluntats, en el millor dels casos. En son exemple la pacificació del Carrer Gran de Sant Andreu, la reforma del mercat de Sant Andreu, la pacificació de la Meridiana o el, recentment anunciat, Pla de Barris. Totes propostes a estudiar amb deteniment però mancades, des del nostre punt de vista, d’ambició per situar el nord de la ciutat com a espai de centralitat de la ciutat.
Creiem que el govern d’Ada Colau, i de la regidora Laia Ortiz a Sant Andreu, han de deixar-se de bones intencions i paraules per revertir un greuge històric amb la ciutat oblidada. Els districtes del nord de la ciutat demanen un canvi en les polítiques de l’Ajuntament, un canvi que passa, sense dubte, per deixar de parlar de grans inversions en la Diagonal i les grans avingudes del sud de la ciutat i fer una aposta pels nostres barris i districtes. Un cop fet l’anàlisi, que tots podem compartir, cal posar-se a treballar perquè el districte de Sant Andreu deixi de sortir als diaris per parlar d’escletxa social i digital, d’atur de llarga durada, de baixos nivells de renda i estudis o de pobresa infantil. Per això es bàsic el Pla de barris que presenta el govern de BEC, n’estem d’acord, però creiem que cal apostar-hi més, cal abocar-hi més recursos i tenir en compte que si volem revertir una situació de desigualtats històriques, caldrà abocar la major part de la capacitat d’inversió de Barcelona, molt potent, de capital d’Estat europea, en els nostres barris.
Estem a finals de maig, ha passat un any i de tant esperar el que ens hem trobat es que al final el problema el teníem nosaltres. No havíem de mirar endavant, no havíem d’esperar el canvi real, sinó que havíem de mirar pel retrovisor i esperar amb un somriure a la cara la vinguda d’aquells que han governat la ciutat durant 32 anys i que ja fa anys que diem, i els seus resultats electorals així ho demostren, van esgotar el seu model.
Des d’ERC Sant Andreu no renunciarem al canvi real. No renunciem a treballar pels nostres barris amb ambició i rigor. S’ha acabat l’espera.
Amb el rigor que hem estat treballant per desentrellar el projecte de Trinitat Nord i els terrenys de la presó. Des d’ERC Sant Andreu seguirem treballant per trobar solucions als problemes dels nostres barris, amb humilitat però amb fermesa. La cessió dels terrenys de la presó per part de la Generalitat a l’Ajuntament per la construcció d’habitatge social es un gran pas per la Trinitat Vella. I no ho negarem, ens sentim partícips i ens enorgullim d’haver-hi posat el nostre petit gra de sorra.
Sempre hem dit que creiem que es podien fer les coses d’una altra manera. Ho seguim creient. Seguim treballant per fer-ho possible. El canvi real per Barcelona es possible.
Carlos R. Escuredo
Conseller Portaveu ERC Sant Andreu
