Notícia
Jordi Coronas repassa amb la militància gracienca l’actualitat municipal a Barcelona
Si el passat mes de març va ser la diputada Ester Capella qui va posar-nos al corrent dels últims moviments de la política espanyola, aquest dilluns 11 d’abril va ser el regidor Jordi Coronas qui va acostar-nos a l’actualitat municipal de Barcelona. No feia gaire (l’últim dimecres de març) que el casal d’ERC a Gràcia havia organitzat una jornada de formació municipal al Centre Cultural La Violeta oberta no només a amics i militants, sinó al públic en general, que va servir per acostar els assistents al funcionament de la política municipal al districte.
A la conversa de dilluns, Jordi Coronas va començar explicant els canvis que ha pogut observar al fer el salt, després de vuit anys com a conseller de districte, a l’Ajuntament de Barcelona. El primer és la magnitud de les coses, ja que tot sembla més gran, sobretot pel gran ressò mediàtic que l’envolta. També va destacar que no es para d’aprendre coses , ja que hi ha més contacte amb gent molt variada, amb moltes més entitats i amb nombroses comissions de diversos àmbits (Ecologia urbana, Turisme, Urbanisme...).
A la conversa de dilluns, Jordi Coronas va començar explicant els canvis que ha pogut observar al fer el salt, després de vuit anys com a conseller de districte, a l’Ajuntament de Barcelona. El primer és la magnitud de les coses, ja que tot sembla més gran, sobretot pel gran ressò mediàtic que l’envolta. També va destacar que no es para d’aprendre coses , ja que hi ha més contacte amb gent molt variada, amb moltes més entitats i amb nombroses comissions de diversos àmbits (Ecologia urbana, Turisme, Urbanisme...).
Pel que fa al govern de l’alcaldessa, Ada Colau, va fer notar que representa una esperança de canvi, tot i la seva relativa feblesa (11 regidors de 41) i les seves notables indefinicions, sobretot en l’àmbit nacional. Com a exemple va citar la moratòria de la normativa d’allotjaments turístics i va criticar que de moltes resolucions se n’han d’assabentar per la premsa. També va defensar la redacció d’un codi ètic municipal (que ERC va demanar el juliol passat) que reguli temes com les dietes o la contractació de familiars directes, mitjançant uns comitès no polítics amb una durada de sis anys i no de quatre com ara.
A continuació, Coronas va fer referència a alguns temes calents com els pressupostos, i a d’altres que després van tornar a sortir en el torn de preguntes, com mobilitat i contaminació atmosfèrica, les superilles i els manters, tema aquest que l’afecta directament en la seva tasca a l’ajuntament. Sobre el pressupost municipal va aclarir que no és exactament un de nou sinó una modificació de l’anterior, i va desmentir que el retard en la seva aprovació fos culpa d’ERC. Com a condicions per recolzar els comptes municipals destacava l’arribada del metro a la Zona Franca, i ara també desencallar el pla del tancament de la presó Model i de la Trinitat Vella, aquesta última per construir habitatges socials. No es va mostrar gaire optimista de poder tancar cap acord abans del 25 d’abril, cosa que suposaria no poder pagar als treballadors municipals. Tampoc veu clara l’entrada d’ERC al govern municipal, tot i que va revelar que molts regidors preferirien els republicans en lloc del PSC, amb qui Ada Colau ja té converses.
Obert el torn de preguntes, els assistents van insistir, entre d’altres, en el problema del manters. Com a president de la Taula de Ciutat per trobar respostes al conflicte del ‘top manta’, Coronas va confessar que “no sabia on em ficava”, per il·lustrar la dificultat i complexitat del problema. Va explicar que arriben a la península en pastera i que el 70% no tenen papers. Són la punta de l’iceberg de xarxes delictives que mouen molts diners i trafiquen amb productes falsificats. Sols per aquest fet no es pot pretendre, va explicar, convertir-ho en una activitat legal. Calcula que a Barcelona n’hi ha uns 400, i ja té demanada una reunió amb la tinenta d’alcaldessa de Drets Socials, Laia Ortiz, en què pensa proposar la creació de plans d’ocupació i projectes de cooperatives per regularitzar-los i buscar la manera de facilitar-los targetes de residència, sense deixar de perseguir la venda de productes il·legals. També es va preguntar si és una bona idea animar els manters a sortir al carrer a manifestar-se. Una dificultat afegida és que un manter amb papers passaria a ser un aturat més, i facilitar-li certs avantatges podria suposar un greuge respecte d’altres desempleats. Va destacar la nul·la col·laboració en aquest problema no tan sols entre municipis, sinó també entre la Guàrdia Urbana i els Mossos, i el quasi inexistent control dels contenidors que arriben al port amb mercaderies il·legals.
La mobilitat és un altre dels temes que més interessa la gent, des del tramvia a la contaminació de l’aire, el transport públic o les superilles. Tot i senyalar que per part d’ERC no hi ha oposició a la connexió del tramvia per la Diagonal, va advertir que l’obra no es podrà completar durant aquest mandat. Al ser un transport elèctric reduiria la contaminació, que ara per ara provoca, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 3.500 morts a l’any a Barcelona. Però no seria suficient, perquè caldria incentivar els vehicles no contaminants i suprimir la circulació d’uns 120.000 cotxes. Una altra aposta ‘revolucionària’ seria la creació de superilles, en les quals Barcelona podria ser un referent mundial (a Gràcia ja n’hi ha una). Coronas va afirmar que amb només vuit milions d’euros d’inversió bàsica es podrien fer superilles per tota la ciutat, amb carrers bucle de velocitat limitada, que a l’Eixample vindrien a ser pobles quadrats de 5.000 habitants. Pel que fa a les targetes de transport públic per a persones grans, va reconèixer que podrien prestar més serveis que ara, tot i que no és partidari de la seva gratuïtat completa.
Sobre el Programa d’Actuació Municipal (PAM), la sensació general és que no s’ha avançat gens, i així ho va reconèixer. Va lamentar que no hi hagi un document de partida i que es parli periòdicament de començar el pla de barris però mai de terminis. I per acabar, es va parlar del turisme i de la normativa de terrasses de bars i restaurants. Un dels principals problemes és que només hi ha 18 persones per fer inspeccions de terrasses, pisos il·legals i instal·lacions conflictives. La modificació poc raonada d’articles de la normativa i la seva moratòria fins al 2018 són proves de la gran patata calenta que s’ha trobat Ada Colau, que ha d’acabar amb l’actual desgavell tant sí com no amb una nova normativa. Aquesta hauria d’incloure, va dir, una revisió de punts conflictius com la utilització dels lavabos, els suplements per consumir a les terrasses i els horaris de tancament d’aquestes.
Jaume Martínez
Secretari Adjunt de Comunicació
A continuació, Coronas va fer referència a alguns temes calents com els pressupostos, i a d’altres que després van tornar a sortir en el torn de preguntes, com mobilitat i contaminació atmosfèrica, les superilles i els manters, tema aquest que l’afecta directament en la seva tasca a l’ajuntament. Sobre el pressupost municipal va aclarir que no és exactament un de nou sinó una modificació de l’anterior, i va desmentir que el retard en la seva aprovació fos culpa d’ERC. Com a condicions per recolzar els comptes municipals destacava l’arribada del metro a la Zona Franca, i ara també desencallar el pla del tancament de la presó Model i de la Trinitat Vella, aquesta última per construir habitatges socials. No es va mostrar gaire optimista de poder tancar cap acord abans del 25 d’abril, cosa que suposaria no poder pagar als treballadors municipals. Tampoc veu clara l’entrada d’ERC al govern municipal, tot i que va revelar que molts regidors preferirien els republicans en lloc del PSC, amb qui Ada Colau ja té converses.
Obert el torn de preguntes, els assistents van insistir, entre d’altres, en el problema del manters. Com a president de la Taula de Ciutat per trobar respostes al conflicte del ‘top manta’, Coronas va confessar que “no sabia on em ficava”, per il·lustrar la dificultat i complexitat del problema. Va explicar que arriben a la península en pastera i que el 70% no tenen papers. Són la punta de l’iceberg de xarxes delictives que mouen molts diners i trafiquen amb productes falsificats. Sols per aquest fet no es pot pretendre, va explicar, convertir-ho en una activitat legal. Calcula que a Barcelona n’hi ha uns 400, i ja té demanada una reunió amb la tinenta d’alcaldessa de Drets Socials, Laia Ortiz, en què pensa proposar la creació de plans d’ocupació i projectes de cooperatives per regularitzar-los i buscar la manera de facilitar-los targetes de residència, sense deixar de perseguir la venda de productes il·legals. També es va preguntar si és una bona idea animar els manters a sortir al carrer a manifestar-se. Una dificultat afegida és que un manter amb papers passaria a ser un aturat més, i facilitar-li certs avantatges podria suposar un greuge respecte d’altres desempleats. Va destacar la nul·la col·laboració en aquest problema no tan sols entre municipis, sinó també entre la Guàrdia Urbana i els Mossos, i el quasi inexistent control dels contenidors que arriben al port amb mercaderies il·legals.
La mobilitat és un altre dels temes que més interessa la gent, des del tramvia a la contaminació de l’aire, el transport públic o les superilles. Tot i senyalar que per part d’ERC no hi ha oposició a la connexió del tramvia per la Diagonal, va advertir que l’obra no es podrà completar durant aquest mandat. Al ser un transport elèctric reduiria la contaminació, que ara per ara provoca, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 3.500 morts a l’any a Barcelona. Però no seria suficient, perquè caldria incentivar els vehicles no contaminants i suprimir la circulació d’uns 120.000 cotxes. Una altra aposta ‘revolucionària’ seria la creació de superilles, en les quals Barcelona podria ser un referent mundial (a Gràcia ja n’hi ha una). Coronas va afirmar que amb només vuit milions d’euros d’inversió bàsica es podrien fer superilles per tota la ciutat, amb carrers bucle de velocitat limitada, que a l’Eixample vindrien a ser pobles quadrats de 5.000 habitants. Pel que fa a les targetes de transport públic per a persones grans, va reconèixer que podrien prestar més serveis que ara, tot i que no és partidari de la seva gratuïtat completa.
Sobre el Programa d’Actuació Municipal (PAM), la sensació general és que no s’ha avançat gens, i així ho va reconèixer. Va lamentar que no hi hagi un document de partida i que es parli periòdicament de començar el pla de barris però mai de terminis. I per acabar, es va parlar del turisme i de la normativa de terrasses de bars i restaurants. Un dels principals problemes és que només hi ha 18 persones per fer inspeccions de terrasses, pisos il·legals i instal·lacions conflictives. La modificació poc raonada d’articles de la normativa i la seva moratòria fins al 2018 són proves de la gran patata calenta que s’ha trobat Ada Colau, que ha d’acabar amb l’actual desgavell tant sí com no amb una nova normativa. Aquesta hauria d’incloure, va dir, una revisió de punts conflictius com la utilització dels lavabos, els suplements per consumir a les terrasses i els horaris de tancament d’aquestes.
Jaume Martínez
Secretari Adjunt de Comunicació
