Notícia
El Banc d’ADN o la ingent tasca per restaurar la memòria dels desapareguts de la Guerra Civil
Alfred Bosch agraeix la tasca del Banc d’ADN en una interessant xerrada organitzada per ERC Barcelona en col·laboració amb ERC Sarrià -Sant Gervasi al Centre Cívic Vil·la Florida (Bonanova) el passat divendres 27 de maig i que va reunir a un nodrit grup de persones.
per Mercè Amat
En una tarda de divendres de primavera però de clar ambient estiuenc, va tenir lloc una xerrada per presentar el Banc d’ADN que promou la recollida de dades i mostres per poder identificar en un futur les persones encara desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola de la mà dels impulsors d’aquesta necessària inicativa de memòria històrica.
Francesco Zagnoni, president d’ERC Sarrià - Sant Gervasi, va obrir l’acte i va presentar els ponents: Roger Heredia i Carme Barrot, impulsors del Banc d’ADN i Alfred Bosch, president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
A continuació es van projectar fragments del documental Camí d’un Protocol realitzat amb l’objectiu de difondre el Banc d’ADN i que recull testimonis de familiars de persones desaparegudes a la guerra Civil així com dels experts que s’encarreguen de recopilar les dades per tal de poder-les creuar, identificar restes, valorar-les i validar-les.
Un cop contextualitzat el tema, Roger Heredia, familiar d’una persona desapareguda i una de les cares visibles de la iniciativa, va explicar que el Banc d’ADN és una iniciativa cívica que treballa en col·laboració amb la Universitat de Barcelona que neix fruit de la manca de reconeixement a les víctimes i el poc que s’ha fet des de les instàncies polítiques. Heredia que s’ha avançat ben poc des de l’aprovació de la Llei de Memòria Història, de 2007, del govern Zapatero i de la Llei de Fosses, de 2009, del Parlament de Catalunya, segons la qual la Generalitat és la responsable de la recerca documental i registral de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, de la localització de restes i, si s’escau, de la seva recuperació i identificació. El ponent va destacar que a Catalunya s’han fet avenços en els aspectes més simbòlics de reconeixement i restitució, i poc o gens en matèria de fosses.
Heredia va explicar que fins ara s’han obert a l’estat unes 400 fosses i que en resten més de 3.000 per obrir. També va aportar dades molt reveladores com ara que les 377 que s’han marcat a Catalunya, cap es troba a la zona de l’Ebre ni a la Terra Alta, indrets on, pels episodis històrics que s’hi van viure, sembla difícil imaginar que no n’hi hagi. Dades com aquestes posen de manifest la feina que encara resta per fer. Heredia va explicar com no només són els familiars de les víctimes, i aquelles persones amb consciència de la memòria històrica els que reivindiquen que es treballi amb més determinació per la memòria històrica. La comissió de Drets Humans de Nacions Unides que, després d’una visita a l’Estat el 2013, va fer una llista de gairebé un centenar de recomanacions en aquesta matèria a les quals l’Estat encara no ha respost.
Pel que fa al govern català, el ponent va destacar que amb el nou mandat hi ha més interès per involucrar-se i donar suport a la iniciativa del Banc d’ADN. Així mateix, un dictamen del Síndic de Greuges avala la necessitat que la Generalitat s’hi impliqui. Heredia va subratllar que recollir una mostra d’ADN costa 150 €, i explica que el finançament no és el problema més important, ja que el projecte del banc és assequible: és una mera qüestió de voluntat i prioirtats.
Per la seva banda, Carme Barrot, responsable del Laboratori de Genètica Forense i fundadora del Banc d'ADN de la UB, institució que des del principi ha donat suport institucional al projecte, va entrar en aspectes més tècnics relatius a l’obtenció i de tractament les mostres, com es guarden i es custodien. També va explicar la cursa contrarellotge que suposa la recollida de mostres: resulten més útils les que són de familiars directes de la persona desapareguda, com més llunyà és el parentiu, més mostres calen perquè es puguin creuar dades.
Carme Barrot va descriure la magnitud de la tasca que té al davant el Banc d’ADN, però considera que no per això cal aturar-se: «si no ho intentem, no podrem trobar cap persona». Va explicar la importància d’obtenir tanta informació com sigui possible de la persona desapareguda: mostres de germans (sobretot), fills, l’arbre genealògic, dades sobre l’última ubicació coneguda de la persona… Una feina laboriosa, però que ha de portar a poder identificar a les persones que es trobin en les fosses, quan la Generalitat vagi atorgant el permís per obri-les i, en definitiva, a restaurar la seva memòria. Durant la seva exposició, Carme Barrot va destacar que «els familiars són els que ens han donat la força per continuar», així mateix, va explicar que «encara hi ha gent que té por» i que així li ho transmeten quan acudeixen a extreure’s la mostra que el laboratori tractarà.
Fins ara, es compta amb 116 mostres que haurien de permetre identificar 87 desapareguts (n’hi ha 4.700!), així doncs, cal anar fent créixer el Banc i per això va fer una crida que tothom que tingui un familiar desaparegut, s’hi adreci.
Alfred Bosch va tancar l’acte agraint la tasca imprescindible del Banc d’ADN i recordant que ens trobem amb temps de descompte. Els familiars més directes dels desapareguts, per raó d’edat, van morint i per tant, a poc a poc l’element emotiu anirà decaient. Cal, doncs, actuar per poder fer realitat la restitució de la memòria de les víctimes. És un deure ètic amb els familiars però també amb el país en general.
El president del Grup Municipal va fer referència a les diferències que, en matèria de memòria històrica, hi ha entre Argentina i l’Estat espanyol. De fet, va recordar, és gràcies al Dret Internacional, que és a Argentina on s’ha assumit la investigació dels crims del franquisme i és en aquest marc que es va incorporar una peça separada, impulsada per ERC amb Joan Tardà al capdavant, relativa a l’afusellament del President Lluís Companys, 45 alcaldes republicans i dos diputats.
Així mateix, va fer una repassada a les iniciatives que ha impulsat a l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la memòria històrica: com ara la revisió del nomenclàtor per treure’n els elements borbònics o l’acord per recuperar la memòria d’Hilari Salvador, alcalde republicà de Barcelona entre 1937 i 39, entre d’altres.
També va subratllar que encara ara, entre els papers de Salamanca pendents de retorn, hi ha els arxius de l’època republicana, de molts municipis entre els quals Barcelona.
La lluita contra la desmemòria encara té moltes qüestions per resoldre tal com també va quedar de manifest en el torn obert de paraules. En diverses intervencions, com ara la de l’historiador Pep Cruanyes, assistent a l’acte, es va reiterar la necessitat que té el país de restituir la memòria dels que no han tingut veu ni reconeixement. L’actualitat també va dur a comentar la consulta sobre el monument franquista de Tortosa, i es va comentar la importància de no ser ambigus i, per tant, retirar els símbols feixistes.
El nou país que volem construir és un país que és crític amb la història, vetlla per la memòria col·lectiva i té un compromís profund amb els valors democràtics.
per Mercè Amat
En una tarda de divendres de primavera però de clar ambient estiuenc, va tenir lloc una xerrada per presentar el Banc d’ADN que promou la recollida de dades i mostres per poder identificar en un futur les persones encara desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola de la mà dels impulsors d’aquesta necessària inicativa de memòria històrica.
Francesco Zagnoni, president d’ERC Sarrià - Sant Gervasi, va obrir l’acte i va presentar els ponents: Roger Heredia i Carme Barrot, impulsors del Banc d’ADN i Alfred Bosch, president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
A continuació es van projectar fragments del documental Camí d’un Protocol realitzat amb l’objectiu de difondre el Banc d’ADN i que recull testimonis de familiars de persones desaparegudes a la guerra Civil així com dels experts que s’encarreguen de recopilar les dades per tal de poder-les creuar, identificar restes, valorar-les i validar-les.
Un cop contextualitzat el tema, Roger Heredia, familiar d’una persona desapareguda i una de les cares visibles de la iniciativa, va explicar que el Banc d’ADN és una iniciativa cívica que treballa en col·laboració amb la Universitat de Barcelona que neix fruit de la manca de reconeixement a les víctimes i el poc que s’ha fet des de les instàncies polítiques. Heredia que s’ha avançat ben poc des de l’aprovació de la Llei de Memòria Història, de 2007, del govern Zapatero i de la Llei de Fosses, de 2009, del Parlament de Catalunya, segons la qual la Generalitat és la responsable de la recerca documental i registral de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, de la localització de restes i, si s’escau, de la seva recuperació i identificació. El ponent va destacar que a Catalunya s’han fet avenços en els aspectes més simbòlics de reconeixement i restitució, i poc o gens en matèria de fosses.
Heredia va explicar que fins ara s’han obert a l’estat unes 400 fosses i que en resten més de 3.000 per obrir. També va aportar dades molt reveladores com ara que les 377 que s’han marcat a Catalunya, cap es troba a la zona de l’Ebre ni a la Terra Alta, indrets on, pels episodis històrics que s’hi van viure, sembla difícil imaginar que no n’hi hagi. Dades com aquestes posen de manifest la feina que encara resta per fer. Heredia va explicar com no només són els familiars de les víctimes, i aquelles persones amb consciència de la memòria històrica els que reivindiquen que es treballi amb més determinació per la memòria històrica. La comissió de Drets Humans de Nacions Unides que, després d’una visita a l’Estat el 2013, va fer una llista de gairebé un centenar de recomanacions en aquesta matèria a les quals l’Estat encara no ha respost.
Pel que fa al govern català, el ponent va destacar que amb el nou mandat hi ha més interès per involucrar-se i donar suport a la iniciativa del Banc d’ADN. Així mateix, un dictamen del Síndic de Greuges avala la necessitat que la Generalitat s’hi impliqui. Heredia va subratllar que recollir una mostra d’ADN costa 150 €, i explica que el finançament no és el problema més important, ja que el projecte del banc és assequible: és una mera qüestió de voluntat i prioirtats.
Per la seva banda, Carme Barrot, responsable del Laboratori de Genètica Forense i fundadora del Banc d'ADN de la UB, institució que des del principi ha donat suport institucional al projecte, va entrar en aspectes més tècnics relatius a l’obtenció i de tractament les mostres, com es guarden i es custodien. També va explicar la cursa contrarellotge que suposa la recollida de mostres: resulten més útils les que són de familiars directes de la persona desapareguda, com més llunyà és el parentiu, més mostres calen perquè es puguin creuar dades.
Carme Barrot va descriure la magnitud de la tasca que té al davant el Banc d’ADN, però considera que no per això cal aturar-se: «si no ho intentem, no podrem trobar cap persona». Va explicar la importància d’obtenir tanta informació com sigui possible de la persona desapareguda: mostres de germans (sobretot), fills, l’arbre genealògic, dades sobre l’última ubicació coneguda de la persona… Una feina laboriosa, però que ha de portar a poder identificar a les persones que es trobin en les fosses, quan la Generalitat vagi atorgant el permís per obri-les i, en definitiva, a restaurar la seva memòria. Durant la seva exposició, Carme Barrot va destacar que «els familiars són els que ens han donat la força per continuar», així mateix, va explicar que «encara hi ha gent que té por» i que així li ho transmeten quan acudeixen a extreure’s la mostra que el laboratori tractarà.
Fins ara, es compta amb 116 mostres que haurien de permetre identificar 87 desapareguts (n’hi ha 4.700!), així doncs, cal anar fent créixer el Banc i per això va fer una crida que tothom que tingui un familiar desaparegut, s’hi adreci.
Alfred Bosch va tancar l’acte agraint la tasca imprescindible del Banc d’ADN i recordant que ens trobem amb temps de descompte. Els familiars més directes dels desapareguts, per raó d’edat, van morint i per tant, a poc a poc l’element emotiu anirà decaient. Cal, doncs, actuar per poder fer realitat la restitució de la memòria de les víctimes. És un deure ètic amb els familiars però també amb el país en general.
El president del Grup Municipal va fer referència a les diferències que, en matèria de memòria històrica, hi ha entre Argentina i l’Estat espanyol. De fet, va recordar, és gràcies al Dret Internacional, que és a Argentina on s’ha assumit la investigació dels crims del franquisme i és en aquest marc que es va incorporar una peça separada, impulsada per ERC amb Joan Tardà al capdavant, relativa a l’afusellament del President Lluís Companys, 45 alcaldes republicans i dos diputats.
Així mateix, va fer una repassada a les iniciatives que ha impulsat a l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la memòria històrica: com ara la revisió del nomenclàtor per treure’n els elements borbònics o l’acord per recuperar la memòria d’Hilari Salvador, alcalde republicà de Barcelona entre 1937 i 39, entre d’altres.
També va subratllar que encara ara, entre els papers de Salamanca pendents de retorn, hi ha els arxius de l’època republicana, de molts municipis entre els quals Barcelona.
La lluita contra la desmemòria encara té moltes qüestions per resoldre tal com també va quedar de manifest en el torn obert de paraules. En diverses intervencions, com ara la de l’historiador Pep Cruanyes, assistent a l’acte, es va reiterar la necessitat que té el país de restituir la memòria dels que no han tingut veu ni reconeixement. L’actualitat també va dur a comentar la consulta sobre el monument franquista de Tortosa, i es va comentar la importància de no ser ambigus i, per tant, retirar els símbols feixistes.
El nou país que volem construir és un país que és crític amb la història, vetlla per la memòria col·lectiva i té un compromís profund amb els valors democràtics.
