Elisenda Alamany critica l’abstenció socialista i els acusa de “falta de coratge” en un moment d’ascens de l’extrema dreta i afirma que la proposició dels republicans és un exercici de “reparació de les víctimes”

L’endemà del 50è aniversari de la mort al llit del dictador Francisco Franco, Esquerra Republicana ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona mostri el seu compromís per reparar les “ferides del franquisme” que continuen vigents a la ciutat i al país. “Ha passat mig segle, però bona part de les víctimes de la repressió franquista i les seves famílies esperen reparació”, ha dit la presidenta del grup municipal republicà, Elisenda Alamany, assegurant que aquest fet demostra que el franquisme “no va morir del tot, i per això no ens queda més remei que parlar-ne”.
 
El text, aprovat amb els vots a favor d’Esquerra, Junts i Barcelona en Comú, planteja una bateria de mesures per tal de reparar les víctimes i exigir compensacions a l’Estat. El grup socialista s’ha abstingut, el que ha despertat les crítiques d’Alamany, acusant-los de “falta de compromís i de coratge” i advertint que en un moment d’ascens de l’extrema dreta “la tebior i l’equidistància no són una opció”.
 
Entre les mesures més destacades de la proposició s’inclou que l’actual Prefectura de Via Laietana deixi de ser una comissaria i es transformi en un espai de memòria. Alamany l’ha qualificat de “símbol de la repressió franquista a Barcelona” i s’ha preguntat si algú consideraria normal que a Alemanya la seva policia “operés a les antigues oficines de la Gestapo” o la francesa a un edifici que hagués estat fer servir “per deportar infants jueus o torturar resistents”.
 
Altres qüestions que inclou el text són el suport de l’Ajuntament a que la Presó de Dones de la Trinitat esdevingui Bé Cultural d’Interès Nacional com reclamen diverses entitats, la restitució immediata de tota la documentació municipal espoliada pel règim, el lliurament dels certificats de nul·litat de les sentències franquistes a totes les víctimes i famílies que ho han sol·licitat o la rehabilitació i reparació de tots els treballadors municipals represaliats. També hi apareix la restitució dels béns i drets confiscats pel règim.
 
“El debat no es entre oblidar o fer memòria. És fer justícia amb la memòria, perquè fer memòria no és cap una imposició, sinó que és un deure”, ha conclòs Alamany.