Han passat 76 anys des de l'adopció de la Declaració Universal dels Drets Humans, redactada per representants de diversos orígens culturals i jurídics de tots els racons del món, on s'afirma que tota persona té dret a drets i llibertats humanes sense distinció de cap mena.

El Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial se celebra el 21 de març de cada any. Aquest dia, en 1960, la policia va obrir foc i va matar a 69 persones en una manifestació pacífica en Sharpeville, Sud-àfrica contra la llei de passades de l'apartheid. La Resolució 2142 (XXI) de l'Assemblea General de l'ONU, adoptada el 26 d'octubre de 1966, va proclamar el 21 de març Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. En proclamar-ho va instar la comunitat internacional a redoblar els seus esforços per a eliminar totes les formes de discriminació racial.

La Resolució més recent de l'Organització de les Nacions Unides, aprovada per l'Assemblea General el 18 de desembre de 2019, Alarmada per l'augment del discurs de l'odi en el món, que constitueix una incitació a la discriminació racial, l'hostilitat i la violència, Alarmada davant la propagació en moltes parts del món de moviments extremistes i racistes de diversa índole, basats en ideologies que pretenen promoure programes nacionalistes i de dretes, així com la superioritat racial, fa una crida mundial per a l'adopció de mesures concretes per l'eliminació total del racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i
les formes connexes d'intolerància i per a l'aplicació.

Els esforços de l'ONU i de la implementació del Programa d'Acció de Durban (DPAD) que proposa mesures concretes per a combatre el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i les formes connexes d'intolerància, a tot el món, no han pogut parar el notable creixement de l'extrema dreta en diversos països del món davant la freda indiferència i poc interès dels governs a invertir en programes eficients en educació cívica-ciutadana, on s'eduqui als individus basant-se en el respecte i la tolerància entre els éssers humans.

Als països on la migració ha crescut de manera substancial, les diferències marcades per l'origen, raça, cultura estan molt marcades; addicionalment, el sistema ha creat una barrera que impedeix a les persones d'origen migrant, racialitzades, o simplement diferents del que es considera "dins de la norma" accedir educació i treball de qualitat.

A Catalunya coexistim amb abismals diferències entre els éssers humans blancs i els qui no ho són. La discriminació crea més pobresa i l'accés a una vida digna per a les persones discriminades és desesperançador. Conformem una societat racista i discriminatòria i evadim el fet que som racistes, perquè és políticament incorrecte; malgrat això, la manera com actuem en el dia a dia (de manera conscient o inconscient), la forma en què verbalitzem i normalitzem uns certs comportaments, és racista. Justifiquem el nostre comportament acusant les víctimes de racisme amb frases com ara: "No és per a tant"; "Són ells els qui no s'integren"; ""No li hem donat el treball (o l'ascens) perquè no compleix els requisits o no està ben preparat."; "Ets una dona forta i treballadora (en referir-se a les dones negres; mai diuen "Ets intel·ligent i culta"); entre molts altres.

Les nostres lleis migratòries i la nostra visió del món des de l'eurocentrisme colonialista ens manté cecs a la realitat i ens impedeix avançar com a societat integradora on tots els ciutadans gaudeixen dels mateixos drets.
Els nostres prejudicis en fan creure que les persones no blanques són incapaços, que no són prou intel·ligents i dubtem de les seves competències per ocupar càrrecs d'alta responsabilitat i poder.

Les pressions estètiques el màrqueting de la bellesa estereotipada, discrimina reiteradament i maliciosament éssers humans racialitzats, especialment les dones. Els mitjans de comunicació anul·len les persones racialitzades i les poques oportunitats on es fan visibles és en rols extremadament estereotipats o aquells on es ridiculitza els seus orígens, cultura, accent, ètnia.
A les escoles la discriminació comença des de molt petits, perquè els nens i nenes repeteixen el comportament racista dels seus pares i tutors. El percentatge de mestres i docents racialitzats és ínfim, cosa que fa més difícil la integració i la immersió sociocultural.
El 10 d'octubre de 2023 la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme del Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar el conjunt de 70 mesures per a la transformació social i institucional que integren el Compromís del Govern de la Generalitat per un país lliure de racisme.

Aquestes 70 mesures han estat engendrades des d'un estudi seriós, pioner, únic, legítim, lícit, equitatiu amb un objectiu molt clar: Millorar la vida de totes les persones en igualtat de drets i oportunitats en el seu dia a dia, sense cap mena de discriminació.
El pla d'acció aborda el racisme de manera transversal i recull les accions específiques que tots els departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya s'han de comprometre per a dur a terme abans d'acabar el 2024.

Encara queda molt per aconseguir canvis significatius perquè els individus dins de la nostra societat pensin i actuïn de manera transversal, progressista, antiracista, no discriminatòria, i de bé comú, on tots els éssers humans gaudeixin lliurement dels mateixos drets i la igualtat deixi de ser una paraula reiteradament escrita i esmentada com un anhel i passi a ser la norma general.

Xiomara Peña Pérez
Secretaria Ciutadania
Executiva Permanent Barcelona