Notícia
Missió Catalana d'Observació Electoral Colòmbia 2022.
Ponent: Xavier Cutillas, president de l'Associació Catalana per la Pau. Militant al nostre casal, observador internacional a les eleccions de Colòmbia de 2022, empresari de l'àmbit de les arts gràfiques, vinculat a la solidaritat i la cooperació internacional des de la dècada dels 90.
"La pau és una aspiració irrenunciable que s'ha d'encarar des d'una mirada política i social àmplia i des de l'anàlisi de les causes que conformen la desigualtat i la injustícia."
Avui, presencialment i per videoconferencia, hem pogut assistir a un debat i xerrada amb el nostre company que ens ha parlat de les eleccions presidencials de Colòmbia 2022 on ell va formar part de la missió d'observadors internacionals.
Al principi ens ha fet una extensa introducció històrica del que ha estat Colòmbia els darrers anys destacant d'entrada que per fi el candidat de l'esquerra ha arribat viu a les eleccions per primer cop en molts anys, ja que darrerament tots havien estat assassinats, per això ha iniciat el debat afirmant que "Tot ha anat i acabat bé".
Ens ha parlat de les negociacions entre les FARC i els diferents governs de la nació per posar fi a una guerra que venia des de 1964, i els diversos intents i taules de diàleg establerts entre les guerrilles i el govern.
Ha destacat que Colòmbia es considerada una democràcia on es vota, però sense perdre de vista el seu caràcter militaritzat, i és que, per exemple, sota la presidència d'Alvaro Uribre entre 2002 i 2010, es va donar carta blanca als militars, autors de gran quantitat de crims i assassinats de ciutadans.
Ha remarcat l'acord final de pau de Cartagena de 2016 amb el Govern de Juan Manuel Santos després d'unes negociacions que van començar quatre anys abans a L'Havana, després de mig segle de conflicte, i que el poble colombià va rebutjar en un plebiscit no vinculant, que però va deixar oberta la necessitat de trobar una solució.
Al parlar de Colòmbia ha destacat que es tracta d'una nació molt gran amb molta població concentrada en grans ciutats, i amb grans territoris verges on era molt difícil guanyar una guerra, cosa que va fer veure la necessitat de trobar una solució.
L'any 2018 va guanyar les eleccions presidencials Ivan Duque, un altre cop el candidat de la dreta, que va parar el procés, però les mobilitzacions principalment estudiantils de 2019, l'aparició de la covid-19 l'any 2020, que va causar estralls en una sanitat molt frágil, i l'aturada nacional de 2021, entre altres causes, van abonar el camí de la victòria d'un candidat de l'esquerra no radical com és Gustavo Petro.
Xavier Cutillas ens ha explicat com ha estat la seva experiència en aquesta missió d'observació electoral en la primera volta, formada per més de 500 persones de què 35 membres de la Taula de Colòmbia conformaven la Missió Catalana d'Observació Electoral, la qual era integrada per persones tècniques municipals, regidores i diputades. En aquesta primera volta de les presidencials va guanyar Gustavo Petro amb el 40,34% dels vots, sense arribar a la majoria absoluta. Va obtenir aquesta majoria en la segona volta, amb el 50,44% dels vots, gràcies a la participació més gran de la ciutadania que es va adonar que amb el seu esforç i assistència tenia la possibilitat de derrotar la dreta, representada per Rodolfo Hernández el qual va obtenir el 47,31% dels vots.
Ens ha contat com executen la tasca d'observació destacant que en aquest cas es van repartir en sis grups dels quals un es va quedar a Bogotà i els altres van viatjar a diferents regions, en municipis en els quals la cooperació catalana ja hi havia treballat i on històricament han patit un alt grau de conflictivitat i risc de frau, a diferència d'altres cops on es quedaven majoritàriament a la capital. Ha ressaltat que la seva actuació no consisteix a contar els vots sinó fer arribar el missatge que són allí i estar pendents de les denúncies de frau que puguin haver-hi tant als col·legis com als llocs de recompte.
També ens ha esplicat que ha estat testimoni de la compra d'alguns vots, practica relativament habitual donat el mètode de vot existent en el país on es pot demostrar qui s'ha votat fent una foto del candidat marcat en la papereta, ja que només se'n dona una per votant. Però tot i això, el número d'irregularitats detectades no ha estat massa gran, en part també gràcies a la presència dels apoderats o testimonis electorals locals i el seu esforç.
Ha destacat que ha pogut fer la seva feina sense gaires problemes tot i algunes dificultats per acreditar-se, conscient que les forces de seguretat, a les quals sempre es presentava per informar de la seva condició, no solien ser partidàries del candidat que prensaven que tenia les simpaties dels observadors.
Ens ha parlat també de l'actual president, Gustavo Petro, economista de professió, líder de la coalició política Pacto Histórico, considerat de centreesquerra, exguerriller que va pertànyer a l'organització revolucionària "Movimiento 19 de Abril". Va participar en un acord de pau l'any 1990, cosa que va representar l'inici de la seva carrera política, arribant a ser alcalde de Bogotà, que es presentava amb la idea de reduir les desigualtats existents.
Ha estat un debat molt interessant, qualificat per un company d'autèntic màster de la situació a Colòmbia, en què hem pogut conèixer el moment històric del país i la tasca que desenvolupen els observadors internacionals contra el frau electoral en general. En aquest cas en concret es temia fos molt intens així que va contribuir a donar garanties al procés i a facilitar-ne la participació.
"La pau és una aspiració irrenunciable que s'ha d'encarar des d'una mirada política i social àmplia i des de l'anàlisi de les causes que conformen la desigualtat i la injustícia."
Avui, presencialment i per videoconferencia, hem pogut assistir a un debat i xerrada amb el nostre company que ens ha parlat de les eleccions presidencials de Colòmbia 2022 on ell va formar part de la missió d'observadors internacionals.
Al principi ens ha fet una extensa introducció històrica del que ha estat Colòmbia els darrers anys destacant d'entrada que per fi el candidat de l'esquerra ha arribat viu a les eleccions per primer cop en molts anys, ja que darrerament tots havien estat assassinats, per això ha iniciat el debat afirmant que "Tot ha anat i acabat bé".
Ens ha parlat de les negociacions entre les FARC i els diferents governs de la nació per posar fi a una guerra que venia des de 1964, i els diversos intents i taules de diàleg establerts entre les guerrilles i el govern.
Ha destacat que Colòmbia es considerada una democràcia on es vota, però sense perdre de vista el seu caràcter militaritzat, i és que, per exemple, sota la presidència d'Alvaro Uribre entre 2002 i 2010, es va donar carta blanca als militars, autors de gran quantitat de crims i assassinats de ciutadans.
Ha remarcat l'acord final de pau de Cartagena de 2016 amb el Govern de Juan Manuel Santos després d'unes negociacions que van començar quatre anys abans a L'Havana, després de mig segle de conflicte, i que el poble colombià va rebutjar en un plebiscit no vinculant, que però va deixar oberta la necessitat de trobar una solució.
Al parlar de Colòmbia ha destacat que es tracta d'una nació molt gran amb molta població concentrada en grans ciutats, i amb grans territoris verges on era molt difícil guanyar una guerra, cosa que va fer veure la necessitat de trobar una solució.
L'any 2018 va guanyar les eleccions presidencials Ivan Duque, un altre cop el candidat de la dreta, que va parar el procés, però les mobilitzacions principalment estudiantils de 2019, l'aparició de la covid-19 l'any 2020, que va causar estralls en una sanitat molt frágil, i l'aturada nacional de 2021, entre altres causes, van abonar el camí de la victòria d'un candidat de l'esquerra no radical com és Gustavo Petro.
Xavier Cutillas ens ha explicat com ha estat la seva experiència en aquesta missió d'observació electoral en la primera volta, formada per més de 500 persones de què 35 membres de la Taula de Colòmbia conformaven la Missió Catalana d'Observació Electoral, la qual era integrada per persones tècniques municipals, regidores i diputades. En aquesta primera volta de les presidencials va guanyar Gustavo Petro amb el 40,34% dels vots, sense arribar a la majoria absoluta. Va obtenir aquesta majoria en la segona volta, amb el 50,44% dels vots, gràcies a la participació més gran de la ciutadania que es va adonar que amb el seu esforç i assistència tenia la possibilitat de derrotar la dreta, representada per Rodolfo Hernández el qual va obtenir el 47,31% dels vots.
Ens ha contat com executen la tasca d'observació destacant que en aquest cas es van repartir en sis grups dels quals un es va quedar a Bogotà i els altres van viatjar a diferents regions, en municipis en els quals la cooperació catalana ja hi havia treballat i on històricament han patit un alt grau de conflictivitat i risc de frau, a diferència d'altres cops on es quedaven majoritàriament a la capital. Ha ressaltat que la seva actuació no consisteix a contar els vots sinó fer arribar el missatge que són allí i estar pendents de les denúncies de frau que puguin haver-hi tant als col·legis com als llocs de recompte.
També ens ha esplicat que ha estat testimoni de la compra d'alguns vots, practica relativament habitual donat el mètode de vot existent en el país on es pot demostrar qui s'ha votat fent una foto del candidat marcat en la papereta, ja que només se'n dona una per votant. Però tot i això, el número d'irregularitats detectades no ha estat massa gran, en part també gràcies a la presència dels apoderats o testimonis electorals locals i el seu esforç.
Ha destacat que ha pogut fer la seva feina sense gaires problemes tot i algunes dificultats per acreditar-se, conscient que les forces de seguretat, a les quals sempre es presentava per informar de la seva condició, no solien ser partidàries del candidat que prensaven que tenia les simpaties dels observadors.
Ens ha parlat també de l'actual president, Gustavo Petro, economista de professió, líder de la coalició política Pacto Histórico, considerat de centreesquerra, exguerriller que va pertànyer a l'organització revolucionària "Movimiento 19 de Abril". Va participar en un acord de pau l'any 1990, cosa que va representar l'inici de la seva carrera política, arribant a ser alcalde de Bogotà, que es presentava amb la idea de reduir les desigualtats existents.
Ha estat un debat molt interessant, qualificat per un company d'autèntic màster de la situació a Colòmbia, en què hem pogut conèixer el moment històric del país i la tasca que desenvolupen els observadors internacionals contra el frau electoral en general. En aquest cas en concret es temia fos molt intens així que va contribuir a donar garanties al procés i a facilitar-ne la participació.
