Notícia
Ucraïna: El repte i l'oportunitat de l'acollida a Catalunya.
Els companys i companyes d'ERC de Sants-Montjuïc avui des de casa i des del casal hem assistit a una videoconferència telemàtica organitzada per la Federació de Barcelona amb la plataforma Zoom.
Hem parlat amb Georgina Oliva i Peña, secretària general d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya i Elisenda Alemany, regidora d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, que ens han explicat la seva visió de l'arribada de refugiats des del seu àmbit. La conferència ha sigut moderada per Anna Nebreda, secretària general d'Esquerra Republicana-Barcelona.
Elisenda Alamany, com a membre d'un partit que no és al govern de l'Ajuntament i des de la seva perspectiva, ha il·lustrat la situació de la ciutat de Barcelona: el dia d'avui hi ha unes 5.700 persones refugiades procedents d'Ucraïna allotjades a la ciutat a través de Creu Roja, a més hi ha les que ho han fet pel seu conte, tenim uns 250 nens escolaritzats en diferents barris i les quantitats que van en augment.
També ens ha parlat dels òrgans de coordinació i de les xarxes internacionals on participem.
Respecte a la feina feta per ERC ha destacat la coordinació amb les cambres, amb el govern de la Generalitat i el Fons Català de Cooperació, també ens ha parlat de les visites a entitats ucraïneses, de la recepció de peticions diverses per part de la ciutadania i de les reunions amb grups municipals, entre altres.
Georgina Oliva ens ha parlat des del punt de vista de la Generalitat de Catalunya.
Per començar ens ha indicat que a Catalunya abans de la guerra hi vivien 23.619 persones ucraïneses, o sigui que Catalunya era una de les regions d’Europa que més ciutadans d'aquesta nacionalitat tenia. Amb la guerra aquesta comunitat ha crescut molt. Se sap que fins ara només a Barcelona hi vivien habitualment unes 5.012 persones que provenien d’Ucraïna. Aquesta quantitat ens pot donar una idea del nombre de persones relacionades amb elles que poden acabar venint, destacant que ahir estaven registrades 17.148 persones refugiades, cosa que representa gairebé el 50% de tot l'estat espanyol.
Ens ha explicat què fem des de la Generalitat de Catalunya per totes aquestes persones que estan venint a refugiar-se de la guerra, i és que, tot i ser una competència autonòmica, l'estat no l'ha desenvolupada ni hi ha destinat recursos per implementar-la, la qual cosa fa que tot plegat sigui més complex.
La Generalitat, doncs, al final s'ha avançat i mobilitzat amb rapidesa, ja que per autocar, tren o avió arriben grans quantitats de persones diàriament que precisen atenció, especialment aquelles que no disposen de coneguts o familiars: per això s'ha instal·lat un espai de rebuda i atenció a la Fira de Barcelona. La idea és que tots surtin d'allí amb el certificat de protecció internacional que els dona permís de treball i targeta de la Seguretat Social, cosa que, per una altra banda, crea un greuge comparatiu amb altres persones.
Des de la Generalitat de Catalunya estem treballant amb la Creu Roja per la ubicació de persones que no tenen on anar, mitjançant la cerca d'hotels, ara ja arreu del territori, amb la finalitat de distribuir la gent per tot Catalunya, donada la situació de col·lapse que ja es viu a Barcelona.
A la Fira hem instal·lat un estand, molt abans que el mateix Ajuntament, per informar i ajudar en tot el que necessitin i precisin els que hi van arribant. Hem de pensar que és molt alt el nombre de circumstàncies i situacions que requereixen el nostre suport, tot plegat, sense perdre de vista la perspectiva de gènere i situacions de violència masclista, de tràfic de persones i amb la preservació de tots els drets, destacant els de persones LGTBI.
També ens ha parlat de les dificultats que ens estem trobant i, entre les clàssiques referents a aquestes situacions, ressalta les derivades de la centralització de l'estat espanyol o la coordinació amb el govern municipal.
Ens ha parlat de quant costa treballar amb la solidaritat espontània, a més s'ha comprovat que alguns cops obre la porta al tràfic de persones ja que, no hem d'oblidar, la majoria de refugiats són dones i nens o persones grans.
Per acabar i sobre el que podem fer ha destacat 4 punts:
-Canalitzar la solidaritat, destacant que el millor són els donatius en diners.
-Organitzar mentories lingüístiques, cosa que s'està estudiant amb Òmnium.
-Cooperar amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per organitzar les cessions d'immobles de particulars, essencialment segones residencies no ocupades, destinats a aquestes persones.
-Organitzar acolliments particulars, però això comporta certa problemàtica donat el risc que les persones acollides puguin caure en males mans.
Ha estat un debat molt interessant on hem pogut conèixer de primera mà tot el que estem fent per aquestes persones, el repte i l'oportunitat que aquesta acollida pugui ser per a tothom i és que considerem necessari que es facilitin les mateixes oportunitats a tots i totes, tant a les persones procedents d'Ucraïna com a les persones residents a territori espanyol que es troben en situació administrativa irregular.
Hem parlat amb Georgina Oliva i Peña, secretària general d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya i Elisenda Alemany, regidora d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, que ens han explicat la seva visió de l'arribada de refugiats des del seu àmbit. La conferència ha sigut moderada per Anna Nebreda, secretària general d'Esquerra Republicana-Barcelona.
Elisenda Alamany, com a membre d'un partit que no és al govern de l'Ajuntament i des de la seva perspectiva, ha il·lustrat la situació de la ciutat de Barcelona: el dia d'avui hi ha unes 5.700 persones refugiades procedents d'Ucraïna allotjades a la ciutat a través de Creu Roja, a més hi ha les que ho han fet pel seu conte, tenim uns 250 nens escolaritzats en diferents barris i les quantitats que van en augment.
També ens ha parlat dels òrgans de coordinació i de les xarxes internacionals on participem.
Respecte a la feina feta per ERC ha destacat la coordinació amb les cambres, amb el govern de la Generalitat i el Fons Català de Cooperació, també ens ha parlat de les visites a entitats ucraïneses, de la recepció de peticions diverses per part de la ciutadania i de les reunions amb grups municipals, entre altres.
Georgina Oliva ens ha parlat des del punt de vista de la Generalitat de Catalunya.
Per començar ens ha indicat que a Catalunya abans de la guerra hi vivien 23.619 persones ucraïneses, o sigui que Catalunya era una de les regions d’Europa que més ciutadans d'aquesta nacionalitat tenia. Amb la guerra aquesta comunitat ha crescut molt. Se sap que fins ara només a Barcelona hi vivien habitualment unes 5.012 persones que provenien d’Ucraïna. Aquesta quantitat ens pot donar una idea del nombre de persones relacionades amb elles que poden acabar venint, destacant que ahir estaven registrades 17.148 persones refugiades, cosa que representa gairebé el 50% de tot l'estat espanyol.
Ens ha explicat què fem des de la Generalitat de Catalunya per totes aquestes persones que estan venint a refugiar-se de la guerra, i és que, tot i ser una competència autonòmica, l'estat no l'ha desenvolupada ni hi ha destinat recursos per implementar-la, la qual cosa fa que tot plegat sigui més complex.
La Generalitat, doncs, al final s'ha avançat i mobilitzat amb rapidesa, ja que per autocar, tren o avió arriben grans quantitats de persones diàriament que precisen atenció, especialment aquelles que no disposen de coneguts o familiars: per això s'ha instal·lat un espai de rebuda i atenció a la Fira de Barcelona. La idea és que tots surtin d'allí amb el certificat de protecció internacional que els dona permís de treball i targeta de la Seguretat Social, cosa que, per una altra banda, crea un greuge comparatiu amb altres persones.
Des de la Generalitat de Catalunya estem treballant amb la Creu Roja per la ubicació de persones que no tenen on anar, mitjançant la cerca d'hotels, ara ja arreu del territori, amb la finalitat de distribuir la gent per tot Catalunya, donada la situació de col·lapse que ja es viu a Barcelona.
A la Fira hem instal·lat un estand, molt abans que el mateix Ajuntament, per informar i ajudar en tot el que necessitin i precisin els que hi van arribant. Hem de pensar que és molt alt el nombre de circumstàncies i situacions que requereixen el nostre suport, tot plegat, sense perdre de vista la perspectiva de gènere i situacions de violència masclista, de tràfic de persones i amb la preservació de tots els drets, destacant els de persones LGTBI.
També ens ha parlat de les dificultats que ens estem trobant i, entre les clàssiques referents a aquestes situacions, ressalta les derivades de la centralització de l'estat espanyol o la coordinació amb el govern municipal.
Ens ha parlat de quant costa treballar amb la solidaritat espontània, a més s'ha comprovat que alguns cops obre la porta al tràfic de persones ja que, no hem d'oblidar, la majoria de refugiats són dones i nens o persones grans.
Per acabar i sobre el que podem fer ha destacat 4 punts:
-Canalitzar la solidaritat, destacant que el millor són els donatius en diners.
-Organitzar mentories lingüístiques, cosa que s'està estudiant amb Òmnium.
-Cooperar amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per organitzar les cessions d'immobles de particulars, essencialment segones residencies no ocupades, destinats a aquestes persones.
-Organitzar acolliments particulars, però això comporta certa problemàtica donat el risc que les persones acollides puguin caure en males mans.
Ha estat un debat molt interessant on hem pogut conèixer de primera mà tot el que estem fent per aquestes persones, el repte i l'oportunitat que aquesta acollida pugui ser per a tothom i és que considerem necessari que es facilitin les mateixes oportunitats a tots i totes, tant a les persones procedents d'Ucraïna com a les persones residents a territori espanyol que es troben en situació administrativa irregular.
