Notícia
Dones, Històries, Memòries.
Videoconferència-Debat mixta, telemàtica i presencial al Casal amb Coral Cuadrada Majò: Doctora en història medieval per la UB, professora de la URV, investigadora del Medical Anthropology Research Center de la URV i del Grup de Recerca GRAMP de la UB, Directora del Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà. Ha impartit docència al màster interuniversitari sobre Estudis de Dones, gènere i ciutadania del qual va ser coordinadora. Les seves línies de recerca són el comerç internacional entre els segles XIII i XV, la història de la medicina i la història de les dones.
Ha estat una conferència on s'ha analitzat com la història ha tractat les dones, com les ha amagades i s’ha constatat que avui dia aquest tracte s'està revertint en tots els àmbits de la nostra societat.
Coral Cuadrada ens ha parlat del seu article “Dones, Històries Memòries” que ha servit de títol per aquesta ponència, article d'accés gratuït a internet que va escriure el 2016 quan feia 80 anys de l'inici de la Guerra Civil i de què recomanem la seva lectura.
“Només cal mirar qualsevol manual d’història per veure que les dones són les grans oblidades a l’hora d’explicar el nostre passat. No hi són en els grans relats de la política i l’economia -segurament perquè fins fa ben poques dècades han estat apartades dels centres de poder- i fins i tot, ens costa trobar-les en l’anomenada història social. D’aquí la importància d’una historiografia feminista que dota de referents a les dones; d’una historiografia que introdueix la mirada de les dones a la història”.
A mode d'introducció ens ha parlat d’una sèrie d’obres, treballs i col·laboracions que es van realitzar prèviament com “Memòries de dones” escrit com a resultat de dos cursos d’estiu de la URV i el combinat d'imatges d'arxiu i entrevistes al video “La quadratura del cercle. Història del Bloc feminista de Tarragona”, efectuat per alumnes d'aquesta universitat, que representa una crònica dels esdeveniments més significatius de les lluites feministes dels anys 70 a Tarragona, i per extensió a Catalunya, que va servir per donar visibilitat a una història que qualifica d'efímera i oblidada, sobretot pensant, per exemple, en les dones que van anar a viure a les barraques. Sense una sèrie de cintes, que es van gravar al seu dia amb dones immigrants a Tarragona, no sabríem gaire coses ja que la història oficial no en parla, en canvi, gràcies a elles, hem pogut esbrinar quines eren les seves estratègies per tirar endavant i resoldre situacions de conflicte. Un altre exemple és el llibre “Les dones als orígens de Torreforta” on es va estudiar com treballaven les dones que reivindicaven les mancances del barri on vivien.
Ens ha parlat d'una altra obra en què ha intervingut, “Oikonomia”, on aborda el tema de l'economia de la vida, la relació estreta entre treball i vida; en aquest llibre ens parla de l'economia duta a terme per les dones mostrant la diferència de prioritats entre dones i homes: per les dones són les cures, la reproducció i la producció mentre que pels homes aquest ordre de preferències és exactament el contrari.
Ens ha explicat que no n'hi ha prou a visibilitzar les dones, cal canviar el xip entenent que les coses s'han de fer també des del seu punt de vista i ha destacat que els historiadors ja s'han adonat que la visió exclusivament masculina no és suficient.
Ens ha il·lustrat el paper de la dona als anys 80, al passat de la qual es feia una mirada victimista cosa que tenia sentit atès que es venia d'una dictadura. Amb el temps aquesta imatge s'ha substituït fent del col·lectiu de les dones una mena de classe social sotmesa i oprimida. Però Coral Cuadrada destaca que en la seva feina i col·laboracions no ha fet aquest tipus d'història victimista sinó que ha partit de la base que les dones, tot i els inconvenients i traves que han patit, se n’han sortit.
Ens ha explicat també com entén que es pot estudiar o accedir a la informació històrica. No comparteix les critiques de subjectivitat que pateix la investigació oral que ella defensa. Considera molt útil aquest mètode de treball i afirma que, tot i que se sol parlar d'allò ordinari i no excepcional, serveix per arribar a les vivències reals. Hi pot interferir la subjectivitat de l'entrevistador o del mitjà de comunicació que la publica, però en tot cas la veritat absoluta no existeix ni la trobarem mai i tampoc no ha de ser el nostre objectiu.
A l'estudi metodològic del seu treball ha destacat 3 elements essencials de la seva activitat: la memòria, l'oblit i la historicitat.
Ha afirmat de la memòria que sempre ha estat qüestionada la seva fiabilitat ja que és selectiva i el fet històric dependrà de com l’ha viscut cada persona per tant l’ha comparada amb la memòria col·lectiva que reconstrueix una imatge del passat d'acord amb els pensaments predominants.
S’ha de fer una construcció social de la historia i s’ha d’explicar per evitar que determinats fets tornin a passar.
Dels seus treballs i entrevistes ha destacat que moltes dones acostumen a silenciar i obviar aquelles circumstàncies més desagradables de les seves vivències, cosa que pot portar a una recopilació descafeïnada del que realment va passar. En aquest sentit ha explicat que es va haver de refer la feina quan les entrevistades van veure així plasmat el resultat de les seves entrevistes.
En relació a l'oblit ens ha dit que és molt comú i ha fet referència als tipus que va analitzar l'historiador i professor Paul Connerton, destacant:
L'esborrat repressiu que fan servir els governs: ha evidenciat com exemple l'absència de la influència de la dona en la història d’Espanya circumscrita exclusivament a les figures d'Isabel la Catòlica o Santa Teresa de Jesús.
L’oblit prescriptiu en què la societat decideix no parlar d'un fet per poder anar fent.
L'oblit identitari que substitueix la identitat i el passat del poble per un de nou.
L'amnèsia estructural en què només es recorden les persones importants.
L'oblit per excés produït per la sobreinformació.
L'obsolescència programada en què es limita la funcionalitat dels objectes.
El silenci humiliat que prové del sentiment de vergonya.
Finalment, en relació a la historicitat, ha afirmat que les vivències estan lligades a la història i hi ha molts mètodes per realitzar entrevistes. Els historiadors, historiadores i antropòlogues feministes fan recerca no sobre les dones sinó amb les dones.
Ens ha parlat de les seves experiències com a entrevistadora i ha destacat la relació de complicitat que intenta mantenir amb les informants fins al punt que ha de ser més aviat una trobada en què la persona amb qui interactua ha d'estar còmoda; s’ha de deixar l’entrevistada parlar perquè obri nous punts d'interès i la destresa de l'entrevistador o entrevistadora és un element molt important.
En aquest sentit defensa aquesta manera de fer història ja que les persones són autèntics arxius vius.
Avui hem pogut assistir a una autèntica classe d'història així com de la metodologia que Coral Cuadrada aplica a l'hora de reconstruir-la i, en el tema de les dones, ens ha mostrat la seva determinació a l'hora de treure-les d'aquest segon pla en què se les ha mantingut molt de temps per mostrar les discriminacions que sistemàticament han hagut de patir. Cal combatre la situació de tracte desigual per aconseguir tenir una visió del passat que es correspongui més a la realitat.
Ha estat una conferència on s'ha analitzat com la història ha tractat les dones, com les ha amagades i s’ha constatat que avui dia aquest tracte s'està revertint en tots els àmbits de la nostra societat.
Coral Cuadrada ens ha parlat del seu article “Dones, Històries Memòries” que ha servit de títol per aquesta ponència, article d'accés gratuït a internet que va escriure el 2016 quan feia 80 anys de l'inici de la Guerra Civil i de què recomanem la seva lectura.
“Només cal mirar qualsevol manual d’història per veure que les dones són les grans oblidades a l’hora d’explicar el nostre passat. No hi són en els grans relats de la política i l’economia -segurament perquè fins fa ben poques dècades han estat apartades dels centres de poder- i fins i tot, ens costa trobar-les en l’anomenada història social. D’aquí la importància d’una historiografia feminista que dota de referents a les dones; d’una historiografia que introdueix la mirada de les dones a la història”.
A mode d'introducció ens ha parlat d’una sèrie d’obres, treballs i col·laboracions que es van realitzar prèviament com “Memòries de dones” escrit com a resultat de dos cursos d’estiu de la URV i el combinat d'imatges d'arxiu i entrevistes al video “La quadratura del cercle. Història del Bloc feminista de Tarragona”, efectuat per alumnes d'aquesta universitat, que representa una crònica dels esdeveniments més significatius de les lluites feministes dels anys 70 a Tarragona, i per extensió a Catalunya, que va servir per donar visibilitat a una història que qualifica d'efímera i oblidada, sobretot pensant, per exemple, en les dones que van anar a viure a les barraques. Sense una sèrie de cintes, que es van gravar al seu dia amb dones immigrants a Tarragona, no sabríem gaire coses ja que la història oficial no en parla, en canvi, gràcies a elles, hem pogut esbrinar quines eren les seves estratègies per tirar endavant i resoldre situacions de conflicte. Un altre exemple és el llibre “Les dones als orígens de Torreforta” on es va estudiar com treballaven les dones que reivindicaven les mancances del barri on vivien.
Ens ha parlat d'una altra obra en què ha intervingut, “Oikonomia”, on aborda el tema de l'economia de la vida, la relació estreta entre treball i vida; en aquest llibre ens parla de l'economia duta a terme per les dones mostrant la diferència de prioritats entre dones i homes: per les dones són les cures, la reproducció i la producció mentre que pels homes aquest ordre de preferències és exactament el contrari.
Ens ha explicat que no n'hi ha prou a visibilitzar les dones, cal canviar el xip entenent que les coses s'han de fer també des del seu punt de vista i ha destacat que els historiadors ja s'han adonat que la visió exclusivament masculina no és suficient.
Ens ha il·lustrat el paper de la dona als anys 80, al passat de la qual es feia una mirada victimista cosa que tenia sentit atès que es venia d'una dictadura. Amb el temps aquesta imatge s'ha substituït fent del col·lectiu de les dones una mena de classe social sotmesa i oprimida. Però Coral Cuadrada destaca que en la seva feina i col·laboracions no ha fet aquest tipus d'història victimista sinó que ha partit de la base que les dones, tot i els inconvenients i traves que han patit, se n’han sortit.
Ens ha explicat també com entén que es pot estudiar o accedir a la informació històrica. No comparteix les critiques de subjectivitat que pateix la investigació oral que ella defensa. Considera molt útil aquest mètode de treball i afirma que, tot i que se sol parlar d'allò ordinari i no excepcional, serveix per arribar a les vivències reals. Hi pot interferir la subjectivitat de l'entrevistador o del mitjà de comunicació que la publica, però en tot cas la veritat absoluta no existeix ni la trobarem mai i tampoc no ha de ser el nostre objectiu.
A l'estudi metodològic del seu treball ha destacat 3 elements essencials de la seva activitat: la memòria, l'oblit i la historicitat.
Ha afirmat de la memòria que sempre ha estat qüestionada la seva fiabilitat ja que és selectiva i el fet històric dependrà de com l’ha viscut cada persona per tant l’ha comparada amb la memòria col·lectiva que reconstrueix una imatge del passat d'acord amb els pensaments predominants.
S’ha de fer una construcció social de la historia i s’ha d’explicar per evitar que determinats fets tornin a passar.
Dels seus treballs i entrevistes ha destacat que moltes dones acostumen a silenciar i obviar aquelles circumstàncies més desagradables de les seves vivències, cosa que pot portar a una recopilació descafeïnada del que realment va passar. En aquest sentit ha explicat que es va haver de refer la feina quan les entrevistades van veure així plasmat el resultat de les seves entrevistes.
En relació a l'oblit ens ha dit que és molt comú i ha fet referència als tipus que va analitzar l'historiador i professor Paul Connerton, destacant:
L'esborrat repressiu que fan servir els governs: ha evidenciat com exemple l'absència de la influència de la dona en la història d’Espanya circumscrita exclusivament a les figures d'Isabel la Catòlica o Santa Teresa de Jesús.
L’oblit prescriptiu en què la societat decideix no parlar d'un fet per poder anar fent.
L'oblit identitari que substitueix la identitat i el passat del poble per un de nou.
L'amnèsia estructural en què només es recorden les persones importants.
L'oblit per excés produït per la sobreinformació.
L'obsolescència programada en què es limita la funcionalitat dels objectes.
El silenci humiliat que prové del sentiment de vergonya.
Finalment, en relació a la historicitat, ha afirmat que les vivències estan lligades a la història i hi ha molts mètodes per realitzar entrevistes. Els historiadors, historiadores i antropòlogues feministes fan recerca no sobre les dones sinó amb les dones.
Ens ha parlat de les seves experiències com a entrevistadora i ha destacat la relació de complicitat que intenta mantenir amb les informants fins al punt que ha de ser més aviat una trobada en què la persona amb qui interactua ha d'estar còmoda; s’ha de deixar l’entrevistada parlar perquè obri nous punts d'interès i la destresa de l'entrevistador o entrevistadora és un element molt important.
En aquest sentit defensa aquesta manera de fer història ja que les persones són autèntics arxius vius.
Avui hem pogut assistir a una autèntica classe d'història així com de la metodologia que Coral Cuadrada aplica a l'hora de reconstruir-la i, en el tema de les dones, ens ha mostrat la seva determinació a l'hora de treure-les d'aquest segon pla en què se les ha mantingut molt de temps per mostrar les discriminacions que sistemàticament han hagut de patir. Cal combatre la situació de tracte desigual per aconseguir tenir una visió del passat que es correspongui més a la realitat.
