Notícia
Actualitat del Parlament de Catalunya.
Videoconferència-Debat mixta, telemàtica i presencial al Casal amb José Rodríguez Fernández, Diputat al Parlament de Catalunya per ERC, Licenciat en Física per la UAB, Màster en Societat de la Informació per la UOC i DEA en sociologia per la UOC.
Per començar ens ha comentat que el Parlament sempre hauria de ser notícia pel que fa i no pel que hi passa i en aquest sentit ha demanat disculpes, en la part que li correspon, per les últimes polèmiques que s'han produït amb el cas dels privilegis de certs funcionaris amb les conegudes llicències d'edat o la inhabilitació de Pau Juvillà, que considera, no s’ha sabut defensar.
Ha explicat quina és la seva àrea de treball com a diputat destacant que desenvolupa temes d’interior relacionats amb Barcelona, els desnonaments, l'habitatge, la mobilitat relativa als transports públics, com trens i autobusos, i determinades tasques de la Sindicatura de Comptes.
Ens ha indicat quin és el funcionament del Parlament des del punt de vista econòmic, destacant que no hi ha limitació pressupostària i que és el mateix Parlament qui confecciona els seus pressupostos amb total autonomia, si bé tot el que es realitza, està subjecte al sistema judicial espanyol.
Pel que fa l'actual legislatura, considera que està funcionant i realitzant un bon govern, molt millor que el que ve de l'Estat Espanyol, que evita que tinguin recorregut moltes iniciatives socials nostres preses en benefici de la ciutadania. Ha destacat la llei antidesnonaments catalana. Per altra banda, subratlla que falta encertar la manera de canalitzar la desobediència, en relació amb el procés d'independència, per la qual cosa espera que a partir d'ara ens puguem posicionar mostrant la força que tenim i tot allò que podem arribar a fer.
També ens ha indicat que mira d'explicar el que és relacionat amb la seva condició de Diputat, circumstància que considera una responsabilitat derivada del càrrec; per això és força actiu a les xarxes socials i sempre que pot intenta mantenir un diàleg amb els seus interlocutors, concretament tots els que consultin o fins i tot critiquin determinades actuacions si ho fan des del punt de vista constructiu, per tant procura llegir i contestar tot el que es pugui, malgrat això l'hagi portat a cometre alguns errors.
Ha centrat bona part de la conferència a contestar les preguntes que li ha fet la militància que ha assistit a la conferència i així ens ha respost:
En relació a la Llei Orgànica 4/2015 de 30 de març de Protección de la Seguridad Ciudadana, coneguda com a “llei mordassa”, ha destacat que la seva aplicació a Catalunya s'ha d'efectuar mitjançant la ponderació de drets i sense entrar en el seu incompliment mentre segueixi vigent. Cal observar-la tenint en compte les resolucions existents sobre la matèria i al mateix temps cal mostrar les contradiccions de l’estat espanyol amb un govern que es qualifica com el més progressista de la història que però no la deroga.
Per tot això entén que no caldrà que en casos com les manifestacions pacífiques es multi o identifiqui els manifestants, com tampoc es multin aquells que facin el mateix en un desnonament, perquè s’han de tenir en compte els drets fonamentals sobre la llei mordassa. Això ho hauria de fer no només els Mossos d'Esquadra sinó totes les policies de l'Estat Espanyol; per tant la pregunta que ens hem de fer no és perquè la policia catalana actuarà així sinó perquè no ho fan les altres.
Pel que fa al control del Parlament, és partidari que sigui transparent en els pressupostos, composició i ingressos dels diputats. Ha comentat que, exceptuant la gestió política, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), que controla el Parlament, ho hauria de fer de manera que estigués sotmès a ella per a una millor vigilància.
En relació als massa habitual desnonaments, ens ha indicat que han canviat molt i si abans eren majoria els hipotecaris, ara han augmentat molt els relacionats amb els lloguers o les persones que ocupen espais buits. Destaca que moltes vegades els Serveis Socials no saben que molts dels pisos estan habitats per famílies vulnerables, com tampoc no ho saben els mossos. Abans s'assistia als desnonaments a cegues per això s'ha elaborat un protocol de recerca de la situació per evitar-ho. La idea és activar la justícia perquè s'hagi d'informar els mossos, els serveis socials i els municipis. El que se cerca és que es treballi conjuntament. Reconeix que darrerament s'ha millorat una mica en aquest àmbit però estem per sota del que és ideal. Per tot això s'ha intentat involucrar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que no veu gaire convençut, presumiblement per l'excés de treball que els representaria. De tota manera s'hi està treballant ja que la nostra societat està a anys llum del que es podria considerar òptim i, per tant, seria molt útil un canvi normatiu de la Llei d'Enjudiciament Civil en aquesta línia.
També ens ha parlat dels habitatges propietat de la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria, S.A. (SAREB) i de la iniciativa perquè, en el cas de Barcelona, els destini a lloguer social. Afirma que és molt difícil conèixer el nombre exacte d'habitatges de què disposa, encara que a Barcelona no n’hi hagi gaire, com que el seu accés a la borsa és continu; aquesta iniciativa aniria molt bé per frenar l’emergència habitacional a Barcelona i a la seva àrea metropolitana on se’n disposa d'una gran quantitat. S'està pressionant en aquesta idea i el nostre diputat espera que l'Estat Espanyol, que és qui n’ha pres el control, decideixi si hi accedeix o entra una vegada més en contradicció.
Hem pogut gaudir d'un molt bon debat en què José Rodríguez ha satisfet tots els nostres dubtes i ha remarcat la importància de governar bé i demostrar la nostra capacitat d'ajudar la gent en clara diferència amb l'Estat.
Per començar ens ha comentat que el Parlament sempre hauria de ser notícia pel que fa i no pel que hi passa i en aquest sentit ha demanat disculpes, en la part que li correspon, per les últimes polèmiques que s'han produït amb el cas dels privilegis de certs funcionaris amb les conegudes llicències d'edat o la inhabilitació de Pau Juvillà, que considera, no s’ha sabut defensar.
Ha explicat quina és la seva àrea de treball com a diputat destacant que desenvolupa temes d’interior relacionats amb Barcelona, els desnonaments, l'habitatge, la mobilitat relativa als transports públics, com trens i autobusos, i determinades tasques de la Sindicatura de Comptes.
Ens ha indicat quin és el funcionament del Parlament des del punt de vista econòmic, destacant que no hi ha limitació pressupostària i que és el mateix Parlament qui confecciona els seus pressupostos amb total autonomia, si bé tot el que es realitza, està subjecte al sistema judicial espanyol.
Pel que fa l'actual legislatura, considera que està funcionant i realitzant un bon govern, molt millor que el que ve de l'Estat Espanyol, que evita que tinguin recorregut moltes iniciatives socials nostres preses en benefici de la ciutadania. Ha destacat la llei antidesnonaments catalana. Per altra banda, subratlla que falta encertar la manera de canalitzar la desobediència, en relació amb el procés d'independència, per la qual cosa espera que a partir d'ara ens puguem posicionar mostrant la força que tenim i tot allò que podem arribar a fer.
També ens ha indicat que mira d'explicar el que és relacionat amb la seva condició de Diputat, circumstància que considera una responsabilitat derivada del càrrec; per això és força actiu a les xarxes socials i sempre que pot intenta mantenir un diàleg amb els seus interlocutors, concretament tots els que consultin o fins i tot critiquin determinades actuacions si ho fan des del punt de vista constructiu, per tant procura llegir i contestar tot el que es pugui, malgrat això l'hagi portat a cometre alguns errors.
Ha centrat bona part de la conferència a contestar les preguntes que li ha fet la militància que ha assistit a la conferència i així ens ha respost:
En relació a la Llei Orgànica 4/2015 de 30 de març de Protección de la Seguridad Ciudadana, coneguda com a “llei mordassa”, ha destacat que la seva aplicació a Catalunya s'ha d'efectuar mitjançant la ponderació de drets i sense entrar en el seu incompliment mentre segueixi vigent. Cal observar-la tenint en compte les resolucions existents sobre la matèria i al mateix temps cal mostrar les contradiccions de l’estat espanyol amb un govern que es qualifica com el més progressista de la història que però no la deroga.
Per tot això entén que no caldrà que en casos com les manifestacions pacífiques es multi o identifiqui els manifestants, com tampoc es multin aquells que facin el mateix en un desnonament, perquè s’han de tenir en compte els drets fonamentals sobre la llei mordassa. Això ho hauria de fer no només els Mossos d'Esquadra sinó totes les policies de l'Estat Espanyol; per tant la pregunta que ens hem de fer no és perquè la policia catalana actuarà així sinó perquè no ho fan les altres.
Pel que fa al control del Parlament, és partidari que sigui transparent en els pressupostos, composició i ingressos dels diputats. Ha comentat que, exceptuant la gestió política, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), que controla el Parlament, ho hauria de fer de manera que estigués sotmès a ella per a una millor vigilància.
En relació als massa habitual desnonaments, ens ha indicat que han canviat molt i si abans eren majoria els hipotecaris, ara han augmentat molt els relacionats amb els lloguers o les persones que ocupen espais buits. Destaca que moltes vegades els Serveis Socials no saben que molts dels pisos estan habitats per famílies vulnerables, com tampoc no ho saben els mossos. Abans s'assistia als desnonaments a cegues per això s'ha elaborat un protocol de recerca de la situació per evitar-ho. La idea és activar la justícia perquè s'hagi d'informar els mossos, els serveis socials i els municipis. El que se cerca és que es treballi conjuntament. Reconeix que darrerament s'ha millorat una mica en aquest àmbit però estem per sota del que és ideal. Per tot això s'ha intentat involucrar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que no veu gaire convençut, presumiblement per l'excés de treball que els representaria. De tota manera s'hi està treballant ja que la nostra societat està a anys llum del que es podria considerar òptim i, per tant, seria molt útil un canvi normatiu de la Llei d'Enjudiciament Civil en aquesta línia.
També ens ha parlat dels habitatges propietat de la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria, S.A. (SAREB) i de la iniciativa perquè, en el cas de Barcelona, els destini a lloguer social. Afirma que és molt difícil conèixer el nombre exacte d'habitatges de què disposa, encara que a Barcelona no n’hi hagi gaire, com que el seu accés a la borsa és continu; aquesta iniciativa aniria molt bé per frenar l’emergència habitacional a Barcelona i a la seva àrea metropolitana on se’n disposa d'una gran quantitat. S'està pressionant en aquesta idea i el nostre diputat espera que l'Estat Espanyol, que és qui n’ha pres el control, decideixi si hi accedeix o entra una vegada més en contradicció.
Hem pogut gaudir d'un molt bon debat en què José Rodríguez ha satisfet tots els nostres dubtes i ha remarcat la importància de governar bé i demostrar la nostra capacitat d'ajudar la gent en clara diferència amb l'Estat.
