Aquests últims dies he tingut ocasió de descobrir l'últim llibre de Miquel Puig, amb un títol tan inequívoc i directe com "Un bon país no és un país low cost. Una proposta contra la indecència". Tot i que encara no he tingut ocasió de llegir-me'l sencer, vaig poder assistir a la seva presentació al Cercle d'Economia i participar al programa de Catalunya Radio L'Oracle on també en parlàvem. Aquest és el segon llibre en el que l'autor fa una dura crítica econòmica al model de desenvolupament espanyol (que fins ara ha estat i és, amb matisos, també el nostre). El primer fou "la sortida del laberint", que també vaig comentar en una entrada en aquest bloc. I parlo de crítica econòmica ja que evidencia les debilitats del model apuntant-ne els seus efectes econòmics no desitjats, però sense emetre un judici partint d'un posicionament ideològic (explícit) previ. Un enfoc que fa que el llibre sigui molt més interessant per tots els públics, independentment de les fílies o fòbies de cadascú.

La diagnosi del llibre completa la del llibre anterior: el problema del nostre mercat laboral no radica en la quantitat de llocs de treball creats (se n'han creat moltíssims a l'Estat des de meitats dels 80), sinó en la baixa qualitat i retribució dels que nous llocs de treball que s'han generat. Al contrari del que molts podríem pensar, l'autor assenyala encertadament que la política laboral dels diversos governs espanyols ha estat una història d'èxits: èxits en la mesura que s'ha aconseguit allò que els governs s'havien proposat, encara que les conseqüències d'aquestes polítiques no hagin estat precisament positives. La primera reforma laboral impulsada pel govern de Felipe González el 1984 aconsegueix a mig termini

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Benvinguda Júlia 02.07.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018