Aquest mes d'agost ha acabat amb una bona notícia per tots aquells que ens sentim europeus i que volem creure en el projecte polític d'Europa. La Comissió Europea (CE) ha arribat a la conclusió que Irlanda ha donat beneficis fiscals il·legals a Apple per valor de 13.000 milions d'euros. I penso que és una bona notícia per partida triple:

En primer lloc, perquè és un toc d'alerta a les múltiples pràctiques d'enginyeria fiscal practicades per part d'empreses multinacionals o amb majors facilitats per moure les seves bases imposables. La globalització ha suposat un desplaçament de la pressió fiscal de les bases més mòbils (capital financer) cap a les que no ho són tant (consum o rendes del treball). Una tendència, la de la pèrdua de pes dels impostos sobre les empreses, que sembla que s'ha accentuat des de l'inici de la crisi segons dades de l'OCDE. Aquesta conclusió de la CE sobre el cas d'Apple no posarà a fi a les pràctiques d'enginyeria fiscal, però potser farà que siguin més curoses amb la legislació comunitària.

En segon lloc, perquè és una manera d'explicar a molts ciutadans perquè Europa pot ser part de la solució. La posició de la CE demostra que les institucions europees poden ser l'eina que tenim més a l'abast per avançar cap a una governabilitat responsable i sostenible d'aquesta globalització. Molt probablement cap govern d'Irlanda hagués estat capaç de forma aïllada de revertir el tracte fiscal del que estava gaudint Apple. I aquesta manca de capacitat no es deu a posicionaments ideològics sinó al poder de negociació d'un estat davant d'una multinacional. Europa, si més no fins a dia d'avui, és un mercat prou important per a que les seves institucions puguin fixar unes regles de joc vàlides per a tots els agents que hi vulguin actuar. De la mateixa manera, també és un mercat prou important com per a plantejar-se fixar una política fiscal comuna que eviti una competència fiscal lesiva: baixar els tipus impositius per atraure empreses o retenir talent pot incrementar l'eficiència del sector públic...però fàcilment deriva cap a l'infrafinançament del nostre Estat del Benestar. En aquest sentit, propostes com la d'Agnès Bénassy-Quéré, Alain Trannoy i Guntram Wolff (2014)

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Benvinguda Júlia 02.07.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018