Després d’assistir a la primera volta de les primàries del PSC a Barcelona, aquesta és una pregunta que molta gent es fa. Realment val la pena l’esforç perquè, al final, et votin alguns centenars de persones més enllà de la militància estricta?

La meva resposta és Sí. Tot el que signifiqui compartir les decisions d’un partit amb la ciutadania és una bona praxi i també un símptoma d’obertura. I cal apostar per a fer-ho, al menys, amb aquells ciutadans que s’han significat com a simpatitzants del projecte sense pagar una quota de militant. De fet, als Estats Units aquest és un fet normal i no es qüestiona l’elecció d’un candidat o candidata amb aquesta fórmula.

Quin ha estat doncs el problema en les primàries del PSC? L’habitual en aquests casos. Alguns partits semblen no estar preparats encara per a deixar escapar el control de les decisions. Davant d’aquesta situació, l’aparell del partit és pressa del pànic i utilitza pràctiques negligents per tal d’assegurar-se un nombre de vots suficient. Això sembla que és el que ha passat amb la candidatura de Jaume Collboni a Barcelona Vella. Un elevat nombre de ciutadans d’origen paquistanès van anar a votar amb un sobre que ja duien preparat. El vídeo que s’ha difós a través de Vilaweb mostra com alguns d’aquests ciutadans han anat a votar per un tal Jaume però no saben exactament perquè l’han votat ni tampoc a quin partit pertany.

La por a no obtenir el resultat que convé a l’aparell ha portat en aquest cas a una situació en què el ridícul ha estat majúscul. Sembla força probable que Collboni guanyi també en la segona volta de les primàries però, amb quina imatge pot presentar-se com a alcaldable

Últims articles

• El suïcidi no és allò que passa als altres 10.10.2022
• Del confinament a la Barra LLiure 13.06.2021
• La Rambla, zona zero de la nova Barcelona 04.06.2020
• El primer diumenge d'abril 05.04.2020
• Qui se'n recorda dels manters ara? 05.04.2020