Ja fa uns anys que estem vivint l'auge del que coneixem com a economia col·laborativa. Ja fa uns anys que estudis de la Comissió Europea apunten quin pot ser el seu potencial. Bona part de les activitats que ocupen la nostra vida quotidiana es poden fer a través de mercats col·laboratius: serveis de transport, d'allotjament, d'oci... L'economia col·laborativa és possible en la mesura que molts consumidors hem entès que ens pot interessar més pagar per l'accés temporal a un servei que assumir el cost d'adquisició i manteniment que comporta disposar de la propietat de l'actiu que el proveeix - sigui un cotxe o un pis, per exemple -. I la tecnologia actual fa possible que les demandes i les necessitats es satisfacin a través de multitud d'ofertes amb els mínims costos de transacció. Fa menys d'un any, de fet, que una comissió d'estudi parlamentària impulsada per l'actual Secretari d'Economia Pere Aragonès, va plasmar en aquest informe alguna de les qüestions que a mi em sembla que fan que valgui la pena analitzar a fons el fenomen. Les que em succiten més interès són aquestes cinc:

1. La regulació del prosumidor. La generalització de la figura del consumidor/ofertant - també conegut com a prosumidor - planteja un repte pel marc legislatiu vigent. La legislació actual s'adapta a l'existència d'un mercat convencional i preveu una clara divisió entre els qui al mercat estan oferint un producte o un servei, i els consumidors que l'estan adquirint. El prosumidor pot està fent al mateix moment les dues coses i a la vegada li poden ser aplicats els drets i els deures del consumidor i del proveïdor. Quina responsabilitat legal ha d'assumir aquest tipus de proveïdor? És la mateixa responsabilitat la del conductor que treu un rendiment econòmic de compartir els seus viatges setmanals en cotxe entre Barcelona i Amposta a la d'una empresa de transport convencional? Quines garanties haurien de poder exigir els consumidors d'aquests 'nous' tipus de servei per a que pugui conviure una sana diversitat d'oferta?

2. L'auge dels nous intermediaris. Fer possible aquest matching entre necessitats i serveis només és possible gràcies a l'accés a la xarxa per bona part de la ciutadania i a les plataformes d'intermediació. El canvi de paradigma és important ja que passem dels comercialitzadors que havien de proveïr ells mateixos l'oferta per compte pròpia o mitjançant acords de col·laboració - sigui en els serveis de transport, ofertes d'allotjament o altres - a promotors de plataformes d'intercanvi. Mercats digitals que han de ser prou atractius i segurs per a consumidors que a la vegada poden estar oferint els seus serveis. Aquest tipus de mercats d'intercanvi presenten altíssimes externalitats de xarxa: tenen rendiments ceixents en funció del nombre d'usuaris. És per aquest motiu que caldrà estar amatent també a l'existència de competència i a la necessitat que continuament apareguin nous operadors per tal d'evitar eventuals pràctiques monopolístiques que, per les característiques del mercat, requeririen la intervenció de reguladors supranacionals. "Technology changes. Economic laws do not" afirmaven ja fa uns anys encertadament Carl Saphiro i Hal R Varian al seu llibre Information Rules. A strategic guide to the network economies.

3. El poder de la informació. Parlant d'externalitats de xarxa, aquests nous intermediaris són dipositaris d'una informació que no només és rendible pel seu model de negoci, sinó que és d'un alt interès públic. De fet, aquesta constatació no només és vàlida per les plataformes d'economia col·laborativa sinó pel conjunt d'intermediaris que comercialitzen serveis a usuari final a través de la xarxa. A mi em sembla evident que, sempre que es mantingui el màxim respecte per la confidencialitat dels usuaris, les Administracions Públiques haurien de poder (i saber) fer ús de la informació de la qual disposen aquestes empreses a l'hora de dissenyar i implementar les seves polítiques. Té sentit fer polítiques de promoció turística o de gestió del trànsit si desconeixem quins són els fluxes reals de bona part de la demanada o l'oferta real existent? A mi no em sembla que en tingui gaire. La solució haurà de passar necessàriament per la creació d'espais de treballs compartits.

4. La revolució de les classes mitjanes?

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Benvinguda Júlia 02.07.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018