Mirem-nos als ulls
Des de la denúncia pública que va fer la Maria Rovira d'una agressió sexual, a la que s'hi va afegir la de la Júlia Brosa, vaig veient paral·lelament articles d'homes, i de dones, que van més enllà del clàssic “ànims, això ho hem de canviar, vinga som-hi”, i demà ja no ens en recordarem, sinó que superen els nivells mínims que sempre he sabut que podia esperar de molts homes que conec, que veiessin com tots, ells, també moltes de nosaltres, tenim massa actituds masclistes habitualment, i que ens repetim que no és tant greu. I gràcies al meu activisme polític, i darrerament a través dels seus testimonis i dels articles que se n'han derivat, d'una forma més intensa, jo també he reflexionat i m'he fet més conscient del masclisme quotidià (micromasclismes) que ens oprimeix a tots i totes cada dia. És per això que també m'he decidit a explicar obertament la vegada que em van agredir sexualment.Seguir llegint »
Últims articles
- De 10 anys al Turó del Cargol i al Park Güell (1/2) 30.09.2016
- Jo votaré per... 25.09.2015
- Els cartells i lemes electorals de Barcelona 14.05.2015
- Tal com raja 24.03.2015
- 20 senyals que demostren que ets de Gràcia de veritat 27.03.2014
