Llegeixo amb interès que un col.lectiu força ample d'entitats de tota mena demana al consistori barceloní que entomi la reforma de la Via Laietana per convertir-la en un nou "Eix Cívic" i una via més humanitzada.

Recordo que aquesta reforma ha estat a l'agenda d'inici de mandat de tots els governs municipals abans de l'actual, però per la raó que sigui mai s'ha arribat ni tan sols a plantejar el debat sobre possibles configuracions.

No crec que el conjunt d'entitats que demanen la reforma comparteixi el model a seguir, només cal veure la varietat i tipologia d'aquestes per intuir que realment no serà així, fet que no treu que hi hagi consens per demanar una reforma que a ulls de qualsevol és necessària.

La Via Laietana és la única via de connexió entre l'eixample i la façana marítima, entre la Ronda Sant Pau i el Passeig Lluís Companys, unes 14 illes de l'Eixample de distància. (La Rambla no fa de via de connexió). D'altra banda la Via Laietana també és l'artèria per on entra bona part de la mercaderia de les zones comercials, el mercat de Santa Caterina, el petit comerç del Gòtic, Sant Pere/Santa Caterina i La Ribera, etc.

Conceptualment l'estructuració de les superilles (estructura urbana compacta amb carrers pacificats o peatonals) requereix d'una jerarquia de carrers de manera que hi ha d'haver carrers circumdants amb més capacitat per als vehicles que serveixin de pas i de ròtula de connexió entre zones pacificades. La via Laietana fa aquesta funció. És per això que la reforma del carrer no pot basar-se en la peatonalització.

Sota el meu criteri, la reforma de la Via Laietana s'ha d'abordar partint d'un criteri previ de model de ciutat i, per tant, de "centre ciutat".

Des del punt de vista de la qualitat de l’espai públic, el que anomenaríem centre ciutat (eix format per les places Urquinaona, Catalunya i Universitat i els carrers que les uneixen inclosa la Via Laietana i la façana marítima) tenen mancances impròpies del centre neuràlgic d’una ciutat moderna.

Dificultat en els itineraris dels vianants, voreres estretes, acumulació d’autobusos urbans i interurbans, paviment obsolet trencat i apedaçat. Les places són inhòspites, només acompleixen la funció d’intercanviadors modals. I els carrers són poc accessibles i incòmodes. Aquestes mancances generen un impediment per al passeig normal de la gent, creen importants trams de carrer sense teixit comercial i una mancança de confortabilitat d’estada per als ciutadans, tant als carrers com a les mateixes places.

Últims articles

• A les antípodes de les Superilles 13.10.2016
• La gran veritat del túnel de Somport (històries del corredor central ferroviari per mercaderies) 14.06.2016
• Ara també l'Escola Industrial, a debat ? 05.05.2016
• Transformació dels terrenys de la presó Model 21.04.2016
• Vinyeta, eurovinyeta, autovies i autopistes a Catalunya 29.01.2016