Aquest passat dimecres es va presentar l'estudi de Creafutur "Els ciutadans i la mobilitat a Barcelona", la presentació del qual la podeu consultar aquí. La presentació de l'estudi, que capturava les preferències presents i futures dels barcelonins pel que fa als seus desplaçaments, es va moure entre la sensació de no haver assolit els reptes plantejats i l'esperança del potencial de canvi que tindrien polítiques de mobilitat realment innovadores a la ciutat.

És inevitable que als barcelonins ens quedi certa sensació de fracàs, especialment si tenim en compte l'informe sobre la qualitat de l'aire de l'Agència de Salut Pública de Barcelona del 2016: el 95 per cent estem potencialment exposats a nivells de partícules en suspensió superiors als que recomana l'Organització de Mundial de la Salut (OMS) (aquí podeu veure un exemple del ressò que se'n feia la premsa aquest mes de maig). Si a aquest fet li sumem els nivells de contaminació acústica presents a bona part de la ciutat (consulteu el mapa del soroll) potser haurem de començar a relativitzar als alts nivells de qualitat de vida de la qual ens agrada presumir. O, si més no, admetre que en aquest aspecte encara tenim molt marge de millora.

Una de les explicacions és que Barcelona és una ciutat particularment densa - entre els tres nuclis urbans més densos conjuntament amb Atenes i París si fem cas d'aquesta referència recent de

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Benvinguda Júlia 02.07.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018