Massa sovint situem al centre del debat polític la conveniència o no de governar amb més austeritat. Escoltant les argumentacions i evidències que s'exposen tot sembla indicar que els debats i les decisions polítiques que els originen estan més guiats per apriorismes ideològics que per un anàlisi mínimament racional de les alternatives. Fins i tot en aquells organismes que sembla que hi domini una gran racionalitat...

Amb alguns exemples potser queda una mica més clar al que em refereixo. En primer lloc, fa més de 2 anys (com a mínim) que el Fons Monetari Internacional disposa d'evidències del seu propi servei d'estudis segons les quals les polítiques d'austeritat han donat uns resultats macroeconòmiques pitjors del previst. Un dels exemples més clars i d'actualitat és el de Grècia on, tal i com posava en evidència fa dues setmanes el think-tank Bruegel, les previsions contemplades en els diferents plans d'ajust eren força més bones del que ha acabat passant. Tot i així, no sembla que les seves recomanacions hagin variat de forma substancial. Què és el que guia la seva acció política doncs si no són els resultats de la seva pròpia recerca?

Per no ser acusat d'argumentar des del maniqueisme del biaix ideològic, utilitzo un altre exemple de molta actualitat des d'una escala més local que està sent partimonialitzat des de l'anomenada 'esquerra alternativa': La reducció de les retribucions dels servidors públics. A mi em sembla evident que en uns moments com els actuals cal donar mostres evidents de contenció de la despesa per part dels màxims responsables públics. Tanmateix, què ha guiat la concreció de les decisions que s'han pres en aquest sentit? El dilluns passat

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Benvinguda Júlia 02.07.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018