I ara què?
Després de molts dies sense escriure avui em ve de gust compartir algunes reflexions personals sobre l'escenari que se'ns presenta després d'haver superat amb èxit el 9 de novembre. Si alguna cosa ens ha demostrat el nostre procés d'autodeterminació en els últims dos anys és que és molt poc previsible. Les hemeroteques poden resultar extremadament implacables en aquests contexts tan canviants... Davant d'aquesta incertesa i reconeixent la meva incapacitat per preveure el futur, em sembla que el més honest és intentar d'inferir quins haurien ser els propers passos a partir de les poques (però contundents) certeses davant les quals ens trobem.
CERTESA #1: Un col·lectiu molt nombrós de catalans i catalanes ha manifestat reiteradament en aquests últims anys la voluntat de decidir el futur de Catalunya democràticament i sobirana. En tenim proves en els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 2012 (votants de les forces polítiques a favor d'una consulta: 2.672.401), les estimacions de participants més "prudents" en les tres mobilitzacions a les útimes diades - la manifestació de l'onze de setembre del 2012 (600.000 persones segons el PAIS), la Via Catalana del 2013 (793.683 persones segons Societat Civil Catalana) i la "V" de 2014 (entre 470.000 i 520.000 persones segons la delegació del govern espanyol) - i el nombre de persones que varen concórrer en el procés participatiu del passat 9 de novembre: 2.305.209. Últimament s'han fet moltes comparacions amb els participants en altres cites electorals. A mi em sembla arriscat. Però encara em sembla més arriscat - fins i tot ridícul - interpretar l'opinió dels qui no s'han mobilitzat en cap d'aquestes ocasions. A Catalunya hem demostrat com a mínim dues vegades en aquest últims dos anys que hi ha una majoria molt àmplia a favor del dret a decidir el nostre futur - majoritàriament independentista, però no només -.
CERTESA #2: El principal eix de la campanya de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya del 2012 fou l'exercici del dret a decidir. Si més no, així ho demostraven els programa electorals de les forces polítiques que conformen actualment una majoria parlamentària. Afortunadament, aquest no fou l'únic punt que presentaven en el programa, però si que era el que condicionà tota la campanya. Una altra prova d'això la trobem en les motivacions de la
Últims articles
- Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
- Benvinguda Júlia 02.07.2018
- Un pressupost de futur? 01.07.2018
- Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
- I amb el somriure la revolta 04.03.2018