Esbós urbanístic per a la capital
Parlar d’urbanisme pot ser sinònim de parlar de futur, sobretot en períodes com l’actual en els que sembla que toqui parlar més del conjunt d’idees urbanístiques i de planificació.
Així doncs parlant del futur, no molt llunyà si es vol, qualsevol proposta de planificació urbanística ha de tenir en compte la conjuntura política i social per saber, entre d’altres coses, amb quins diners es poden finançar els projectes i, per tant, esbrinar d’antuvi si són factibles en una periodificació concreta.
És veritat que Barcelona ha tingut molts moments de transformació urbanística i mai hem sabut del cert quin era el grau de compromís de l’estat, que era qui tallava el bacallà, però es tracta de treure’ns de sobre aquesta xacra i poder planificar, amb més o menys encert, allò que creguem oportú en matèria urbanística, sense haver de dependre dels capricis provincians dels mandataris estatals.
Compto doncs amb un escenari en el que Barcelona fa de capital d’Estat i té com a interlocutors el Govern de la Generalitat i l’Àrea Metropolitana.
Habitatge
En política d’Habitatge caldrà veure si encara som a temps, en moments encara baixos de la bombolla, per incidir realment en el mercat i establir pautes que millorin l’accés a l’habitatge per a tothom i el parc públic d’aquest.
Hi ha tres factors sobre els quals crec que cal incidir; primer marcar-se l’objectiu d’arribar al
