El salari mínim i els nous paradigmes
El passat dimarts la Consellera Dolors Bassa i Alfred Bosch presentaren un estudi fet per investigadors de la Universitat de Barcelona sobre l'impacte de l'adopció d'un salari mínim a nivell local. A l'espera que l'Àrea Metropolitana de Barcelona el faci públic a través de la seva pàgina web, crec que val la pena d'assenyalar-ne les principals conclusions. La motivació de disposar d'un salari mínim de ciutat (d'àmbit metropolità) parteix de constatar que l'actual salari mínim interprofessional (655,20 euros al mes) fixat a nivell estatal és completament insuficient per poder viure dignament. Especialment a Barcelona i al conjunt de Catalunya, on el cost de la vida s'estima que és un 8,5% superior a la mitjana de l'Estat. De fet, alguns llibres recents comentats en aquest mateix bloc, cosideren que l'augment del salari mínim és una qüestió de dignitat social. Plataformes ciutadanes com "Anem a Mil" reivindiquen la necessitat d'incrementar el salari mínim fins els 1.000 euros mensuals. Un objectiu que, de fet, quedaria curt per cumplir la Carta Social Europea, que assenyala que el salari mínim d'un estat hauria de representar el 60% del salari mig. De l'estudi podem destacar que:
1. El salari mínim local és una pràctica més habitual del que ens pensem
El salari mínim és una pràctica habitual per regular el mercat laboral a gairebé tot el món - és present d'alguna manera o altra al 90% dels estats del món segons les últimes estimacions de l'Organització Internacional del Treball (OIT) -. L'estudi se centra, però, a analitzar únicament els salaris mínims amb diferenciació territorial/local dins l’estat. I la primera constatació és que és una pràctica present en diversos països. Principalment a EEUU, on han proliferat diverses iniciatives d'aquest tipus en els últims anys:
L'estudi analitza l'impacte de l'increment d'un salari mínm local sobre les magnituds macroeconòmiques més rellevants en base als principals treballs acadèmics realitzats sobre el tema. Fonamentalment s'avaluen els possibles efectes sobre l'ocupació, els preus, els beneficis empresarials i els salaris. L'evidència més concloent i més rellevant és la dels efectes sobre l'ocupació: cap dels estudis observa efectes significatius pel fet d'incrementar el salari mínim local. No obstant, alguns estudis apunten efectes negatius sobre alguns col·lectius que en podrien resultar perjudicats col·lateralment a curt termini: els treballadors més joves i els de menor formació. Un efecte previsible - però també corregible - com a conseqüència de pressionar a l'alça els salaris més baixos. En conclusió, un salari mínim local aparentment suposaria una millora de les rendes del treball sense afectar negativament els nivells d'ocupació.
L'impacte de qualsevol política pública, com la d'augmentar el salari mínim, és difícilment extrapolable a altres països i a diferents moments del temps. Hi incideixen multitud de factors que no podem negligir. No obstant, aquest estudi i les mesures que se'n poden derivar són passos endavant per ajudar-nos a canviar paradigmes. Paradigmes segons els quals a partir del 2010 la recuperació econòmica i de l'ocupació tenia un preu en termes de drets i garanties laborals. I el que ens hem trobat és més aviat davant d'una estafa. La recuperació de l'ocupació ha vingut més tard i ha estat més feble del que s'esperava, tot accentuant les debilitats del mercat de treball espanyol (temporalitat i baixa productivitat). Potser seria hora que la centralitat i el pragmantisme en política econòmica i laboral comencés a renovar també els seus marcs mentals.
Últims articles
- Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
- Benvinguda Júlia 02.07.2018
- Un pressupost de futur? 01.07.2018
- Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
- I amb el somriure la revolta 04.03.2018
