La Baixada, un cop pujada

L'antiga Turó del Cargol

Durant uns quants anys, quan ja anava sola cap a l'escola, agafava l'autobús fins al carrer Bolívar i després pujava la Baixada de la Glòria (mai vaig entendre per què era una baixada, si l'important i dur era la pujada!). Aleshores ja hi havia algunes escales automàtiques, però menys que les que hi ha ara. I evidentment, molts dies s'espatllaven. Quan vaig fer aquesta foto he de confessar que al tram final entre Repartidor i Verdi pensava: “Ostres, recordo que es feia dur, però no recordava que pugés tant!”; i és que l'edat no perdona! Però tenia mèrit fer-ho quan tenia les cames tant curtes que sumant-me tota no arribava ni al metre i mig.

En aquella època la nostra escola era aquí, aquesta reixa pintada de groc era la nostra segona casa. I el que gairebé no es veu, darrera aquesta mena de posta de sol de la reixa, hi ha el pati. El pati era el terrat de l'edifici. Aquí hi fèiem “pati”, Educació Física, recordo també quan ens van començar a donar fluor, que per algun motiu ens l'havien donat aquí dalt. També recordo rebre aquí al Rei Carnestoltes i a la Senyora Quaresma, que després deixàvem tota la setmana a l'entrada de l'escola, a on es veuen ara unes jardineres, i cada dia miràvem a cada un dels seus peus quines eren les instruccions per al dia següent. Bé, o alguna cosa així, no ho recordo ben bé, i ho barrejo amb el que ens manava el Rei Carnestoltes durant tota la setmana (un dia tocava anar en pijama, un altre portar una ferida, un altre mitjons desaparellats...).

Últims articles

• Mirem-nos als ulls 20.09.2016
• Jo votaré per... 25.09.2015
• Els cartells i lemes electorals de Barcelona 14.05.2015
• Tal com raja 24.03.2015
• 20 senyals que demostren que ets de Gràcia de veritat 27.03.2014