Avui, com a la majoria de persones, el cap i el cor em bullen. La tragèdia d'ahir a la nit a París ha fet que a molts se'ns acumulin sentiments i preocupacions que havíem anat deixant aparcats als marges de la memòria. I avui ens sentim irracionalment una mica culpables. Com si haguéssim pogut fer quelcom més per evitar la tragèdia. Com si només fóssim conscients de la merda de món en el que vivim quan la tragèdia arriba al cor d'Europa. Al cor del que molts, inconscientment, encara entenem com a civilització occidental. Potser no és el millor dia per fer reflexions, però avui tinc necessitat d'ordenar tot això que em remou. I no he trobat millor manera de fer-ho que escrivint aquesta entrada.

Davant de fets terribles com els que varen passar ahir a la nit a París, només fent un cop d'ull ràpid a les xarxes, te n'adones que no tots reaccionem de la mateixa manera. Tots condemnem unànimament l'horror i l'exercici de la violència, ens solidaritzem amb París i fem arribar el nostre condol de manera sentida.

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Benvinguda Júlia 02.07.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018