Conferència al Fòrum Europa. Balanç de 2 anys, present i futur.
Conferència oferta el 29 de juny de 2017 a l'Hotel Palace de Barcelona en el marc del cicle "Nueva Economía Fòrum" del Fòrum Europa, Tribuna Catalunya.
EL CANVI ESPERAT
El Maig de 2015, fa poc més de 2 anys, la ciutadania va votar canvi. CiU va perdre l’alcaldia, el PSC i el PP es van ensorrar. BEC va guanyar les eleccions, ERC va passar de 2 a 5 regidors i van entrar dues forces noves a l’Ajuntament, CS i la CUP.
Tothom va entendre aquest missatge de canvi, fins i tot l’alcalde Trias que aquella mateixa nit electoral va reconèixer la derrota i va renunciar a disputar l’alcaldia a Ada Colau.
Poc després, el 13 de Juny, vam celebrar la sessió d’investidura al Saló de Cent on es va proclamar alcaldessa Ada Colau, amb 21 vots entre els quals hi havia els 5 d’ERC.
Per ERC aquest va ser un vot a favor d’un canvi desitjat i expressat a les urnes. Un vot de confiança a Ada Colau, de la mateixa manera que ERC va fer un vot de confiança a Xavier Trias 4 anys abans.
Un desig de canvi que es percebia a la plaça de Sant Jaume aquell mateix dia, plena de gom a gom i on, la majoria de regidors i regidores vam vibrar amb la ciutadania mentre creuàvem la plaça des de l’Ajuntament en direcció al Palau de la Generalitat.
Malgrat aquest vot de confiança, ERC vam decidir no entrar a govern. Vam voler prendre’ns un temps per veure si aquell esperit de canvi, realment es transformava en una realitat.
ELS ACORDS
Van venir uns mesos d’adaptació, de treball intens i d’acords importants entre ERC i el nou govern municipal. Les primeres Ordenances Fiscals i una modificació Pressupostària que van implicar unes negociacions tenses, intenses i molt exigents.
El resultat va ser l’acord per a l’arribada de la L10 de metro a la Zona Franca, l’acord per al tancament de la Model i la Trinitat Vella i La T16 de transport públic, que amb un any de retard ha esdevingut una realitat.
Durant mesos se’ns va dir que No. Fins i tot algun regidor de govern ens va titllar de frívols, especialment amb el tancament de la Model. Un fet del qual s’ha estat parlant durant més de 30 anys però que mai ningú havia tingut la determinació de tirar-ho endavant. Se’ns va dir que no podíem donar falses expectatives a la gent. En poques paraules, se’ns va dir que demanàvem un impossible.
4 mesos després de la signatura del conveni entre Ajuntament i Generalitat, el tancament de la Model és una realitat. El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha demostrat a tothom que quan hi ha voluntat política, les coses passen. Ha estat capaç de traslladar als reclusos a altres centres i també de negociar amb els funcionaris i treballadors de la presó, les condicions del seu trasllat a altres centres. Aquesta és la diferència entre.... encallar-se davant les dificultats o fer que les coses passin.
De la mateixa manera que vam arribar a aquests acords, també vam tenir que ser molt exigents amb el compliment. Per aquest motiu, 1 any després d’assolir-los, vam exigir el compliment abans de tornar a seure a negociar les OOFF i el Pressupost de 2016.
El PEUAT
L’altre gran acord de ciutat que vam assolir va ser el PEUAT. Ser oposició no vol dir actuar sempre amb un esperit destructiu. Hi ha temes de ciutat, que afecten directament la ciutadania, en els quals volem incidir i, a més, fer-ho de manera significativa.
El PEUAT és un clar exemple. El turisme a BCN és un element que necessita d’una regulació clara, decidida i valenta i, és a partir d’instruments urbanístics, que l’Ajuntament pot prendre decisions. No només amb l’urbanisme, però sí que aquest és un element clau.
Com va ser aquest procés? Doncs la veritat és que va començar malament per dos motius. En primer lloc perquè el govern va decidir unilateralment suspendre les llicències de tot tipus d’allotjament turístic a tota la ciutat, fet que no compartíem. I en se gon lloc perquè el termini a Gràcia i Poble Sec, amb una moratòria prèvia s’esgotava pel que fa als HUTS en un termini d’un any. I aquesta era una espasa de Dàmocles amb la qual no podíem flirtejar.
Davant l’escenari de... o PEUAT o caos, ERC vam fer un esforç per millorar la proposta inicial del govern. Vam patir pressions de tota mena, d’entitats veïnals, de plataformes ciutadanes, dels mitjans de comunicació. Però no vam cedir a la pressió i vam aconseguir una regulació millor i, a més, vam aconseguir passar de 40 a 130 persones dedicades a la inspecció per tal de lluitar, de manera decidida, contra els allotjaments turístics il·legals.
Fins a 4 cops el govern ens va dir que no podien fer-ho, però finalment ho vam aconseguir. Una vegada més, allò que ens deien que era impossible, ERC ho va fer possible.
DEL CANVI REAL, A UN GOVERN AMB ELS DE SEMPRE
Un any després de les eleccions, ERC vam fer una passa endavant i vam fer una proposta de govern de canvi real, amb un seguit de mesures i objectius, totes elles d’àmbit de ciutat. Però la realitat és que el govern de Colau va triar el PSC. Una decisió que anava radicalment en contra del canvi que la ciutadania va votar aquell maig de 2015.
Un pacte de govern amb els de sempre... ICV i el PSC malgrat encara que els primers s’hagin canviat el nom. Un pacte de govern que evidentment ens allunyava de formar part del mateix perquè no era el govern de Canvi Real que nosaltres vam demanar.
I aquesta és una decisió que el partit va prendre de manera col·legiada amb una decisió avalada per gairebé tota la militància d’ERC a Barcelona.
Arribats a aquest punt, és cert que ja s’intuia en el govern d’Ada Colau que el canvi no s’acabava de materialitzar. Aquest és un govern que no sap gestionar els problemes de Barcelona. Un govern on els titulars gairebé mai es correspon amb la realitat. Que crea problemes allà on no hi havia. Un govern que no parla amb tothom tot i estar en minoria. O estàs amb ells o estàs contra ells. I quan dic parlar amb tothom no em refereixo només als grups polítics. Fan el mateix amb determinats sectors de la societat. O els hi dius que Sí al que proposen o ets de dretes.
Ada Colau va titllar el PSC de màfia i de casta però ara governen amb ells. Va dir que municipalitzaria els serveis, però ha adjudicat la teleassistència a Florentino Pèrez. Va dir que recuperaria la memòria històrica però ha enfrontat a persones i entats, que fa molts anys que lluiten per recuperar la memòria, per culpa d’una mala exposició al Born. Va prometre acabar amb els desnonaments i garantir el dret a l’habitatge i va fer culpable l’alcalde Trias, però ara diu que la culpa és de les altres administracions.
És un govern que tapa
Últims articles
- El suïcidi no és allò que passa als altres 10.10.2022
- Del confinament a la Barra LLiure 13.06.2021
- La Rambla, zona zero de la nova Barcelona 04.06.2020
- El primer diumenge d'abril 05.04.2020
- Qui se'n recorda dels manters ara? 05.04.2020
