Aquests dies, per aquells afortunats llaços que lliguen l'amistat i la política, estic passant uns dies de les meves vacances d'estiu a Bunyola (foto), una bonica població de Mallorca de la qual me'n considero ja un fan força incondicional. Bunyola la vaig conèixer per primera vegada entre els mesos d'abril i maig d'enguany. Una vila d'interior tranquil·la i recollida a les faldes de la Serra de Tramuntana, que em va recordar, a primer cop d'ull, a una Ragusa en miniatura (potser el títol del llibre 'Sícilia sense Morts', és més encertat dels que molts pensen). Bunyola de ben segur que destaca per moltes coses, però a mi fins ara m'han cridat l'atenció dues particularitats en concret.

Resulta que, segons les dades de FEDEA,

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Benvinguda Júlia 02.07.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018