Sembla que segueixen desapareixent les botiguetes de tota la vida. Com en deien fa uns anys per fer-ne certa promoció, botigues de barri. Els que les defineix (o definia?) no és que estiguin al barri (absolutament totes es troben a un barri o a un altre, oi?). Això anava més enllà: un tracte especial, proper, darrera el taulell gairebé sempre un senyor i/o una senyora, sempre d'edat avançada, i que vivien a sobre o ben a prop de la botiga, eren del barri. El tracte arribava a una confiança màxima, fins al punt que amb 10 o 12 anys quan jo baixava de l'escola a vegades m'estava a la merceria de sota casa esperant que arribessin els pares, tafanejant els fils i els botons.
Seguir llegint »

Últims articles

• De 10 anys al Turó del Cargol i al Park Güell (1/2) 30.09.2016
• Mirem-nos als ulls 20.09.2016
• Jo votaré per... 25.09.2015
• Els cartells i lemes electorals de Barcelona 14.05.2015
• Tal com raja 24.03.2015