Estimada Júlia,

Jujú, Jujubinha...o com t'agradi més que et diguin. Començo a escriure aquesta carta quan falten pocs dies del teu naixement. Amb la intenció que la llegeixis i rellegeixeis quan et vingui més de gust o et faci més falta.

Vas ser concebuda la nit del 30 de setembre, la vigília del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. I no fou pas un acte de fetitxisme polític, sinó més aviat fruit del seguiment estricte de les regles de fertilitat que la teva mare tenia tan ben apamades. No importava la feina que a molts ens tocava fer aquella nit i matinada, em van deixar molt clar que algun moment o altre calia passar per casa. A aquestes alçades em sembla que ja saps prou bé com és la teva mare quan se li posa una cosa al cap... No has estat només una filla desitjada, sinó que has existit en les nostres converses molt abans del que t'imagines!

Has nascut a l’entrada de l’estiu, a principis de juliol, poc després de la presa de possessió d'un nou Govern de la Generalitat. No és que això hagi de voler dir necessàriament res. A banda, és clar, que el teu pare té sempre com a mínim mig cap i mig cor a la política catalana. Jo no sé si tu el tindràs. Només espero que t'estimis aquest país i la seva gent. I que, per sobre de tot i de quines siguin les teves conviccions, sempre estiguis disposada a aprendre de tot i de tothom. La vida et donarà grans lliçons que sempre són útils si procures de tenir la ment ben oberta i els sentits ben afinats. Així és com m'han educat els meus pares i ens agradaria també educar-te a tu.

També m'agradaria que t'estimessis la terra de la teva mare gairebé com si fos la teva. De Brasil no només aprendràs una altra llengua, sinó una altra manera d'entendre la vida que espero que et faci millor persona. No perdis mai el contacte amb la família de la teva mare perquè encara que estiguin lluny i no els vegis tan sovint, són i seran part de tu.

La teva mare i jo esperem saber-te donar el millor per aquesta vida que tot just comences. No hi ha cap manual per aprendre a ser bon pare o bona mare. Probablement si existís tampoc me'l llegiria (ja em coneixes a hores d'ara per saber-ho, oi?). Suposo que no sempre l'encertaré, de ben segur que m'equivocaré més d'una i de dues vegades, però del que n'estic del tot segur és que no deixaré mai d'estimar-te i de fer-ho el millor possible.

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018
• Ara, més que mai...també som empresa! 22.10.2017