Confesso que quan sóc en un lloc públic tinc la mala costum de quedar-me atrapat a les converses dels altres. No sé si d'això se'n pot dir directament xafarderia o inquietud sociològica. Jo em decanto més aviat per la segona de les opcions: no únicament és la més elegant de les dues sinó que respon al meu interès genuí. Generalment no m'interessen els detalls personals o morbosos de les converses alienes, sinó el tenir la capacitat d'arribar entendre com pensen, com argumenten les seves opinons, quin és el seu punt de vista. La nit de Nadal no en fou cap excepció. Vaig quedar-me enganxat en una conversa en un restaurant entre un fill i la seva mare que discutien, ni més ni menys que... sobre la posició de les CUP!

Aquesta conversa política em va fer obrir els ulls sobre algunes coses. Sobretot, em va fer ser conscient de la component generacional de l'actual debat per a la investidura del proper president i configuració de govern de la Generalitat. Probablement als àpats de Nadal d'enguany es reproduirà el mateix tipus de conversa que vaig escoltar ahir a moltes llars catalanes: una mare intentant fer entendre al seu fill la necessitat de conformar un nou govern i d'assumir la complexitat política del país; i un fill intentant fer entendre a la seva mare la necessitat d'impulsar una manera completament diferent de fer política i la legitimitat de les CUP per no fer confiança a Artur Mas per encapçalar tots aquests canvis.

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Benvinguda Júlia 02.07.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018