Des de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre bona part del debat s'ha centrat en els efectes econòmics del procés: els canvis de seu social d'empreses establertes a Catalunya i de les dues principals entitats financeres catalanes. De tot l'enrenou generat en podem treure dues conclusions. En primer lloc, que bona part del món econòmic i empresarial català no donava crèdit a la celebració efectiva del referèndum i va infraestimar la capacitat d'autoorganització del conjunt de la societat catalana per protegir urnes, paperetes i col·legis per poder votar. Crec que és important tenir aquest detall en compte per tal de no tornar a sacralitzar la capacitat predicitiva dels mercats o del món econòmic. L'axioma que sempre cal tenir en compte és que el diner és poruc, però no que la capacitat d'anticipació dels qui el gestionen sigui infal·lible. La història està plena d'exemples de limitacions que presenta la intel·ligència col·lectiva dels mercats.

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Benvinguda Júlia 02.07.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018